La bona o, si més no, esperançadora:
El Congrés ha aprovat una moció d'ERC pactada amb el PSOE i subscrita per IU-ICV i CiU que insta el govern espanyol a defensar el model lingüístic català.
Llegiu la notícia completa al diari Ara.
La legislació, la jurisprudència anterior, la no exclusió del castellà, l'atenció individualitzada ja existent, l'aval polític i social del model i els resultats dels alumnes són els eixos que vertebren el recurs presentat al tribunal per part del Govern de la Generalitat de Catalunya.
El text íntegre el trobareu també l'enllaç al diari Ara
La dolenta i preocupant:
Veto de PSOE i PP al català, el gallec i l'euskara a Europa
D'altra banda, no ha tirat endavant, en haver votat en contra PP i PSOE, una proposició no de llei de CiU perquè el Govern, aprofitant les modificacions en el Reglament lingüístic de la UE que es produiran per l'ingrés de Croàcia, promogués que el català, gallec i euskara, es convertissin en idiomes oficials a les institucions europees.
dimarts, 13 de setembre del 2011
Lectures prescriptives de llengua i literatura catalanes del Batxillerat
Les lectures prescriptives de l'assignatura Llengua i literatura catalanes per al Batxillerat són les següents:
* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que figura a continuació.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Capítols seleccionats:
X. La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei.
XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità.
XII. Com lo rei anglès donà llicència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes.
XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt
grans festes.
XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità.
XXX. Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava.
XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.
XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles.
LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.
LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat.
LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.
LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.
LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.
LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.
LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.
XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.
XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava.
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (fins a “Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d’amors” —pàg. 405).
CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu.
CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant.
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà (fins a “L’Emperador prorrogà lo torneig per a l’endemà” —pàg. 630).
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (fins a “...que si aquest delit li llevam seria poca
admiració no aumentàs la sua malaltia en major grau que no és.” —pàg. 760).
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (fins a “...e la ignorància de la Princesa donà
lloc a la malícia de la Viuda.” —pàg. 805).
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina.
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà en lo castell.
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant.
(La citació de pàgines es refereix a l’edició de Martí de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979.)
Antologia de poesia catalana
1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971).
34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).
1r BAT
Llibres de lectura: ( Promoció 2011- 2013)
1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (versió actualitzada)* Ed. Alfaguara 978-84-7918-424-7
2. Antologia de poesia catalana.* Eds. 62 978-84-297-6042-2
3. Caterina Albert, “Víctor Català”, Drames rurals. Eds. 62 978-84-297-1880-X
4. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Eds. 62 978-84-297-1493-6
2n BAT
Llibres de lectura: (Promoció 2010-2012)
3. Caterina Albert, “Víctor Català”, Drames rurals. Eds. 62 978-84-297-1880-X
4. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Eds. 62 978-84-297-1493-6
* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que figura a continuació.
Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Capítols seleccionats:
X. La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei.
XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità.
XII. Com lo rei anglès donà llicència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes.
XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt
grans festes.
XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità.
XXX. Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava.
XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.
XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles.
LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.
LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat.
LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.
LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.
LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.
LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.
LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.
XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.
XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava.
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (fins a “Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d’amors” —pàg. 405).
CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu.
CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant.
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà (fins a “L’Emperador prorrogà lo torneig per a l’endemà” —pàg. 630).
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (fins a “...que si aquest delit li llevam seria poca
admiració no aumentàs la sua malaltia en major grau que no és.” —pàg. 760).
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (fins a “...e la ignorància de la Princesa donà
lloc a la malícia de la Viuda.” —pàg. 805).
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina.
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà en lo castell.
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant.
(La citació de pàgines es refereix a l’edició de Martí de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979.)
Antologia de poesia catalana
1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971).
34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).
