tag:blogger.com,1999:blog-84112608856640492732024-03-13T14:13:34.528-07:00Departament.catdepartament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.comBlogger220125tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-64946555625276519212013-07-15T22:43:00.001-07:002013-07-15T22:43:17.576-07:00La llei de normalització lingüística, la Norma, compleix 30 anys<a href="http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Legislacio/Llei%20de%20politica%20linguistica/Arxius/LleiNL83.pdf" target="_blank">La llei de normalització lingüística </a>va fer oficial l'ús de la llengua catalana després de la dictadura franquista i va permetre que milers d'estudiants de totes les edats poguessin aprendre lliurement la llengua pròpia del país. Va ser aleshores quan es va començar a ensenyar a les escoles i els infants van poder veure amb normalitat una llengua que només estava reclosa en un àmbit informal o familiar i exclosa dels àmbits formals i acadèmics oficials.
La llei de normalització lingüística va ser aprovada per 105 vots a favor i 1 abstenció el dia 18 d'abril de 1983. Ara fa quinze anys, el 1998, es va aprovar <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Legislacio/Llei%20de%20politica%20linguistica/Arxius/LleiPL98.pdf">la llei de política lingüística actual.</a><br />
<br />
<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4133509/20130715/parlament-celebra-trenta-anys-llei-normalitzacio-linguistica.html" target="_blank">Avui </a>se celebren els actes institucionals al Parlament de Catalunya.<br />
<br />
<img alt="" src="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/066/013/thumbnails/thumb_474__4.jpg" title="" />departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-60868499493550969822013-07-11T10:45:00.002-07:002013-07-15T22:44:17.677-07:00Raimon homenatjant Joan FusterRaimon llegeix Joan Fuster
El cantant de Xàtiva llegeix diferents fragments de l’escriptor en la commemoració de Nosaltres els valencians.
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="300" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/55602375?color=cccccc" webkitallowfullscreen="" width="400"></iframe> departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-26234607509262108272013-06-22T01:41:00.000-07:002013-06-22T01:41:27.737-07:00Teatre: Un cas com un cabàs. Petit homenatge a la J. Raspall.<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA">Un cas com un cabàs</span></i><span lang="CA"> és un petit text teatral inventat que els alumnes de l’optativa de
teatre de 2n d'ESO van escenificar els dies 4 i 5 de juny al gimnàs davant dels seus
companys de nivell.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-M7Q2Zf_E2GM/UcViQZXVfDI/AAAAAAAAAFc/O3Q2INtnxa4/s1600/IMG_5004.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-M7Q2Zf_E2GM/UcViQZXVfDI/AAAAAAAAAFc/O3Q2INtnxa4/s320/IMG_5004.JPG" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El text és en el fons un petit homenatge a la
poetessa Joana Raspall ja que els seus actors i actrius citen i reciten alguns
textos d’aquesta escriptora, malgrat incloguin elements temàtics diversos.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En general, ha estat una experiència
enriquidora.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Aquí podeu veure el treball, dividit en dues
parts: <a href="http://youtu.be/0bg4LyqfPLU" target="_blank">I</a> i <a href="http://youtu.be/1QLkFav0ABI" target="_blank">II</a></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/0bg4LyqfPLU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/1QLkFav0ABI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;">Perdoneu per trigar a publicar-ho.</span>departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-71126210593695722482013-06-13T23:23:00.002-07:002013-06-13T23:23:27.329-07:00Joaquim Amat i Piniella, in memoriamANY DE CENTENARIS: JOAQUIM AMAT I PINIELLA<br />
<br />
La generació de Joaquim Amat i Piniella va viure amb desesperació embat de la guerra incivil per l'aixecament d'un militar en contra de les urnes i les seves dramàtiques conseqüències (fugida, exili, camps de concentració, camps d'acollida, delators, camps de treball forçós, presons, afusellaments, misèria i molta gana, humiliació, despreci, fosses comunes, mort, censura, prohibicions extremes, pensament únic del vencedor, la política de la por,...), l'atac del pensament totalitari, de la imposició d'unes doctrines que van ocasionar la mort de milers i milers de persones a Europa.<br />
<br />
És curiós com aquest manresà de pensament lliure i progressista va ser abans i després del 1936 un gran defensor de la llibertat de pensament de l'individu. La vida de J. Amat sembla extreta d'una pel·lícula. Fixeu-vos com li van anar les coses: <a href="http://www.memoria.cat/amat/content/biografia">http://www.memoria.cat/amat/content/biografia</a> La vida no sempre juga a favor nostre en tots els seus camps.<br />
<br />
Amat i Piniella el juny de 1940 va ser fet presoner per l'exèrcit alemany i mesos després
deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de
la ribera del Danubi, on s'hi va estar durant gairebé cinc anys, fins que al 1945, amb el final de la segona guerra mundial, va ser alliberat. A partir del 1946 (en plena dictadura franquista), quan va tornar a Catalunya i a la seva ciutat natal, va ser silenciat i les autoritats locals li van prohibir que tornés<br />
<br />
En el llibre <a href="http://www.memoria.cat//amat/content/kl-reich-la-seva-obra-cabdal" target="_blank"><i>K.L Reich</i></a> és dels pocs textos en què se'ns narra les barbaritats que va fer el nazisme en els camps de concentració. Montserrat Roig en el seu llibre Els catalans en els camps nazis explica moltes experiències doloroses viscudes. La història no s'ha d'oblidar. És per aquest motiu que al 1963 va publicar aquesta obra, un text que havia escrit al seu pas per Andorra entre 1945-1946. Era un text fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig de 1945: <em>"L'esclafament
definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la
construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".</em><br />
<br />
Cal recordar que Amat i Piniella<em> </em>va dedicar tots els seus esforços a la lluita contra l'oblit. És per aquest motiu que va fundar al 1962 de manera clandestina <a href="http://www.amical-mauthausen.org/cat/" target="_blank">Amical de Mauthausen. </a><br />
<br />
Enguany és l'any Joaquim Amat i Piniella i els manresans i tota la ciutadania catalana li ret homenatge per ser un gran defensor dels valors de l'individu. La pàgina de <a href="http://www.memoria.cat//" target="_blank">memòria.cat </a>és un portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, en la qual també hi té cabuda la figura de l<a href="http://www.memoria.cat/amat/" target="_blank">'escriptor</a>. Ara bé, des de molts àmbits se li està fent un acte contra la seva figura i contra l'oblit d'aquelles atrocitats del nazisme i de la dictadura franquista. És molt interessant veure com des dels centres educatius també s'hi està treballant un bon exemple és el bloc:<a href="http://allunyament.wordpress.com/" target="_blank"> L'home dels ulls tristos. </a>Val la pena que hi entreu. Fareu un viatge al passat, però també us aportarà un punt de reflexió. No es pot oblidar el passat. Cal que entre tots posem tots els mecanismes que puguem per tal que mai més es torni a repetir.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="http://allunyament.files.wordpress.com/2013/05/portada_gran1.jpg?w=1176" imageanchor="1"><img alt="portada_gran" border="0" class="size-full wp-image-555 alignleft" src="http://allunyament.files.wordpress.com/2013/05/portada_gran1.jpg?w=1176" /><span style="color: black;"> </span></a><br />
<br />
<span style="color: black;">"—Els alemanys no som uns bàrbars —li havia dit un tinent en el moment de
fer-lo presoner—. Sabem ser bons camarades, ja ho veuràs.
<br />I efectivament, al camp de presoners de guerra d’on ara venien, els
espanyols havien estat tractats amb humanitat, fins i tot amb
deferència. L’haver fet una guerra, la seva laboriositat i el que tenia
de pintoresca als ulls dels alemanys la seva manera de campar-se-la,
n’eren segurament els motius. ¿Per què, doncs, en baixar del tren,
després de tres dies de viatge, apareixien uns alemanys nous, ben
diferents dels coneguts? ¿Per què aquells cops de culata, aquelles
puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions
exagerades? Tothom hauria baixat igualment del tren sense tantes presses
i potser la formació hauria estat més fàcil i tot, amb els ànims menys
esporuguits. </span><br />
<span style="color: black;"> </span><span style="color: black;">—Els deuen apallissar al front —suposà algú." </span><br />
<span style="color: black;"></span><br />
<br />
<span style="color: black;">(...)</span><br />
<br /><span style="color: black;">"Finalment, acabat el recompte, la columna no acabava de posar-se en
marxa. El fred s’enfilava cames amunt d’aquells homes que portaven tres
dies sense dormir ni menjar calent. Eren molts els qui ballaven i
picaven de peus. D’altres es bufaven les puntes dels dits o, bracejant
amplament, es donaven cops a l’esquena amb els palmells oberts. Un xicot
que formava prop dels dos amics s’atreví a encendre un cigarret. Un
guardià començà a cridar des del seu lloc de vigilància:
<br />—Apaga —li digué l’Emili—. ¡Va per tu, idiota!
<br />Però un dels sergents havia arribat abans que el fumador tingués
temps de fer el desentès i d’un cop de puny li feia rajar sang del nas.
L’Emili pogué veure el coll de l’uniforme.
<br />—¿T’hi has fixat? —preguntà l’Emili quan el sergent s’allunyà—. Estem a mans de la SS.
