Avui se celebren els actes institucionals al Parlament de Catalunya.
dilluns, 15 de juliol del 2013
La llei de normalització lingüística, la Norma, compleix 30 anys
La llei de normalització lingüística va fer oficial l'ús de la llengua catalana després de la dictadura franquista i va permetre que milers d'estudiants de totes les edats poguessin aprendre lliurement la llengua pròpia del país. Va ser aleshores quan es va començar a ensenyar a les escoles i els infants van poder veure amb normalitat una llengua que només estava reclosa en un àmbit informal o familiar i exclosa dels àmbits formals i acadèmics oficials.
La llei de normalització lingüística va ser aprovada per 105 vots a favor i 1 abstenció el dia 18 d'abril de 1983. Ara fa quinze anys, el 1998, es va aprovar la llei de política lingüística actual.
Avui se celebren els actes institucionals al Parlament de Catalunya.
Avui se celebren els actes institucionals al Parlament de Catalunya.
dijous, 11 de juliol del 2013
Raimon homenatjant Joan Fuster
Raimon llegeix Joan Fuster
El cantant de Xàtiva llegeix diferents fragments de l’escriptor en la commemoració de Nosaltres els valencians.
dissabte, 22 de juny del 2013
Teatre: Un cas com un cabàs. Petit homenatge a la J. Raspall.
Un cas com un cabàs és un petit text teatral inventat que els alumnes de l’optativa de
teatre de 2n d'ESO van escenificar els dies 4 i 5 de juny al gimnàs davant dels seus
companys de nivell.
El text és en el fons un petit homenatge a la
poetessa Joana Raspall ja que els seus actors i actrius citen i reciten alguns
textos d’aquesta escriptora, malgrat incloguin elements temàtics diversos.
En general, ha estat una experiència
enriquidora.
dijous, 13 de juny del 2013
Joaquim Amat i Piniella, in memoriam
ANY DE CENTENARIS: JOAQUIM AMAT I PINIELLA
La generació de Joaquim Amat i Piniella va viure amb desesperació embat de la guerra incivil per l'aixecament d'un militar en contra de les urnes i les seves dramàtiques conseqüències (fugida, exili, camps de concentració, camps d'acollida, delators, camps de treball forçós, presons, afusellaments, misèria i molta gana, humiliació, despreci, fosses comunes, mort, censura, prohibicions extremes, pensament únic del vencedor, la política de la por,...), l'atac del pensament totalitari, de la imposició d'unes doctrines que van ocasionar la mort de milers i milers de persones a Europa.
És curiós com aquest manresà de pensament lliure i progressista va ser abans i després del 1936 un gran defensor de la llibertat de pensament de l'individu. La vida de J. Amat sembla extreta d'una pel·lícula. Fixeu-vos com li van anar les coses: http://www.memoria.cat/amat/content/biografia La vida no sempre juga a favor nostre en tots els seus camps.
Amat i Piniella el juny de 1940 va ser fet presoner per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on s'hi va estar durant gairebé cinc anys, fins que al 1945, amb el final de la segona guerra mundial, va ser alliberat. A partir del 1946 (en plena dictadura franquista), quan va tornar a Catalunya i a la seva ciutat natal, va ser silenciat i les autoritats locals li van prohibir que tornés
En el llibre K.L Reich és dels pocs textos en què se'ns narra les barbaritats que va fer el nazisme en els camps de concentració. Montserrat Roig en el seu llibre Els catalans en els camps nazis explica moltes experiències doloroses viscudes. La història no s'ha d'oblidar. És per aquest motiu que al 1963 va publicar aquesta obra, un text que havia escrit al seu pas per Andorra entre 1945-1946. Era un text fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig de 1945: "L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".
Cal recordar que Amat i Piniella va dedicar tots els seus esforços a la lluita contra l'oblit. És per aquest motiu que va fundar al 1962 de manera clandestina Amical de Mauthausen.
Enguany és l'any Joaquim Amat i Piniella i els manresans i tota la ciutadania catalana li ret homenatge per ser un gran defensor dels valors de l'individu. La pàgina de memòria.cat és un portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, en la qual també hi té cabuda la figura de l'escriptor. Ara bé, des de molts àmbits se li està fent un acte contra la seva figura i contra l'oblit d'aquelles atrocitats del nazisme i de la dictadura franquista. És molt interessant veure com des dels centres educatius també s'hi està treballant un bon exemple és el bloc: L'home dels ulls tristos. Val la pena que hi entreu. Fareu un viatge al passat, però també us aportarà un punt de reflexió. No es pot oblidar el passat. Cal que entre tots posem tots els mecanismes que puguem per tal que mai més es torni a repetir.
"—Els alemanys no som uns bàrbars —li havia dit un tinent en el moment de fer-lo presoner—. Sabem ser bons camarades, ja ho veuràs.