2n BAT MODALITAT: LITERATURA CATALANA ( Promoció 2010 – 2012)
1. Àngel Guimerà, Maria Rosa. Eds. 62 978-82-2976-131-3
2. Joan Maragall, Visions & Cants. Eds 62 978-84-297-5679-1
3. Màrius Torres, Antologia poètica.*Educaula col Educ. 62
4. Salvador Espriu. Antígona Eds. 62 col. Labutxaca 978-84-9254-901-6
5. Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta Eds 62 col. Educació 62 978-84-9267-209-7
6. Maria Àngels Anglada, Quadern d’Aram. 9788492672363
* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que se us indicarà.
Inici del curs escolar i la llengua de l'ensenyament
L'inici del curs escolar es va fer amb tota normalitat. Ara bé la jornada va estar marcada a les 19h de la tarda per la reivindicació de la societat davant els ajuntaments per tal de reclamar el que és obvi: a Catalunya, la llengua vehicular de l'ensenyament ha de ser la llengua catalana.
L'alumnat de molts centres ja n'ès conscient. Cal fomentar un esperit de convivència i de bona entesa entre tots per tirar endavant el país. Aquesta picabaralla dels polítics millor que no entri a les aules. El país se'n ressentiria negativament.
Dies enrere sortia aquest article d'Antoni Bassas al diari Ara i crec que és interessant llegir-lo i valorar-lo:
L'alumnat de molts centres ja n'ès conscient. Cal fomentar un esperit de convivència i de bona entesa entre tots per tirar endavant el país. Aquesta picabaralla dels polítics millor que no entri a les aules. El país se'n ressentiria negativament.
Dies enrere sortia aquest article d'Antoni Bassas al diari Ara i crec que és interessant llegir-lo i valorar-lo:
Una qüestió de dignitat
ANTONI BASSAS| Actualitzada el 05/09/2011 00:00
Setembre. Torno a desitjar-los bon dia des la contraportada de l'ARA dels dilluns, que té la sort d'ocupar-se de la cara més guanyadora d'aquest país, que és el Barça de Pep Guardiola. Com que aquest cap de setmana no ha actuat, em permeto ocupar-me, excepcionalment, de l'altra cara del país, la de la seva incomoditat existencial, reapareguda amb la sentència del català a l'escola.
Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n'ha passat de molt pitjors i, a diferència del drama de la guerra, l'exili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats.
Autoestima també: som al cantó correcte de la història. Malgrat tots els intents d'aniquilació, Catalunya i la seva llengua encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa de la llibertat i de la cultura no poden sinó abraçar la causa de Catalunya.
Persistència: a vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres, l'espanyol és més que un idioma útil per anar pel món, i per a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la família. La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb l'espanyol, sinó amb l'anglès.
Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-amèrica. Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.
Indignació: Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar sí a l'Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit Popular i l'ànima jacobina del PSOE. Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar políticament i ¿ara resulta que hem d'anar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència. Així s'han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som capaços d'aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)
Fer un pensament: no podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat.
Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat.
dissabte, 10 de setembre del 2011
Cal unir-nos per defensar la nostra llengua
Tenim sort que Òmnium Cultural i els membres de la plataforma Somescola.cat estan duent a terme accions per tal que el TSJC recapaciti davant el nou model lingüístic que es vol imposar a l'escola catalana. Després de tants anys i tants anys de tenir un model que ha estat elogiat a diferents llocs d'Europa i ha estat posat com a un model a seguir ara resulta que uns quants pares posen un recurs i tothom els fa cas. Els polítics i certs mitjans de comunicació els ha interessat.
La Constitució espanyola reconeix el dret i el deure de tots els ciutadans a saber les llengües oficials de l'Estat. Ara resulta que estem condemnant a persones a no tenir l'opció d'aprendre el català i per tant de no saber-lo ni parlar ni llegir. Després de tants anys de dictadura franquista ara resulta que amb la democràcia el poc respecte per la comunitat lingüística que té una llengua en un estat de minorització com és el cas de la llengua catalana es fa més evident que mai, es vol ja deixar-la de banda. Per què? I la riquesa cultural de tota llengua i de tot poble?
Davant d'aquesta ofensiva continuada cal manifestar-se, cal posicionar-se per tal de preservar el nostre poble, la nostra cultura i la nostra llengua.