<br />—¡No fotis! "</span><br />
<br />
<span style="color: black;">(extret del capítol primer de <i>K.L. Reich</i> publicat per <a href="http://www.vilaweb.cat/biblioteca/cerca/1547263/kl-reich.htmlconsulta=Reich&autor_b=Autor&action=cercar" target="_blank">Vilaweb</a>)</span><br />
<span style="color: black;"><br /></span>
<b><span style="color: black;"><br /></span></b>
<span style="color: black;"><b>CAL LLUITAR CONTRA L'OBLIT. NO POT TORNAR A PASSAR MAI MÉS!!!!</b></span>departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-90566581807569573672013-05-18T14:19:00.000-07:002013-05-18T14:21:22.846-07:00Nova invectiva lingüística<br />
<a href="http://www.amicsbressola.cat/fotos/f_1_1368832537.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.amicsbressola.cat/fotos/f_1_1368832537.jpg" /></a><br />
<br />
Aquest divendres es va aprovar per majoria la LOMCE, una més de les tantes lleis que ha tingut el sistema educatiu, però aquesta hi ha una ideologia darrera que atempta contra el sistema educatiu català amb més de 30 anys d'èxit en el tema de la immersió lingüística.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Davant de l'acció: la reacció<br />
<span style="font-size: small;"> </span><span style="font-size: small;"><a href="http://www.ara.cat/politica/mas-wert-llei-educacio-escola-catala_0_921507990.html" rel="bookmark">Mas convocarà partits i comunitat educativa per defensar l'escola catalana "amb dents i ungles"</a></span><br />
<br />
llegiu a<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4116412/20130518/clam-insubmissio-llei-wert.html" target="_blank"> vilaweb</a>:departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-21676576085910505462013-05-18T14:03:00.003-07:002013-05-18T14:32:49.564-07:00La llengua catalana: una defensaA la Catalunya Nord també es defensa la llengua catalana. El fet de demanar asil a la UNESCO és una postura que potser ens hauríem de plantejar tots els catalans. La persecució es fa molt evident, tan evident que clama al cel. S'ha volgut polititzar la llengua amb un resultat nefast per a una cultura: la catalana.<br />
<br />
<h1>
<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4115253/20130515/representants-llengues-regionals-demanen-asil-unesco.html" target="_blank">Els representants de les llengües 'regionals' demanen asil a la UNESCO</a></h1>
<h1>
</h1>
<h1>
</h1>
<h1>
</h1>
<h1>
<img alt="" height="238" src="http://www.vilaweb.cat/media/continguts/000/062/786/thumbnails/thumb_474__4.jpg" title="" width="320" /></h1>
<h1>
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Aquest dimecres passat e<span style="font-size: small;">ls representa<span style="font-size: small;">nts de les llengües minoritàries de l'estat francès (<span style="font-size: small;">C</span>ol·lectiu 31 de març) es van presentar davant la seu de la UNESCO per tal <span style="font-size: small;">de demanar asil cultural. El marc d'empara<span style="font-size: small;"> és la carta europea de les llengües regionals o minoritàries (tractat CETS 148) adoptat a Estrasburg <span style="font-size: small;">l'any 19<span style="font-size: small;">92.</span></span></span></span></span></span></span></span></h1>
<h1>
<span style="font-size: small; font-weight: normal;"> Un altre acte de defensa és la festa de la <a href="http://www.bressola.cat/" target="_blank">Bressola</a></span><span style="font-size: small;"> <span style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;">una festa en català per a celebrar, un any més, la vitalitat
d'aquesta xarxa d'escoles immersives de Catalunya Nord. Cal recordar que </span></span><span style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;">la xarxa de la Bressola inclou sis escoles
infantils i de primària al Rosselló i el Conflent, i un centre de secundària a
Sant Esteve (Rosselló).</span></span></span></h1>
<h1>
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;"><img src="http://www.amicsbressola.cat/fotos/f_1_1269938938.jpg" /> </span></span></span></h1>
<h1>
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;"> </span></span>Per escoltar música an<span style="font-size: small;">eu a<span style="font-size: small;"> l'<a href="http://www.bressola.cat/salapremsa.php?id=115" target="_blank">enllaç</a></span></span><span style="font-weight: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;"><br /></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></h1>
<h1>
<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4116323/20130518/bressolada-2013.html" target="_blank">Avui es fa la Bressolada 2013</a></h1>
<h1>
<img height="320" src="http://www.amicsbressola.cat/fotos/f_1_1367481532.jpg" width="226" /> </h1>
<h1>
</h1>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-298579780748086132013-05-10T06:58:00.000-07:002013-05-10T09:45:02.852-07:00Una llengua maltractada<div class="p1">
Els atacs a la llengua catalana continuen. Es vol trencar amb la unitat de la llengua amb prohibicions indirectes. Les lleis que han d'emparar tots els ciutadans d'un territori només sembla que estiguin al servei del polític de torn. Tenim el trist exemple del que va passar al parlament de l'Aragó en què es va aprovar per 67 vots a favor, els del PP i el PAR, el canvi de nom del català a la Franja de Ponent. La nova <a href="http://bases.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/8624462dba822641c12567ad003ec605/acb2c07dab7ae904c1257a6e0050f9f8?OpenDocument" target="_blank">llei de llengües</a>, que
menysprea el català i l'aragonès i elimina el reconeixement que
tenien a la llei de llengües anterior. La nova 'llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats
lingüístiques pròpies de l'Aragó' deixa
sense protecció administrativa el català i l'aragonès</div>
<div class="p1">
Substitueix els noms del català i l'aragonès per eufemismes: el
català passa a dir-se 'lengua aragonesa propia del área oriental'
(LAPAO) i l'aragonès, 'lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y
prepirenaica' (LAPAPYP). A més a més, els topònims en català deixaran de
ser oficials a la Franja.</div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
Cal destacar la contundent resposta a les Corts per part de la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas. Val la pena que l'escolteu íntegrament:<a href="http://www.vilaweb.tv/avui-es-un-dia-trist-per-larago" target="_blank"> http://www.vilaweb.tv/avui-es-un-dia-trist-per-larag</a> i <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4113792/20130510/corts-generals-corona-shi-parlava-catala.html">http://www.vilaweb.cat/noticia/4113792/20130510/corts-generals-corona-shi-parlava-catala.html</a></div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
Cal defensar la llengua com un bé. Ara s'ha engegat una campanya a través de les xarxes socials en què es defensa la llengua catalana de manera festiva. Aneu al web <a href="http://www.estimoelcatala.cat/" target="_blank">estimo el català</a> i envieu el vostre missatge a les persones que més estimeu o participeu al twitter amb l'etiqueta<a href="https://twitter.com/search?q=estimoelcatal%C3%A0&src=typd">#estimoelcatalà</a>. Endavant amb la llengua!!!!! Petonejeu-vos com fan a la Catalunya Nord, manifesteu-vos, .... adheriu-vos a <a href="http://exllengua.blogspot.com/" target="_blank">enllaçats per la llengua</a>, signeu <br />
<div class="uiAttachmentTitle" data-ft="{"type":11,"tn":"C"}" style="background-color: #edeff4; color: #333333; line-height: 14px; word-break: break-word; word-wrap: break-word;">
<strong><a href="http://www.change.org/petitions/paralizaci%C3%B3n-de-la-reforma-de-la-ley-de-lenguas-del-gobierno-de-arag%C3%B3n" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Paralización de la reforma de la Ley de Lenguas del Gobierno de Aragón</span></a></strong></div>
<span class="caption" data-ft="{"tn":"L"}" style="background-color: #edeff4; color: grey; line-height: 14px;"><a href="http://www.change.org/" rel="nofollow nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" target="_blank"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">www.change.org</span></a></span></div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
<br /></div>
<div class="p1">
<br /></div>
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Q7xfj1Oy4yg" width="560"></iframe>departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-45925497281075841022013-05-05T23:10:00.000-07:002013-05-05T23:11:41.860-07:00Un nou atac a la llengua catalanaEnvoltats d'una forta crisi econòmica, la realitat aclapara per la manca de mecanismes i d'idees per tal de fer-hi front. Per contra es poden trobar iniciatives legislatives que atempten contra el respecte lingüístic d'un ciutadà que des de fa segles parla una llengua en aquell determinat territori. Curiosament, aquesta llengua és la llengua catalana, anomenada de diferents maneres arreu del territori lingüístic. Una societat que vulnera els drets lingüístics dels seus ciutadans, no és una societat que respecti, que toleri les diferències i les vegi com una riquesa.<br />
<br />
Llegim a vilaweb la següent notícia:<br />
<br />
<h1>
<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4112149/20130506/catala-laragones-deixaran-reconeguts-larago-setmana.html" target="_blank">"El català i l'aragonès deixaran de ser reconeguts a l'Aragó aquesta setmana"</a></h1>
<h1>
<span style="font-size: small;">Segons llegim: "<span style="font-size: x-small;"> </span></span><span style="font-size: x-small;">La nova llei pràcticament esborra tant el català com l'aragonès i deixa
sense cap mena de protecció per part d l'administració. D'una banda,
l'aprovació d'aquesta llei implica la derogació de l'anterior llei de
llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels
catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l'espanyol
com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de
les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se
'Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental' (LAPAO); i, l'aragonès,
'Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica'
(LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la
Franja."</span></h1>
<h1>
<span style="font-size: x-small;"> </span></h1>
<h1>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">Ara bé, també trobem notícies encoratjadores i elogiables en defensa de la llengua:</span></span></span></h1>
<h1>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"> Al <span style="font-size: small;">País Valencià:</span></span></span></span></h1>
<h1>
<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4111796/20130506/arrenca-campanya-descola-valenciana-matricula-catala.html" target="_blank">"Arrenca la campanya d'Escola Valenciana per la matrícula en català"</a></h1>
<h1>
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"> A les illes:</span></span></h1>
<h1>
<img alt="'Moltes gràcies per tornar a demostrar que som un poble viu'" height="141" src="http://www.vilaweb.cat/media/portada2/000/000/051/461/1367812800.jpg" width="141" />
</h1>
<h4>