I efectivament, al camp de presoners de guerra d’on ara venien, els espanyols havien estat tractats amb humanitat, fins i tot amb deferència. L’haver fet una guerra, la seva laboriositat i el que tenia de pintoresca als ulls dels alemanys la seva manera de campar-se-la, n’eren segurament els motius. ¿Per què, doncs, en baixar del tren, després de tres dies de viatge, apareixien uns alemanys nous, ben diferents dels coneguts? ¿Per què aquells cops de culata, aquelles puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions exagerades? Tothom hauria baixat igualment del tren sense tantes presses i potser la formació hauria estat més fàcil i tot, amb els ànims menys esporuguits.
—Els deuen apallissar al front —suposà algú."
(...)
"Finalment, acabat el recompte, la columna no acabava de posar-se en marxa. El fred s’enfilava cames amunt d’aquells homes que portaven tres dies sense dormir ni menjar calent. Eren molts els qui ballaven i picaven de peus. D’altres es bufaven les puntes dels dits o, bracejant amplament, es donaven cops a l’esquena amb els palmells oberts. Un xicot que formava prop dels dos amics s’atreví a encendre un cigarret. Un guardià començà a cridar des del seu lloc de vigilància:
—Apaga —li digué l’Emili—. ¡Va per tu, idiota!
Però un dels sergents havia arribat abans que el fumador tingués temps de fer el desentès i d’un cop de puny li feia rajar sang del nas. L’Emili pogué veure el coll de l’uniforme.
—¿T’hi has fixat? —preguntà l’Emili quan el sergent s’allunyà—. Estem a mans de la SS.
—¡No fotis! "
(extret del capítol primer de K.L. Reich publicat per Vilaweb)
CAL LLUITAR CONTRA L'OBLIT. NO POT TORNAR A PASSAR MAI MÉS!!!!
La generació de Joaquim Amat i Piniella va viure amb desesperació embat de la guerra incivil per l'aixecament d'un militar en contra de les urnes i les seves dramàtiques conseqüències (fugida, exili, camps de concentració, camps d'acollida, delators, camps de treball forçós, presons, afusellaments, misèria i molta gana, humiliació, despreci, fosses comunes, mort, censura, prohibicions extremes, pensament únic del vencedor, la política de la por,...), l'atac del pensament totalitari, de la imposició d'unes doctrines que van ocasionar la mort de milers i milers de persones a Europa.
És curiós com aquest manresà de pensament lliure i progressista va ser abans i després del 1936 un gran defensor de la llibertat de pensament de l'individu. La vida de J. Amat sembla extreta d'una pel·lícula. Fixeu-vos com li van anar les coses: http://www.memoria.cat/amat/content/biografia La vida no sempre juga a favor nostre en tots els seus camps.
Amat i Piniella el juny de 1940 va ser fet presoner per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on s'hi va estar durant gairebé cinc anys, fins que al 1945, amb el final de la segona guerra mundial, va ser alliberat. A partir del 1946 (en plena dictadura franquista), quan va tornar a Catalunya i a la seva ciutat natal, va ser silenciat i les autoritats locals li van prohibir que tornés
En el llibre K.L Reich és dels pocs textos en què se'ns narra les barbaritats que va fer el nazisme en els camps de concentració. Montserrat Roig en el seu llibre Els catalans en els camps nazis explica moltes experiències doloroses viscudes. La història no s'ha d'oblidar. És per aquest motiu que al 1963 va publicar aquesta obra, un text que havia escrit al seu pas per Andorra entre 1945-1946. Era un text fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig de 1945: "L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".
Cal recordar que Amat i Piniella va dedicar tots els seus esforços a la lluita contra l'oblit. És per aquest motiu que va fundar al 1962 de manera clandestina Amical de Mauthausen.
Enguany és l'any Joaquim Amat i Piniella i els manresans i tota la ciutadania catalana li ret homenatge per ser un gran defensor dels valors de l'individu. La pàgina de memòria.cat és un portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, en la qual també hi té cabuda la figura de l'escriptor. Ara bé, des de molts àmbits se li està fent un acte contra la seva figura i contra l'oblit d'aquelles atrocitats del nazisme i de la dictadura franquista. És molt interessant veure com des dels centres educatius també s'hi està treballant un bon exemple és el bloc: L'home dels ulls tristos. Val la pena que hi entreu. Fareu un viatge al passat, però també us aportarà un punt de reflexió. No es pot oblidar el passat. Cal que entre tots posem tots els mecanismes que puguem per tal que mai més es torni a repetir.
"—Els alemanys no som uns bàrbars —li havia dit un tinent en el moment de fer-lo presoner—. Sabem ser bons camarades, ja ho veuràs.
I efectivament, al camp de presoners de guerra d’on ara venien, els espanyols havien estat tractats amb humanitat, fins i tot amb deferència. L’haver fet una guerra, la seva laboriositat i el que tenia de pintoresca als ulls dels alemanys la seva manera de campar-se-la, n’eren segurament els motius. ¿Per què, doncs, en baixar del tren, després de tres dies de viatge, apareixien uns alemanys nous, ben diferents dels coneguts? ¿Per què aquells cops de culata, aquelles puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions exagerades? Tothom hauria baixat igualment del tren sense tantes presses i potser la formació hauria estat més fàcil i tot, amb els ànims menys esporuguits.