Les accions proposades són les següents:
- Dilluns 12 de setembre, primer dia de curs escolar, es convoquen concentracions simultànies davant l'ajuntament de tots els pobles i ciutats de Catalunya, a les 19h, sota el lema "Per un país de tots, l'escola en català". És important la presència de tothom.
- Animen a tots els muncipus del país a aprovar mocions en suport de l'escola catalana. El model es pot trobar al web http://www.somescola.cat i demanar al vostre ajuntament que l'aprovi.
- Animen als centres educatius a adherir-se al lema: "Per un país de tots, l'escola en català".
dijous, 8 de setembre del 2011
Separar és igual a dividir
Sembla ser que Juli Cèsar en un informe enviat a Roma al 44 aC després d'haver conquerit Pharnaces i Zela a l'Àsia Menor en 5 dies va escriure el següent: "Veni, vidi, vici", és a dir, hi vaig anar, ho vaig veure, vaig vèncer". Juli Cèsar va ser un gran estratega militar. Sabia molt bé com vèncer l'enemic. De fet, s'ha de dir que després de cada conquesta el poble romà no sotmetia a la força el poble vençut, sinó que més aviat signava un compromís diferent a cada poble, per tal que no se li rebel·lessin, a uns els donava una autonomia i drets com als romans i a altres no (L'enveja és molt mesquina). Al final la famosa frase: "divide et impera". Una frase que va fer fortuna i que fins i tot l'astut Nicolau Maquiavelo va fer seva amb un "divideix i regnaràs".
La fractura d'un país pot tenir costos molt greus. Des de l'Eurocambra s'alerta d'aquest perill.I si no fixeu-vos què diu la presidenta de la comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu, l'alemanya Doris Pack:
"Per què separar-los? No crec que aporti res, no penso que sigui la bona solució, si els separeu estareu separant també una mica el país"
La realitat és que al País Valencià el sistema de doble via ha tingut un fort component polític i ara actualment el valencià està en una situació diglòssica en bona part del territori. I és una llàstima. Curiosament, els que han optat per la via valenciana, és a dir, fer l'ensenyament en valencià, han obtingut de prou millors resultats. Però això als polítics no els interessa que surti.
Ara des del diari El País s'està fent una enquesta per veure l'acceptació de la doble via. És curiós la tàctica militar aplicada a l'actualitat funciona a toc d'enquesta i de sonteig -vés a saber de qui-.
L'article del diari Vilaweb d'avui ens hauria de fer reflexionar:
La fractura d'un país pot tenir costos molt greus. Des de l'Eurocambra s'alerta d'aquest perill.I si no fixeu-vos què diu la presidenta de la comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu, l'alemanya Doris Pack:
"Per què separar-los? No crec que aporti res, no penso que sigui la bona solució, si els separeu estareu separant també una mica el país"
La realitat és que al País Valencià el sistema de doble via ha tingut un fort component polític i ara actualment el valencià està en una situació diglòssica en bona part del territori. I és una llàstima. Curiosament, els que han optat per la via valenciana, és a dir, fer l'ensenyament en valencià, han obtingut de prou millors resultats. Però això als polítics no els interessa que surti.
Ara des del diari El País s'està fent una enquesta per veure l'acceptació de la doble via. És curiós la tàctica militar aplicada a l'actualitat funciona a toc d'enquesta i de sonteig -vés a saber de qui-.
L'article del diari Vilaweb d'avui ens hauria de fer reflexionar:
L'Eurocambra alerta que 'separar els estudiants per llengües seria separar el país'
La presidenta de la comissió d'Educació: 'És com els immigrants a Alemanya, no tenim escoles turques, cal que s'habituïn a parlar l'idioma'
Una altra de les coses que diu és la següent:
'Vosaltres ja sou bilingües', lloa Pack, però reclama que a més de parlar castellà i de protegir el català es faci un esforç amb l'anglès o el francès 'per garantir-vos una bona feina en el futur'. 'A la Unió Europea cal parlar la llengua materna, la del veí i una llengua franca', reivindica Pack, membre de la CDU de Merkel i presidenta de la comissió d'Educació del Parlament Europeu des de fa dos anys.