<span style="font-size: large;"><a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/244956" id="idcmp-4112130">'Moltes gràcies per tornar a demostrar que som un poble viu"</a></span></h4>
<h4>
<span style="font-size: large;"><a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/244956" target="_blank"><span style="font-size: small;">amb el discurs de J. Mateu al correllengua</span></a> </span></h4>
<h1>
</h1>
<h1>
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;"> </span></span></span></h1>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-29690315735416431902013-04-22T23:04:00.000-07:002013-04-22T23:15:40.919-07:00L'oració de Sant Jordi de Salvador Espriu<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Tal com diu l’oració d’Espriu a Sant Jordi:</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Senyor sant Jordi,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;">patró,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">cavaller sense por,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">guarda’ns sempre</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">del crim<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">de la guerra civil.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Allibera’ns dels nostres</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">pecats</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">d’avarícia i enveja,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">del drac</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">de la ira i de l’odi</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">entre germans,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">de tot l’altre mal.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Ajuda’ns a merèixer</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">la pau</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">i salva la parla</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">de la gent catalana.</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Amén.”</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"> </span></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">És cert que no només
Sant Jordi és patrimoni català. Tothom sap que també és el sant patró a Suècia,
Anglaterra i a Rússia, per dir alguns llocs. Però el que no tenen en aquests
llocs és aquesta conjunció d’art i llegenda tan arrelada.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<span style="font-size: small;"><span lang="CA">El que tenen de bo les
tradicions és que se celebren com si res, tot oblidant allò que tenen
d’arrelament amb un poble, una cultura i una llengua.</span></span></div>
<span style="font-size: small;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%;">
<br /></div>
<span style="font-size: small;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";">Un 23 d’abril de 1981 moria
a Llofriu (Girona) Josep Pla, figura referent de la literatura catalana de tots
els temps; i també un 23 d’abril era enterrat a Madrid Miguel de Cervantes,
figura referent de la literatura castellana de tots els temps. No és
d’estranyar, doncs que, entre altres raons, aquesta fos la data declarada per
la UNESCO “Dia Internacional del Llibre” amb l’objectiu de fomentar la lectura,
la cultura i la protecció de la propietat intel·lectual mitjançant els drets
d’autor, arreu del món.</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"> </span></span><a href="http://3.bp.blogspot.com/-LhCDNJmx8lk/UWQpHYUrepI/AAAAAAAAAOA/WhEBIWPyxhI/s1600/D%C3%ADa-de-Sant-Jordi1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" id="irc_mi" src="http://3.bp.blogspot.com/-LhCDNJmx8lk/UWQpHYUrepI/AAAAAAAAAOA/WhEBIWPyxhI/s1600/D%C3%ADa-de-Sant-Jordi1.jpg" style="margin-top: 169px;" width="381" /></a><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"> </span></span><br />
Una<a href="http://www.ara.cat/especials/portadaaportada/Llegir-estimar-portada-daquest-dimarts_0_905909618.html" target="_blank"> portada</a> que et fa pensar:<img alt="ara" class="photo" height="310" src="http://images.ara.cat/especials/portadaaportada/ara_ARAIMA20130423_0107_28.jpg" width="231" />departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-12827476860081342212013-04-19T13:24:00.000-07:002013-04-19T13:24:26.016-07:00Nou atac a la llengua catalanaAra fa un any el govern de Bauzà iniciava una en contra de la llengua catalana. Les majories tenen el perill de perdre el seny, de prendre el nord i no emparar els béns col·lectius d'una societat. Està clar quins són els interessos, ja ho han fet al País Valencià durant anys i ara es veu que volen fer-ho a les Illes Balears. Es vol desdibuixar la realitat, una cultura un poble i uns valors, per posar-ne uns altres, però amb quina finalitat? <br />
<br />
La notícia apareguda al <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4106948/20130419/bauza-aprova-trilinguisme-liquida-immersio-illes.html" target="_blank">diari vilaweb</a> és preocupant, ja que es redueix d'un 50% a un 20%. La reproduïm:<br />
<br />
<div style="background-color: white; color: #333333; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">"E</span>l consell de govern<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.caib.es/pidip/comunicats/com-ficha.do?lang=ca&codi=8569460" style="color: #ff6600; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;">ha aprovat</a><span class="Apple-converted-space"> </span>aquest matí el<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.caib.es/pidip/annexes//2013/4/19/1742100.doc" style="color: #ff6600; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;">decret de trilingüisme</a><span class="Apple-converted-space"> </span>als centres docents no universitaris de les Illes, pel qual el català a l'escola passarà a partir del curs vinent d'una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l'eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.</span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Segons el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, amb aquest projecte es pretén que els alumnes de les Illes 'acabin l’educació obligatòria amb prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, preferentment l’anglès'.</span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El decret s'ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP, que no ha fet cas de les<span class="Apple-converted-space"> </span><a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4050858/20121028/sindicats-pares-partits-decret-trilinguisme-bauza.html" style="color: #ff6600; margin: 0px; padding: 0px; text-decoration: none;">crítiques</a><span class="Apple-converted-space"> </span>unànimes que ha rebut dels principals sindicats educatius, associacions de pares i partits a l'oposició.</span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #333333; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 1.6; margin: 0px 0px 1em; padding: 0px; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Amb aquesta modificació, la conselleria diu que aposta per l'educació trinlingüe, 'entesa com a valor afegit distintiu del centre i personal de cada alumne, sempre dins del marc d'autonomia de la qual cada centre ha de disposar per adequar la planificació a les seves necessitats, condicions específiques i resultats'.<br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, 'una eina per impartir matèries no lingüístiques'.<br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />Els alumnes d'educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s'han d'iniciar en l'estrangera a partir dels tres anys. A primària, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l'estrangera. S'estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle.<span class="Apple-converted-space"> </span><br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.<br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.<span class="Apple-converted-space"> </span><br style="margin: 0px; padding: 0px;" /><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del consell de govern<span style="font-size: x-small;">"</span></span></span></div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-70157803365811569922013-04-10T09:48:00.002-07:002013-04-10T09:48:40.532-07:00Les amenaces a la llengua des de fora i des de dins, citant EspriuSalvador Espriu ja recalca la necessitat de defensar la llengua davant dels perills i les amenaces que tan latents hi ha tan a fora com a dins. I si no escolteu aquesta frase d'Espriu recollida a la frase del dia de Catalunya ràdio: <a href="http://www.catradio.cat/reproductor/713281/Frase-del-dia">la frase</a><br />
<br />
<br />
La frase ve a tomb davant la notícia apareguda als mitjans de comunicació en què es trenca la immersió lingüística i es trenca l'esperit de cohesió que havia perviscut fins ara. Reproduïm la notícia:<br />
<br />
<h2 class="headline regular entry-title summary">
<a href="http://www.ara.cat/societat/TSJC-adverteix-Govern-descolaritzar-castella_0_898710289.html" target="_blank">"El TSJC obliga les escoles a fer les classes en castellà si un alumne ho demana </a></h2>
<div class="deck entry-summary">
Una nova interlocutòria afirma que no és suficient amb l'atenció
individualitzada de l'estudiant que ho reclama, tal com pretenia
Ensenyament<br />
</div>
<div class="metadata">
<address class="byline">
<small class="author vcard"><span class="fn">SÒNIA SÁNCHEZ</span></small>
</address>
<div class="dateline vcard adr">
<span class="locality">Barcelona</span>
| Actualitzada el <small class="published updated"><abbr class="value" title="">10/04/2013</abbr> <abbr class="value" title="">15:31"</abbr></small></div>
<div class="dateline vcard adr">
<br /></div>
<br /><div class="scrollable-clip">
<div class="scrollable-content">
<h4>
"<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4103769/20130410/tsjc-obliga-classe-espanyol-sol-alumne-ho-demana.html" target="_blank">Un sol alumne pot imposar l'espanyol a tota la classe, segons el TSJC </a></h4>
<div class="entradeta">
Diu que no n'hi ha prou amb l'atenció individualitzada</div>
<div class="cos">
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
resol en una interlocutòria que la Conselleria d'Ensenyament de la
Generalitat haurà d'introduir l'espanyol a les aules de l'alumne que
hagi demanat per via judicial d'estudiar en espanyol. La <a href="http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/interlocutoriaescolacastella.pdf">interlocutòria</a>
(pdf), amb data del 6 de març, diu que el sistema 'ha d'adaptar-se a
tota la classe --o unitat escolar-- de la qual forma part aquest
alumne', cosa que afecta tots els estudiants, i no únicament l'alumne en
concret.<br />
<br />
?<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4102059/20130405/escolaritzacio-castella.html">Escolarització en castellà?</a> Article escrit conjuntament per les entitats que s'apleguen a Somescola."<br />
<br />
De tota manera, no diu res de les milers de famílies que demanen l'ensenyament en català i se les ignora. <br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
</div>
</div>
</div>
<div class="dateline vcard adr">
</div>