—Els deuen apallissar al front —suposà algú."
(...)
"Finalment, acabat el recompte, la columna no acabava de posar-se en marxa. El fred s’enfilava cames amunt d’aquells homes que portaven tres dies sense dormir ni menjar calent. Eren molts els qui ballaven i picaven de peus. D’altres es bufaven les puntes dels dits o, bracejant amplament, es donaven cops a l’esquena amb els palmells oberts. Un xicot que formava prop dels dos amics s’atreví a encendre un cigarret. Un guardià començà a cridar des del seu lloc de vigilància:
—Apaga —li digué l’Emili—. ¡Va per tu, idiota!
Però un dels sergents havia arribat abans que el fumador tingués temps de fer el desentès i d’un cop de puny li feia rajar sang del nas. L’Emili pogué veure el coll de l’uniforme.
—¿T’hi has fixat? —preguntà l’Emili quan el sergent s’allunyà—. Estem a mans de la SS.
—¡No fotis! "
(extret del capítol primer de K.L. Reich publicat per Vilaweb)
CAL LLUITAR CONTRA L'OBLIT. NO POT TORNAR A PASSAR MAI MÉS!!!!
dissabte, 18 de maig del 2013
Nova invectiva lingüística
Aquest divendres es va aprovar per majoria la LOMCE, una més de les tantes lleis que ha tingut el sistema educatiu, però aquesta hi ha una ideologia darrera que atempta contra el sistema educatiu català amb més de 30 anys d'èxit en el tema de la immersió lingüística.
Davant de l'acció: la reacció
Mas convocarà partits i comunitat educativa per defensar l'escola catalana "amb dents i ungles"
llegiu a vilaweb:
La llengua catalana: una defensa
A la Catalunya Nord també es defensa la llengua catalana. El fet de demanar asil a la UNESCO és una postura que potser ens hauríem de plantejar tots els catalans. La persecució es fa molt evident, tan evident que clama al cel. S'ha volgut polititzar la llengua amb un resultat nefast per a una cultura: la catalana.
Per escoltar música aneu a l'enllaç
Els representants de les llengües 'regionals' demanen asil a la UNESCO
Aquest dimecres passat els representants de les llengües minoritàries de l'estat francès (Col·lectiu 31 de març) es van presentar davant la seu de la UNESCO per tal de demanar asil cultural. El marc d'empara és la carta europea de les llengües regionals o minoritàries (tractat CETS 148) adoptat a Estrasburg l'any 1992.
Un altre acte de defensa és la festa de la Bressola una festa en català per a celebrar, un any més, la vitalitat d'aquesta xarxa d'escoles immersives de Catalunya Nord. Cal recordar que la xarxa de la Bressola inclou sis escoles infantils i de primària al Rosselló i el Conflent, i un centre de secundària a Sant Esteve (Rosselló).
Per escoltar música aneu a l'enllaç
Avui es fa la Bressolada 2013
divendres, 10 de maig del 2013
Una llengua maltractada
Els atacs a la llengua catalana continuen. Es vol trencar amb la unitat de la llengua amb prohibicions indirectes. Les lleis que han d'emparar tots els ciutadans d'un territori només sembla que estiguin al servei del polític de torn. Tenim el trist exemple del que va passar al parlament de l'Aragó en què es va aprovar per 67 vots a favor, els del PP i el PAR, el canvi de nom del català a la Franja de Ponent. La nova llei de llengües, que
menysprea el català i l'aragonès i elimina el reconeixement que
tenien a la llei de llengües anterior. La nova 'llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats
lingüístiques pròpies de l'Aragó' deixa
sense protecció administrativa el català i l'aragonès
Substitueix els noms del català i l'aragonès per eufemismes: el
català passa a dir-se 'lengua aragonesa propia del área oriental'
(LAPAO) i l'aragonès, 'lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y
prepirenaica' (LAPAPYP). A més a més, els topònims en català deixaran de
ser oficials a la Franja.
Cal destacar la contundent resposta a les Corts per part de la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas. Val la pena que l'escolteu íntegrament: http://www.vilaweb.tv/avui-es-un-dia-trist-per-larag i http://www.vilaweb.cat/noticia/4113792/20130510/corts-generals-corona-shi-parlava-catala.html
Cal defensar la llengua com un bé. Ara s'ha engegat una campanya a través de les xarxes socials en què es defensa la llengua catalana de manera festiva. Aneu al web estimo el català i envieu el vostre missatge a les persones que més estimeu o participeu al twitter amb l'etiqueta#estimoelcatalà. Endavant amb la llengua!!!!! Petonejeu-vos com fan a la Catalunya Nord, manifesteu-vos, .... adheriu-vos a enllaçats per la llengua, signeu
www.change.org
www.change.org
Subscriure's a:
Missatges (Atom)