</div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-38398364897899823792013-04-07T10:03:00.001-07:002013-04-07T10:03:12.216-07:00Lectura d'alguns poemes d'EspriuAlguns alumnes de 4t d'ESO han llegit Espriu amb motiu de l'any del centenari del naixement d'aquest poeta. Escoltem-los:<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="30" mozallowfullscreen="true" src="http://archive.org/embed/farigola34_gmail_Pena" webkitallowfullscreen="true" width="500"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="30" mozallowfullscreen="true" src="http://archive.org/embed/Nouis" webkitallowfullscreen="true" width="500"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="30" mozallowfullscreen="true" src="http://archive.org/embed/Manea2" webkitallowfullscreen="true" width="500"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="30" mozallowfullscreen="true" src="http://archive.org/embed/Marcer" webkitallowfullscreen="true" width="500"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="30" mozallowfullscreen="true" src="http://archive.org/embed/Ortiz_201304" webkitallowfullscreen="true" width="500"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="30" mozallowfullscreen="true" src="http://archive.org/embed/Salmeron" webkitallowfullscreen="true" width="500"></iframe>
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="30" mozallowfullscreen="true" src="http://archive.org/embed/Berber_201304" webkitallowfullscreen="true" width="500"></iframe>departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-20795920091601566062013-03-23T05:54:00.001-07:002013-03-23T05:54:34.538-07:00Informe sobre la salut del català, 2013Un informe sobre la salut del català fet per la Plataforma per la Llengua (febrer de 2013) revela que el català és una llengua viva malgrat la manca de reconeixement oficial i jurídic.<br />
<br />
<a href="https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/3496/InformeCAT-2013-WEB.pdf" target="_blank">L'informe</a> abraça diferents àmbits d'ús com a la justícia, comercial, noves tecnologies, ensenyament, mitjans de comunicació, traducció i doblatge, etiquetatges, administració, entre d'altres.<br />
<br />
Cal destacar el següent:<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-fareast-language: ES;">1. Les
persones que saben escriure en català superen els 7 milions, el 50,3% de la població
resident als territoris de parla catalana,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-fareast-language: ES;">Les
diferències, però, són molt pronunciades entre els diferents territoris de
parla catalana, i on el català té un paper més destacat en el sistema educatiu
és on hi ha un major percentatge de ciutadans que declaren saber<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>català: Catalunya (63,9%), Andorra (63,6%) i
Illes Balears (54,9%). En una situació intermèdia es troben els territoris de
la Franja a l’Aragó (34%) i País Valencià (32,8%). Finalment, a L’Alguer
(12,5%) i Catalunya Nord (9,7%) la competència escrita en català de la població
és molt baixa.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-fareast-language: ES;">2. Al conjunt
dels territoris de parla catalana, unes 4.383.000 persones declaren tenir el
català com a llengua inicial i materna, mentre que el total de persones que
declaren parlar el català s’eleva fins als 9.856.000 parlants.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-fareast-language: ES;">3. Els joves
catalans (entre 15-29 anys) nascuts a Catalunya tenen coneixement d’una segona
llengua en almenys un 96,4%, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea
(feta a partir de joves entre 15 i 24 anys), que és d’un 74%.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-fareast-language: ES;">4. L’anglès és
la llengua més apresa a la Unió Europea; el 20,09% dels ciutadans europeus
declaren dominar-la com a segona o tercera llengua. El català ocupa la setena
posició, només per darrere del francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià;
el 0,74%</span><span lang="CA" style="mso-fareast-language: ES;"> dels ciutadans
europeus afirmen haver après el català, una proporció superior a la del cas del
suec, el neerlandès, el txec o el polonès.</span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-fareast-language: ES;">5. </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">Més d’1 milió
de persones llegeixen llibres en català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">6. Més de 2 milions d’oients escolten ràdio en català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">7. El català és la 22a llengua més traduïda del món.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: ES;">8. Més d’1 milió de persones
llegeix diaris en català a Catalunya.</span><br />
<br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: ES;">En <b>l'àmbit de l'ensenyament </b>destaquen el següent:</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: ES;"> </span><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">1. Els estudiants de Catalunya treuen mig punt més en la prova de
selectivitat de castellà que en la de català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">2. El 60% dels centres de preescolar del País Valencià no ofereixen
ensenyament en català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">3. 126.000 alumnes d’infantil i primària del País Valencià no poden
estudiar en català tot i haver-ho sol·licitat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">4. El 81% de les proves d’accés a la universitat es fan en català a les
Illes Balears.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">5. El 93% de les famílies de nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament
en català a les Illes Balears.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">6. El 40% dels escolars andorrans cursa l’ensenyament en català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-fareast-language: ES;">7. Més del 18% dels alumnes de la Catalunya Nord rep algun tipus
d’ensenyament en català.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: ES;">8. 114 universitats d’arreu
del món ensenyen català.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: ES;">Les dades revelen que té bona salut, però que determinades actituds poden posar en perill un sistema de cohesió que va funcionant entre els parlants. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 16.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: ES;"> </span>departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-46056240372445662332013-03-18T11:49:00.001-07:002013-03-18T12:13:11.628-07:00Un homenatge a Joana Raspall<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
<img class="rg_i" data-src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTgCh1_8kpCYOvq5NZCrMbX7kvMJTxKi9AtklxYgVMe20ulydB-_g" data-sz="f" name="yW1sdaBch1uDHM:" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTgCh1_8kpCYOvq5NZCrMbX7kvMJTxKi9AtklxYgVMe20ulydB-_g" style="height: 144px; margin-left: 0px; margin-top: 0px; width: 180px;" /></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
El 17 de març s'ha celebrat el <b>III Dia de la poesia catalana a internet</b>, una
iniciativa, impulsada per la UOC des del 2011, que vol contribuir a fer
visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i
mostrar com n'és de valorada i estimada pels seus lectors.<br />
<br />
Des de Catalunya Ràdio també s'hi ha contribuït. Cal destacar l'excel·lent repertori de versos recitats pels locutors de la casa i que podem trobar a l'enllaç següent: <a href="http://www.catradio.cat/programa/1506/III-Dia-de-la-Poesia-Catalana-a-Internet" target="_blank">aquí</a>.<br />
<br />
El Consorci de Normalització lingüística també ha compartit poesia a través de la xarxa amb els hashtags <a class="" href="https://twitter.com/search?q=%23jollegeixo&src=typd" target="" title="">#jollegeixo</a> i <a class="" href="https://twitter.com/search?q=%23cpnlcat&src=typd" target="" title="">#cpnlcat.</a><br />
<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8411260885664049273" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><br />
El<a href="http://www.laboratoridelletres.com/ca/" target="_blank"> laboratori de Lletres</a> també va participar amb una proposta que es tractava de piular al twitter durant tot el dia, cada hora en punt, versos de poetes catalans amb l'etiqueta <a class="" href="https://twitter.com/search?q=%23jollegeixo&src=typd" target="" title="">#jollegeixo.</a> <br />
<br />
<br />
<br />
Nosaltres encara que sigui l'endemà també hi volem contribuir amb un petit recull de versos de <a href="http://www.joanaraspall.cat/" target="_blank">Joana Raspall</a>, en l'any del seu centenari.<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;"><a href="http://www.calameo.com/books/0022186162beab13cdffc">http://www.calameo.com/books/0022186162beab13cdffc</a></span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<div style="margin: 8px 0px 4px;">
<span style="font-size: x-large;"><a href="http://www.calameo.com/books/0022186162beab13cdffc" target="_blank">Uns versos de Joana Raspall a tall d'homenatge</a></span></div>
<iframe allowfullscreen="" allowtransparency="" frameborder="0" height="194" scrolling="no" src="//v.calameo.com/?bkcode=0022186162beab13cdffc" style="margin: 0 auto;" width="300"></iframe><br />
<div style="margin: 4px 0px 8px;">
<a href="http://www.calameo.com/">Publish at Calameo</a> or <a href="http://www.calameo.com/browse">read more publications</a>.</div>
</div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-39630750320223314302013-03-11T14:31:00.001-07:002013-03-11T22:55:27.300-07:00Homenatge a S. Espriu per part dels alumnes de 2n d'ESO<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-XdWBEmLtkZI/UT5DtG_7W9I/AAAAAAAAAEw/OLxxVf7y85w/s1600/IMG_4269.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-XdWBEmLtkZI/UT5DtG_7W9I/AAAAAAAAAEw/OLxxVf7y85w/s320/IMG_4269.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-8r0DBhlfHEE/UT5D4_uGMgI/AAAAAAAAAE4/YrxjMbM9G9k/s1600/IMG_4255.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-8r0DBhlfHEE/UT5D4_uGMgI/AAAAAAAAAE4/YrxjMbM9G9k/s320/IMG_4255.JPG" width="320" /></a></div>
Els alumnes de l'optativa de teatre de segon d'ESO d''aquest segon trimestre han representat una adaptació de la tragèdia<i> Antígona</i> de Salvador Espriu, donat que enguany és l<a href="http://www.anyespriu.cat/" target="_blank">'any Espriu</a> i se li ha volgut fer un homenatge des del departament de català del nostre centre.<br />
<br />
Aquests deu alumnes han fet una excel·lent feina tenint en compte que només ho han fet en un trimestre. FELICITATS A TOTS I A TOTES!!!!!!!!<br />
<br />
Aquí us deixem un petit tast d'aquesta representació:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/wlVUvYKRppQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
Aquesta és la primera part, la segona l'enllaçarem <a href="http://youtu.be/pC0BfTwHHy4" target="_blank">en breu </a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/pC0BfTwHHy4" width="420"></iframe>departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-88296450148287118842013-03-09T23:18:00.000-08:002013-03-10T04:16:22.772-07:00En defensa de la llenguaEls diaris novament es fan ressò de la situació en què viu la llengua catalana arreu del territori de parla catalana.<br />
<br />
Cal recollir aquestes notícies i valorar l'esforç que es fa arreu per defensar la llengua catalana, sigui dita valenciana, mallorquina, algueresa, rossellonesa, lleidatana,...<br />
<br />
Fixeu-vos i llegiu-ne el contingut complert:<br />
<br />
<h2 class="headline regular entry-title summary">
"<a href="http://www.ara.cat/paisvalencia/enllacats_per_la_llengua-escoles-Pais_Valencia-Escola_Valenciana_0_878312355.html" target="_blank">Els alumnes del País Valencià s'enllacen a les seves escoles per mostrar el seu rebuig als atacs al valencià </a></h2>
El president d'Escola Valenciana exigeix a la conselleria d'Educació
que compleixi les sentències que obliguen a autoritzar l'obertura de
línies d'ensenyament en valencià"<br />
<br />
I també la pervivència del moviment nascut ara farà un any "<a href="http://exllengua.blogspot.com.es/" target="_blank">Enllaçats per la llengua</a>" <br />
<br />
<h2 class="headline regular entry-title summary">
"<a href="http://www.ara.cat/politica/Enllacats_per_la_llengua-Paisos_Catalans-defensa-catala_0_879512207.html" target="_blank">Dissabte d''Enllaçats' per primer cop als Països Catalans en defensa de la llengua</a> </h2>
<div class="deck entry-summary">
Multitud d'entitats i associacions fan concentracions aquest
dissabte a la tarda per mostrar rebuig a la política lingüística del PP
en la primera acció conjunta als Països Catalans en matèria
lingüística, inclòs l'Alguer"<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-8ynvUPMvv9s/URJKMXOfipI/AAAAAAAAABk/F2sy-lF4CIo/s1600/Untitled-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="ENLLAÇATS PER LA LLENGUA" border="0" height="150" id="Image1_img" src="http://1.bp.blogspot.com/-8ynvUPMvv9s/URJKMXOfipI/AAAAAAAAABk/F2sy-lF4CIo/s150/Untitled-1.jpg" style="visibility: visible;" width="143" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-UcWF_JMWE6E/URpnx_dRlTI/AAAAAAAAI9A/_ze4mcjH2MM/s1600/en3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="9 DE MARÇ, TOTHOM AL CARRER" border="0" height="220" id="Image2_img" src="http://1.bp.blogspot.com/-UcWF_JMWE6E/URpnx_dRlTI/AAAAAAAAI9A/_ze4mcjH2MM/s220/en3.jpg" style="visibility: visible;" width="148" /></a></div>
<br />
La situació per la qual passa la llengua catalana és preocupant tenint en compte els informes de la xarxa Cruscat que depèn de l'IEC: Aneu als informes:<a href="http://blocs.iec.cat/cruscat/publicacions/informe/" target="_blank"> aquí</a><br />
<br /></div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-74293485049028122192013-02-28T23:04:00.002-08:002013-02-28T23:06:56.898-08:00El català a la xarxaLa llengua catalana gaudeix de vitalitat a la xarxa i sinó fixeu-vos en la notícia apareguda al diari ara, el dia 25 de febrer, que es reprodueix íntegrament:<br />
<br />
<h2 class="headline regular entry-title summary">
"<a href="http://www.ara.cat/xarxes/catala-arriba-Mega_0_872312884.html" target="_blank">El català arriba a Mega </a></h2>
<div class="deck entry-summary">
Després de sis setmanes a la xarxa, el portal d'intercanvi d'arxius
ja es troba disponible en 32 idiomes. La llengua catalana ha estat la
darrera incorporació a la web de Dotcom</div>
<div class="metadata">
<address class="byline">
<small class="author vcard"><span class="fn">ARA</span></small>
</address>
<div class="dateline vcard adr">
<span class="locality">Barcelona</span>
| Actualitzada el <small class="published updated"><abbr class="value" title="">25/02/2013</abbr> <abbr class="value" title="">13:48</abbr></small>
</div>
</div>
Sis setmanes més tard del seu desembarcament a la xarxa i gràcies a
la col·laboració dels usuaris, el portal d'intercanvi d'arxius <a _mce_href="https://mega.co.nz/" href="https://mega.co.nz/" target="_blank" title="Mega">Mega</a> ja es pot consultar en català. Tal com ha anunciat el mateix Kim Dotcom a través del seu compte a <a _mce_href="https://twitter.com/KimDotcom" href="https://twitter.com/KimDotcom" target="_blank" title="Twitter">Twitter</a>,
la pàgina web es troba actualment disponible en 32 idiomes, entre els
quals hi ha la llengua catalana, fins al moment, la darrera a
incorporar-se al portal de Dotcom.<br />
Des de la posada en marxa el
mes de gener, més de tres milions d'usuaris ja han compartit 125 milions
d'arxius a través de Mega. Pel que fa als usuaris més actius, Espanya
segueix mantenint-se dins el 'top 5' de països proveïdors de continguts.
Cal recordar que, durant la primera setmana de vida, <a _mce_href="http://www.ara.cat/premium/media/Espanya-lidera-descarregues-Mega_0_859114176.html" href="http://www.ara.cat/premium/media/Espanya-lidera-descarregues-Mega_0_859114176.html" target="_blank" title="va encapçalar el rànquing de descàrregues">va encapçalar el rànquing de descàrreges</a> al portal de Dotcom."departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-23102227303317864642013-02-25T09:04:00.002-08:002013-02-28T23:06:40.158-08:00Setmana Santa, S. Espriu en homenatge<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="356" marginheight="0" marginwidth="0" mozallowfullscreen="" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/16757416" style="border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC; margin-bottom: 5px;" webkitallowfullscreen="" width="427"> </iframe> <br />
<div style="margin-bottom: 5px;">
<b> <a href="http://www.slideshare.net/depcattor/espriu-setmana-santa" target="_blank" title="Espriu setmana santa">Espriu setmana santa</a> </b> from <b><a href="http://www.slideshare.net/depcattor" target="_blank">depcattor</a></b><br />
<br />
<br />
<b>Els homenatges al poeta S. Espriu es van succeint en el temps i en l'espai, ja sigui al territori o virtual, com és el nostre cas. En aquest cas hem cregut convenient parlar d'un llibre poc conegut, però ple dels simbolismes propis de l'autor, ja que estem a les setmanes prèvies a la Setmana Santa.</b><br />
<br />
<a href="http://www.slideshare.net/depcattor/espriu-setmana-santa?utm_source=ss&utm_medium=upload&utm_campaign=quick-view" target="_blank"><b>Enllaç: aquí </b></a> </div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-46050984378127155132013-02-23T00:40:00.000-08:002013-02-23T00:40:48.759-08:00Termes per a telefonia, acceptats pel TERMCAT<br />
Recollint la notícia de Laura Serra apareguda al diari<a href="http://www.ara.cat/cultura/Taulefon-telefon-intelligent-telefonia-acceptats_0_869913139.html" target="_blank"> ara.cat el 21/II/2013</a> se'ns informa de noves paraules per als nous usos que ofereix la telefonia de tot tipus.<br />
<br />
El <a _mce_href="http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Apunts_Terminologics/168/" href="http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Apunts_Terminologics/168/" target="_blank">Termcat</a> publica <a href="http://www.termcat.cat/docs/PDF/Telefonia/Telefonia.html" target="_blank">"La telefonia al dia"</a>, que recull els termes més actuals de la telefonia mòbil de consum. Aquest text és una actualització d'un recull de terminologia que havia fet sobre aquest camp l'any 2012.<br />
<br />
Aquí hi ha algunes novetats:<br />
<br />
<strong>1. <span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_12_start" style="line-height: 0px; overflow: hidden;"></span></strong>"Smartphone'<span _mce_style="overflow:hidden;line-height:0px" _mce_type="bookmark" id="mce_12_end" style="line-height: 0px; overflow: hidden;">"</span> s'ha de dir <strong>telèfon intel·ligent.</strong><br />
<strong>2. </strong>La "phablet" anglesa (telèfon intel·ligent que s'acosta a la mida d'una tauleta) és un <strong>taulèfon</strong> o bé <strong>telèfon tauleta.</strong><br />
<strong>3. </strong>L''app" s'ha d'anomenar <strong>aplicació</strong>. I una "applicatiopn store" és una <strong>botiga d'aplicacions</strong>, així com una "web application'"és una <strong>aplicació web.</strong><br />
<strong>4. </strong>'Widget', 'control', 'deskstop widget' i 'gadget' es tradueixen com a <strong>giny.</strong><br />
<strong>5.</strong> En català es pot dir <strong>codi QR</strong>, o bé <strong>codi bidimensional</strong>, <strong>codi de barres bidimensional</strong>, <strong>codi en 2D</strong> o <strong>codi de barres en 2D.</strong><br />
<strong>6.</strong> Un mòbil pot tenir <strong>3G</strong> o ser un sistema de tercera generació (o 4G i de quarta generació).<br />
<strong>7.</strong> "Tablet" s'ha de traduir com a <strong>tauleta tàctil</strong>. Si té "touch screen" o "multitouch screen" és que té <strong>pantalla tàctil</strong> o <strong>pantalla multitàctil.</strong><br />
<strong>8.</strong> La tecnologia M2M també pot anomenar-se de <strong>màquina a màquina.</strong><br />
<strong>9.</strong> Un "waypoint" és una <strong>fita</strong> o punt de ruta.<br />
<strong>10.</strong> No s'ha d'activar el "roaming", sinó la <strong>itinerància. </strong><br />
<strong><br /></strong>
<strong>Altres qüestions de neologismes relacionats amb les xarxes es troben sobretot en un text publicat el 2012 que porta per títol :</strong> <a href="http://www.gencat.cat/xarxessocials/pdf/guia_usos_xarxa_cat.pdf" target="_blank"><em></em></a><em><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=8411260885664049273" target="_blank" title="Guia d'usos i estil a les xarxes socials">Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya</a>.</em><br />
<strong><br /></strong>
<strong>1. </strong>La forma <strong>apunt</strong> com a denominació catalana equivalent al substantiu anglès <em>post</em> en l’àmbit d’Internet.<br />
<br />
<br />
<a href="http://www.termcat.cat/Thor/files/comentaris/20121205094749XarxesSocials.jpg" imageanchor="1"><img alt="© iStockphoto / Logorilla - L Петр Степанов" border="0" class="" src="http://www.termcat.cat/Thor/files/comentaris/20121205094749XarxesSocials.jpg" title="© iStockphoto / Logorilla - L Петр Степанов" /></a><br />
<br />
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-34588949160767648292013-02-05T22:46:00.000-08:002013-02-05T22:46:58.579-08:00En defensa de la llenguaNovament als diaris apareix una reflexió molt interessant sobre la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Al diari ara del dia 5 de febrer apareix aquest article:<br />
<br />
<br />
<a href="http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2013/02/04/immersio-linguistica-i-multiculturalisme-una-resposta/" target="_blank">Reproducció:</a><br />
<br />
<br />
<h2 class="singletit">
"Immersió linguística i multiculturalisme (una resposta)</h2>
<div style="text-align: justify;">
<img alt="" class="alignright" height="250" src="http://www.esquerragelida.cat/wp-content/uploads/2011/09/capcalera620.jpg" style="margin: 2px 8px;" width="288" />Cives, un col·laborador anònim del blog <a href="http://politikon.es/">Politikon</a> ha publicat <a href="http://www.cerclegerrymandering.cat/immersio-linguistica-multiculturalisme/">un article</a> sobre política lingüística al blog <a href="http://www.cerclegerrymandering.cat/">Cercle Gerrymandering</a>.
L’article és valuós per diverses raons: costa trobar reflexions noves
des de la teoria política aplicada, la política lingüística acostuma a
ser atacada des d’arguments viscerals i no pas des del nivell que ho fa
Cives i, sobretot, és un text d’una gran qualitat i rigor que honora
l’il·lustrat pseudònim de l’autor. Ara bé, <strong>com que no compartim la majoria d’arguments que s’hi exposen, a continuació apuntem un seguit de qüestions que convé aclarir.</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Culturalisme liberal. </strong>Efectivament
és impossible discutir aquí les crítiques i contracrítiques entre allò
que Walzer va anomenar liberalisme I i liberalisme II. Ara bé, quan es
fa referència a aquest debat cal tenir present que l’anomenat
liberalisme I (si es vol agafar el de Rawls mateix o el de Waldron) mai
fou dissenyat per a tractar qüestions de pluralisme cultural, ans al
contrari. Fou dissenyat des de la ceguera més absoluta a la diversitat
cultural com una qüestió significativa per a les persones.</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Pregunta. </strong>La pregunta
inicial que formula Cives és estranya: quant s’hauria d’allunyar de les
seves idees un votant mitjà de la resta de l’Estat per comprendre la
defensa de la política lingüística de la Generalitat. Si es volen
enfocar les coses des de la teoria política la pregunta hauria de ser:
és compatible amb el liberalisme la política lingüística de la
Generalitat? Aquí es podria argumentar que la primera pregunta és més
fidel a l’exercici de Cives, el problema és que no queda clar si vol
demostrar que la política lingüística no és liberal o si ell (votant
mitjà espanyol) hi està en contra i per tant hi estaria en contra
qualsevol votant mitjà espanyol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Supòsits erronis. </strong>Si ens
centrem en la pregunta original de Cives la nostra resposta és que
parteix de supòsits erronis. En primer lloc, és un error pensar que la
política lingüística de la Generalitat cerca l’assimilació lingüística
dels ciutadans castellanoparlants (sí que ho feren, per exemple, el
règim del general Franco o el Decret de Nova Planta de Felip V amb els
catalanoparlants, i de manera violenta). L’anomenada normalització
lingüística té com a objectiu que la llengua catalana pugui ser
utilitzada en tots els àmbits de manera igual a la castellana. És a dir,
no té com a objectiu l’assimilació, sinó l’assoliment del bilingüisme.
Cal recordar que a Catalunya tots els catalanoparlants són bilingües en
castellà. En segon lloc, és fals que “ningú no escolti a ningú”, des
d’abans de l’Escolta Espanya de Joan Maragall a finals el XIX els
catalans hem explicat de mil maneres diferents el fet diferencial més
enllà de l’Ebre, sembla mentida que cent anys més tard encara haguem de
sentir això de “ningú escolta ningú”, l’editorial conjunt dels dotze
diaris catalans <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/La_dignitat_de_Catalunya">la Dignitat de Catalunya</a> fou l’enèssim missatge. En tercer lloc, és un error identificar llengua i identitat a Catalunya. Com s’explica que siguin <a href="http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Dades_territori_poblacio/Altres/Arxius/EULP2008.pdf">un 37,% els que manifesten que el català és la seva llengua d’ús més freqüent</a>
i en canvi només 20% dels catalans manifesti una identitat espanyola
dominant? En quart lloc, afirmar que la qüestió identitària no preocupa
als ciutadans que viuen a la resta de l’Estat és, com a mínim, agosarat
(si és que es pot afirmar seriosament), no sé si cal posar-ne gaires <a href="http://politica.elpais.com/politica/2011/12/06/videos/1323183021_103237.html">exemples</a>.
Finalment, l’ús del terme “minoria espanyola a Catalunya” no queda gens
clar. Es refereix a la majoria de catalans que manifesten que la seva
llengua d’ús habitual és el castellà (a casa, a la feina, amb els
amics?)? A la minoria de catalans que manifesten una identitat
espanyola? O potser planteja una concepció etnicista espanyola dels
immigrants de la resta de l’Estat i dels seus descendents? <strong> </strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Consistència liberal. </strong>Si
ens centrem en la segona pregunta (l’encaix de la política lingüística
de la Generalitat amb el liberalisme) és obligat citar als autors que
han treballat la qüestió com ara <a href="http://www.amazon.com/Liberalisme-normalitzacio-linguistica-Biblioteca-Universal/dp/8475965539/ref=sr_1_1?ie=UTF8&qid=1359755778&sr=8-1&keywords=branchadell">Branchadell</a> o <a href="http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewArticle/142176/0">Vergés</a>;
investigadors que han analitzat la política lingüística en general i la
immersió lingüística a les escoles en particular. En primer lloc, tal
com hem fet més amunt, és clau desfer alguns malentesos i certes
incomprensions. A Cives el preocupa el dret dels pares a decidir
l’educació cultural dels seus fills i per tant de triar en quina llengua
estudien, però aquest dret no existeix. Tenen dret a triar els
ciutadans madrilenys la llengua d’educació dels seus fills? El suposat
dret a triar la llengua d’estudi dels fills no apareix ni a l’ordenament
juridic espanyol ni als tractats internacionals. L’altre malentès ja
l’hem comentat: la immersió lingüística cerca la promoció del
bilingüisme, per això la Llei de Normalització estableix un mínim d’una
assignatura en llengua castellana (a part de l’assignatura de llengua
espanyola) i la possibilitat de fer una recepció en castellà
personalitzada durant els primers anys d’escolarització. Finalment, més
enllà de la qüestió lingüística (és adoctrinament fer les classes en
català independentment del contingut?) cal recordar que el govern
central fixa el 55% del currículum escolar actualment (inclosa
l’assignatura d’Història), amb la reforma del <a href="http://www.ara.cat/societat/Wert-reforma-educativa-limita-Generalitat_0_778122301.html">Ministre Wert serà d’un 65%</a> (sí, els catalans decidim un 35% del currículum escolar dels nostres fills).</div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop desfets aquests malentesos hi ha
maneres prou senzilles de veure la immersió lingüística des del
liberalisme com ara la discriminació positiva o els béns públics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Discriminació positiva (restriccions internes).</strong>
És evident que la situació dels catalanoparlants després de la
Dictadura era paupèrrima pel que fa els seus drets lingüístics.
L’oficialització de la llengua catalana, juntament amb la castellana,
obligava als poders públics a intervenir per tal de garantir que la
cooficialitat fos una realitat: això és que les possibilitats d’exercir
la seva llibertat (sense canviar de llengua) fossin iguals per un
catalanoparlant que per un castellanoparlant. Aquesta intervenció
requeria mesures de discriminació positiva a favor de la llengua
catalana, ja que aquesta era la llengua més feble i amb més problemes
per a sobreviure. A més a més, la llengua castellana no disposava de
poders públics que la protegissin ja que l’Estat espanyol no adoptà una
política lingüística (com sí que va fer Canadà oficialitzant el francès a
tot el territori a partir de 1982). Branchadell ha objectat que per ser
una política de discriminació positiva hauria de tenir un objectiu i
ser temporal (com l’exemple de les quotes de gènere al debat feminista).
Però tal com ha apuntat Vergés la política de la Generalitat té un
objectiu clar: arribar a la plena igualtat el que fa els drets i deures
lingüístics de catalanoparlants i castellanoparlants, és a dir el
bilingüsime real. D’altra banda, el liberalisme admet polítiques de
discriminació positiva permanents, per exemple respecte les polítiques
envers les persones discapacitades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Intervenció del govern liberal (restriccions extrenes)</strong>.
Una particularitat del liberalisme rawlsià que ja hem dit que no estava
inicialment pensat per a problemes lingüístiques és la necessitat de
dotar a la societat d’institucions que assegurin que la situació inicial
de justícia no s’erosioni. El cas de la llengua catalana dins l’Estat
espanyol és un exemple clar de llengua minoritzada que requereix una
intervenció pública per a corregir (potser de manera permanent) la
fragilitat dels drets dels seus parlants. Hom podria dir que una
estratègia guanyadora seria deixar aquesta qüestió en mans de cada
catalanoparlant. Però aquí hi ha un xoc molt clar entre la racionalitat
individual i la col·lectiva tal com exposa Vergés citant els
sociolingüistes Prat, Rosich i Rafanell. És suïcida que tots els
parlants d’una llengua en dominin una altra que demogràficament és molt
superior sense que hi hagi cap intervenció col·lectiva (només cal fer un
cop d’ull a la situació dels catalanoparlants a la Catalunya Nord, per
exemple).</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Bé públic. </strong>És evident
que els arguments anteriors pengen de la idea kimlickiana de la
importància per als individus de preservar la seva llengua i el seu
entorn cultural com un context fonamental per exercir la llibertat. Però
si no ens podem posar d’acord, Cives ho rebutja de manera clara i
fonamentada (per a nosaltres allò que defensa Kimlicka és defensat però
de manera inconscient pels liberals I: només cal veure la posició dels
castellanoparlants espanyols sobre <a href="http://www.elmundo.es/elmundo/2007/03/23/cultura/1174670928.html">la proliferació de l’anglès a Puerto Rico</a>,
per exemple), hi ha una alternativa per a legitimar a política
lingüística proposada per Vergés: veure la llengua catalana com un bé
públic. <strong> </strong></div>
<div style="text-align: justify;">
Si adoptem aquesta perspectiva és fàcil
veure que deixar la llengua catalana en mans del mercat lingüístic seria
catastròfic pel seu ús com a bé públic. Un nou usuari del català té un
cost marginal zero però el seu manteniment l’ha d’assumir algú. Aquest
manteniment a través de la política d’immersió i de la política
lingüística en general és el que permet que tots els catalans gaudeixin
de les externalitats positives de l’existència del català. Unes
externalitats positives que podem dir que són de tres menes: satisfer
els drets lingüístics dels catalanoparlants, satisfer les virtuts
innegables de disposar d’una ciutadania bilingüe (com més llengües
millor, no?) i finalment promoure la cohesió social i la integració a
través de l’aprenentatge de la llengua catalana. Hom podria dir que
potser cal fer polítiques lingüístiques diverses però no arribar al
nivell de “restricció interna” que suposa l’escolarització obligada en
català com a llengua vehicular. Però és precisament aquesta política
concreta la que permet a les futures generacions de catalans gaudir de
les externalitats positives de conèixer les dues llengües oficials del
territori on viuen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Independència. </strong>El supòsit de la independència estem d’acord que caldria tractar-lo a part, <a href="http://blogspersonals.ara.cat/elpatidescobert/2011/09/05/la-hipotesi-de-la-independencia/">Branchadell hi ha dedicat un llibre sencer</a>.
Permeteu-nos dos apunts molt breus. En primer lloc, la pregunta
original de Cives, sobre l’allunyament de les idees del votant mitjà
espanyol de la resta de l’Estat deixaria de ser rellevant l’endemà de la
secessió, no caldrien més Escolta Espanya. En segon lloc, els promotors
del projecte secessionista (el govern de CiU i el seu soci a
l’”oposició”, ERC; majoritaris a la cambra catalana) han manifestat la
voluntat de mantenir la situació lingüística actual en una hipotètica
secessió i en cap moment han plantejat la voluntat d’abandonar
l’objectiu del bilingüisme igualitari ni de conculcar els drets
lingüístics dels castellanoparlants. Són conscients que el bilingüisme
potser és el veritable fet diferencial de Catalunya i que el seu
manteniment passa per un tracte “igualitarista desigual” envers la
llengua catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Esperem que fins aquí hagi quedat
clara la crítica a l’article de Cives, li volem agraïr el seu interès
per la política lingüística i de pas felicitar tot el col·lectiu del <a href="http://www.cerclegerrymandering.cat/">Cercle Gerrymandering</a> per la bona feina que fan. "</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><br /></strong></div>
<div style="text-align: justify;">
Un comentari final d'un dels autors:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />"El problema de la noció de llengua pròpia és que segons com es fa servir
obre la porta a una justificació il·liberal de la política lingüística
ja que no es basa en els drets dels individus i s’enfronta a la idea de
“llengua oficial” . Branchadell (1997) ho explica molt bé. En tot cas,
és graciós que les llengües minoritzades hagin de passar la “prova del
cotó” liberal mentre les llengües majoritàries es poden permetre gaudir
dels drets de territorialitat que comporta disposar d’un Estat.
L’exigència de liberalitat a la minories culturals amaga una certa
hipocresia (o fins i tot cinisme) al meu entendre. En tot cas, penso que
es pot prescindir de la idea de llengua pròpia i legitimar de manera
liberal igualment la política lingüística de la Generalitat."</div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-15150226920726105562013-02-02T11:38:00.003-08:002013-02-02T11:38:52.849-08:00En defensa de l'escola catalana<h1>
Fixeu-vos en la notícia publicada a Vilaweb:</h1>
<h1>
<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4079347/20130131/cadena-humana-lescola-catalana-prats-llucanes.html" target="_blank">Cadena humana per l'escola catalana a Prats de Lluçanès</a></h1>
<div class="entradeta">
Es farà el dia 5 de Febrer, diada de Santa Àgata<br />
<br />
Copiem:<br />
<br />
El proper dia 5 de febrer, diada de Santa Àgata, moment en què el
poble de Prats de Lluçanès commemora la crema del poble per les tropes
de Felip V en la Guerra de Successió, amb un repic de campanes al
campanar de l’església obert a tothom, rs convoca una acció de suport
popular a l’escola catalana.<br />
Aquesta iniciativa, que vol ser una
mostra de rebuig a les propostes per espanyolitzar l’ensenyament que es
plantegen des del govern espanyol, consistirà en una cadena humana per
ajuntar voluntats i manifestar simbòlicament la unitat del poble davant
d’aquestes polítiques que posen en perill les polítiques d’immersió
lingüística, base del model escolar vigent a casa nostra i que ara està
amenaçat.<br />La cadena s'acabarà a la plaça de l'Església amb la lectura
d'un manifest i hi és convocat tothom, des de pares, alumnes i
professorat dels centres fins a la població en general.<br />
</div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-74069137638427086672013-01-23T22:21:00.002-08:002013-01-23T22:21:30.332-08:00Centenari de les Normes ortogràfiques de P. Fabra<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Avui, 24 de gener, fa cent anys que es van
publicar les <i>Normes ortogràfiques</i> de Pompeu Fabra, que ara reprodueix l'IEC. Aquí teniu l'enllaç per si voleu llegir el <a href="http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000190/00000050.pdf" target="_blank">text original</a>.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> </span><img alt="" class="rg_hi uh_hi" data-height="253" data-width="199" height="253" id="rg_hi" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcSJPcfCB5mPBpreSq4b2hn0qRKKqVfz0UX09JibzHChEYe7UhG4kw" style="height: 253px; width: 199px;" width="199" /> <img alt="" class="rg_hi uh_hi" data-height="258" data-width="195" height="258" id="rg_hi" src="https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTv1Z1LcPH33780TN9hKTNxWePMPI5PswLb2HQTP5ULfGuxSsP7nA" style="height: 258px; width: 195px;" width="195" /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">Dates claus:</span></b></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1881 la revista L’Avenç publica <i>Ensayo de gramática de catalán
moderno</i>, on<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>descriu de manera
científica<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la llengua catalana des
d’un punt de vista fonètic.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1891 publica l’estudi <i>Gramática del catalán moderno</i></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1898 publica Contribució a la gramàtica de la llengua catalana.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1904 publica Tractat d’ortografia catalana i del Sil·labari
català.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1906 participa al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
amb la comunicació <i>Qüestions d’ortografia catalana</i>.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1912 és nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupa
una càtedra una càtedra de llengua catalana que creà la Diputació de
Barcelona.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1912 publica <i>Gramática de la lengua catalana</i> on té molt
presents totes les varietats dialectals.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1913 s’editen les <i>Normes ortogràfiques</i>.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1917 <i>Diccionari ortogràfic</i>.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1918 publica la <i>Gramàtica catalana</i>, per encàrrec de l'Institut,
que l'adoptà com a oficial.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1918<i> </i>escriu<i> Curs mitjà de gramàtica catalana</i>,
publicat per l’ Associació Protectora de l’Ensenyança, amb cinc edicions,
i el 1968 fou reeditada i ampliada per R. Aramon i Serra sota el títol d'<i>Introducció
a la gramàtica catalana</i>.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1919 inicia tot un seguit d’articles dins el diari La Publicitat,
coneguts com “Converses filològiques”, on debat diversos temes
lingüístics.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1924 edita <i>Converses filològiques</i></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1926-35 edita Ortografia catalana i de la Conjugació dels verbs en
català</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1931 escriu el <i>Curs mitjà de gramàtica catalana</i>, pensat
especialment per a l'escola i reeditat, el 1968, amb el títol d'<i>Introducció
a la gramàtica catalana</i></span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1932<i> </i>publica<i> El català literari</i>, recull d’articles i
discursos.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1932 <i>Diccionari General de la Llengua Catalana</i>. L’Institut
d’Estudis Catalans va partir d’aquest text per fer el diccionari oficial
de la llengua catalana.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1932 és nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.</span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1933 és nomenat president del patronat de la nova Universitat
Autònoma de Catalunya. </span></li>
<li class="MsoNormal" style="mso-list: l0 level1 lfo1; tab-stops: list 36.0pt;"><span lang="CA">1939 s’exilia i al 1945 mor a Prada de Conflent. Durant els
darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continua
treballant i enllesteix una nova <i>Gramàtica catalana</i>, publicada
pòstumament el 1956 per Joan Coromines. </span></li>
</ul>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La trajectòria de Fabra és fonamental per a
l’evolució de la llengua normativa catalana. Quan al 1911 es va fundar la
Secció Filològica de l’IEC, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra van treballar
conjuntament per fer les Normes ortogràfiques del 1913 subscrites per tots els
membres, a excepció d’A. Guimerà. Aquestes normes han estat un referent per a
la posterior <i>Gramàtica catalana</i>, unes normes que en el seu moment van
alçar una gran polèmica, com tota norma que es vol imposar. La particularitat
d’aquestes normes va ser que es van acceptar tant per part de la classe
dirigent política com per part de la classe cultural del país, malgrat alguns
desacords. En acceptar una normativa s’obria el camí que els noucentistes tant
havien desitjat: el camí de la normalitat, el camí de l’ordre, de la depuració,
l’equilibri,... Aquest camí és meritori en un moment en què no hi havia un
referent unitari lingüístic al qual anar a consultar en cas de dubte. La virtut
va ser que es va anar acceptant. Ara bé, tot codi amb el pas del temps cal
matisar-lo perquè la llengua és un ens viu que evoluciona amb el temps, malgrat
tot sempre hi ha un referent.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> </span><img height="200" id="il_fi" src="http://2.bp.blogspot.com/-JD_ZyK2xF80/UP64DNO12_I/AAAAAAAAC4o/GO7AG9tbSt0/s200/fiterr.jpeg" style="padding-bottom: 8px; padding-right: 8px; padding-top: 8px;" width="129" /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"> Per més informació aneu al bloc següent: <a href="http://lexicografia.blogspot.com/2013/01/centenari-de-la-normes-ortografiques.html" target="_blank">lexicografia</a></span></div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-82820993018171742032013-01-20T23:08:00.002-08:002013-01-20T23:08:25.949-08:00La llengua és notíciaDesprés de llegir les reiterades ofensives en contra de la llengua catalana i dels parlants d'aquesta arreu on es parla aquesta llenguanveiem que el diari vilaweb recull aquesta notícia que ens fa esperançar:<br />
<br />
<h1>
<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4075631/20130120/entitats-pais-senllacen-defensa-llengua.html" target="_blank">Entitats de tot el país s'enllacen en defensa de la llengua</a></h1>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-68294854454980565722013-01-20T12:29:00.002-08:002013-01-20T12:29:39.452-08:00Salvador Espriu, glogAquest és un petit tast en forma de pòster:<br />
<br />
<a href="http://www.glogster.com/pepperis1/salvador-espriu-pepperis1/g-6l0p41mc2i80jfqf0etm4a0" target="_blank">http://www.glogster.com/pepperis1/salvador-espriu-pepperis1/g-6l0p41mc2i80jfqf0etm4a0</a><br />
<br />
<br />
<br />
<iframe frameborder="0" height="1300" id="glogster-embed-glog" marginheight="0" marginwidth="0" name="glogster-embed-glog" scrolling="no" src="http://www.glogster.com/glog/6l0p41mc2i80jfqf0etm4a0" style="overflow: hidden;" width="960"></iframe>departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8411260885664049273.post-61175942611808530522013-01-19T10:38:00.001-08:002013-01-20T00:48:34.996-08:00Homenatge a S. Espriu<a href="http://animoto.com/play/HO0iAZQcMbaw0nQvBfWnVA">S. Espriu</a><br />
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="243" id="vp1HO0iA" width="432"><param name="movie" value="http://static.animoto.com/swf/w.swf?w=swf/vp1&e=1358620724&f=HO0iAZQcMbaw0nQvBfWnVA&d=0&m=b&r=360p&volume=100&start_res=360p&i=m&asset_domain=s3-p.animoto.com&animoto_domain=animoto.com&options="></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed id="vp1HO0iA" src="http://static.animoto.com/swf/w.swf?w=swf/vp1&e=1358620724&f=HO0iAZQcMbaw0nQvBfWnVA&d=0&m=b&r=360p&volume=100&start_res=360p&i=m&asset_domain=s3-p.animoto.com&animoto_domain=animoto.com&options=" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="432" height="243"></embed></object><br />
Try our <a href="http://animoto.com/">video maker</a> at Animoto.<br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;">La mort i la vida s’interrelacionen en un joc de
mites en un món complex en què l’ésser humà camina indiscutiblement cap a un
únic camí. Al llarg del camí la reflexió sobre l’home i el seu futur o
simplement el món que l’envolta ens fa partíceps de la crueltat amb què ens
enfrontem a la vida mateixa, talment com si estiguéssim en un món dominat per
un ésser poc compassiu que mou els fils d’un teatre imaginari -que és el nostre
propi món- i fa i desfà al seu propi criteri. Les referències culturals de tradició
grecollatina o cristiana omplen els textos domant-los un significat més ampli.
Així mateix, l’ús del mite o simplement de personatges mitològics distancia
l’autor de la realitat, però també fa que la situï en una dimensió superior ja
que un mite sempre és recurrent, és atemporal i en ser-ho fa que els temes que
tracta siguin vigents, actuals. D’alguna manera el drama vindria de la mateixa
condició humana de no poder-se desempallegar de les baixeses a què està sotmesa
la seva naturalesa. El mite fa actual un pensament. S. Espriu parteix de mites,
però també té un univers propi, cosa que el fa un autor singular i digne de ser
tingut en compte no només pels temes, per les reflexions aportades, per
l’amplitud del seu pensament, sinó també per una construcció i una qualitat
gramatical i lingüística indiscutibles.</span><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">PLUJA D’HIVERN<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(dins <i>LA PLUJA</i> (1952))</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">(en la mort de R. P)</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Comprensiva, lànguida, clara, aquesta aigua de
pluja a l’hivern. Ha caminat tota la peregrinació del cel i es troba
multiplicadament a través dels fins vial de la boira, oferta mirall d’ella
mateixa, germana de la llum. L’àguila no va imperar mai damunt la font que
infanta aquesta aigua, la serp no sap la fondària on la pluja mor. Venia dels
castells de la llum, de l’origen no traspassat per cap ala, i s’agrisava en la
xarxa dels núvols, per no ferir humilitats de la terra. El do de cristall omple
de fressa les feixes calbes, alluenta els braços captaires dels arbres, empara
el naufragi de les masies, perdudes en l’hostilitat de la muntanya sense
senders. Muntanya de balles malignes, culte antic del petit diable àvid, faune
en la claror del meu jardí d’estiu, ara canonge al capítol dels bocs. Embriac
de records del raïm, el diable cerca nueses de dea en la carn de les bruixes i
exalça, astut, aquesta neu imaginària. L’afalac salva la litúrgia moribunda, a
l’erola tots els dissabtes de fred, sota la pluja. L’aigua cobreix a poc a poc
la dansa de les ombres, el vol de les òlibes, la solitud dels avets, el mal
somni del camp. Unes veus benignes s’alcen en la seva lloança. Perquè és menuda
i piadosa, perquè té poder damunt la llavor i damunt la roca, perquè ha plorat
tot l’hivern damunt una tomba, damunt la teva terrible nova senyoria per
sempre, peu harmònic que disciplina el pas de les hores sense tu, sense
paraules. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="title"><u><span lang="CA">Vocabulari:</span></u></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="title"><span lang="CA">lànguida: </span></span><span class="body"><span lang="CA">dèbil, mancat d’energia, de vigor, d’empenta.</span></span><span class="title"><u><span lang="CA"></span></u></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="title"><span lang="CA">erola: </span></span><span class="body"><span lang="CA">pla petit al cim d’una muntanya.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="title"><span lang="CA">faune: </span></span><span class="tip"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span><span class="body"><span lang="CA">déu campestre representat ordinàriament amb banyes i
peus de cabra.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="title"><span lang="CA">fressa<sup>: </sup></span></span><span class="tip"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span><span class="body"><span lang="CA">soroll, brogit, continuat.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="title"><span lang="CA">feixa: </span></span><span class="body"><span lang="CA">peça de terra de conreu plana, limitada per marges.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="title"><span lang="CA">canonge: m</span></span><span class="body"><span lang="CA">embre del capítol d’una església catedral o d’una
col·legiata.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA">DESPRÉS DE PLOURE (dins PETITES PROSES
BLANQUES (1937)</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "MS Mincho"; mso-fareast-language: JA;">Dinah, la gata, ha corregut, delerosa de cacera, entre els avets i el
blat, indiferent a la pluja. Ha passejat amunt i avall per les avingudes de
rosers, sota les dàlies i els baladres, sota la pluja. La sorra ha xerricat
sota les urpes. Els cargols s’amagaven, en sentir el trepig, entre la menta.
Dinah ha vingut un moment a refregar contra el meu peu la malícia del llom i ha
fugit de seguida a renovar la percaça de pardals pels senders del blat, arran
els arbres. Els ulls de la gata embruixen una pila d’ocells. El morro regalima
de sang, d’ossets, de plomatge. La pluja reprova el sacrifici i allunya els
seus dards. Dinah parpelleja ara amb calma, de cara al sol camí de jóc. No sent
la mullena. S’arrossega per la sorra i és vençuda per la son sota la finor dels
rosers. Tot de roses s’han esfullat després de ploure i cobreixen lentament el
cos de la gata. Dinah somnia la cacera de demà i s’esgarrifa de crueltat,
abrigada pel mantell de pètals caiguts després de ploure.</span></div>
departament de catalàhttp://www.blogger.com/profile/00554812776006806895noreply@blogger.com0