Fins que la llengua deixi de ser una mercaderia política per tal d'obtenir vots ens hem de quadrar i defensar el que ens és propi. Potser els polítics s'haurien de preocupar com fan a Castella i Lleó de fomentar el respecte entre les aules, dignificar i enfortir la figura de l'educador, del mestre, dignificar l'estudi i la memòria, i no posar-se amb qüestions de nacionalisme castellà.
Ara bé, què diuen alguns polítics des de Catalunya. Fixeu-vos i analitzeu:
En una entrevista a Onda Cero, Maragall ha advertit que 'cal evitar aquest intent de calar foc al nostre sistema educatiu', i per això ha demanat a l'executiu català que 'actuï de manera solvent' des del punt de vista jurídic i institucional. A més, Maragall ha volgut enviar un missatge al govern i li ha recomanat 'que prengui consciència de quines amistats té, amb qui treballa, i amb qui acorda els pressupostos', en referència al PP.
Solidaritat presenta una ILP per a blindar la immersió lingüística
Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat avui una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) titulada 'Salvar l'ensenyament en català' (pdf). El partit, conscient de les dificultats de presentar una proposició de llei prèviament negociada amb els altres grups, ha optat per aquesta via. 'En aquests moments ha de ser la societat civil qui lideri la mobilització', ha dit el secretari general del partit, Uriel Bertran, i ha explicat que Solidaritat ha passat a l'acció perquè no pot ser que es contagiï aquest 'patriotisme lacrimogen i no es faci cap acció política'. A partir de demà mateix, el partit mobilitzarà milers d'adherits i simpatitzants per a recollir el màxim nombre de signatures possible.
El diputat Alfons López Tena ha explicat que el fet que es faci a través d'una ILP facilita, a més, que el tràmit sigui molt ràpid, car un cop entrada la iniciativa al registre del parlament, la mesa té quinze dies per pronunciar-se sobre la seva admissió. Segons el reglament, un cop admesa, hi ha quatre mesos més per a recollir signatures arreu del país. López Tena també ha dit que la mobilització ciutadana necessita una resposta jurídica perquè sigui efectiva i ha assegurat que la ILP que han presentat és la millor via per assolir-la.
D'entre les demandes del text articulat, destaca que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu, que els estudiants universitaris tinguin dret a cursar totes les assignatures en llengua catalana i que la llengua d'acollida dels estudiants nouvinguts sigui el català. El partit també recorda que en qualsevol moment pot arribar la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), recorreguda pel PP. I per això cal aprovar prèviament una llei que blindi la immersió, com a mínim perquè la sentència del TC no tingui efectes immediats.
Mas: 'El sistema d'immersió lingüística no canviarà'
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha reiterat que el govern no pensa canviar de cap de les maneres el sistema d'immersió arran de la interlocutòria del TSJC. 'No canviarà el sistema de normalització ni el sistema d'immersió a Catalunya, tret del dia que les majories socials i polítiques siguin absolutament diferents de les d'ara', ha dit a RAC-1. 'Un jutge no es pot carregar la llei d'educació perquè no està recorreguda', ha afegit Mas. 'Qui toca els nassos als espanyols amb el castellà i als francesos amb el francès? Per què ens han de tocar els nassos amb el nostre idioma? Porten segles tocant-nos els nassos amb el català', s'ha queixat Mas.
El portaveu del govern, Francesc Homs, va dir que el sistema d'immersió continuaria 'peti qui peti'. I va dir que hi havia 'raons democràtiques, jurídiques i pedagògiques de pes per pensar que la immersió lingüística ha de continuar garantida'. 'Tots els problemes que puguin venir els entomarà el departament i no els traslladarem a la comunitat educativa', va afegir Homs.
Una altra de les coses que diu és la següent:
'Vosaltres ja sou bilingües', lloa Pack, però reclama que a més de parlar castellà i de protegir el català es faci un esforç amb l'anglès o el francès 'per garantir-vos una bona feina en el futur'. 'A la Unió Europea cal parlar la llengua materna, la del veí i una llengua franca', reivindica Pack, membre de la CDU de Merkel i presidenta de la comissió d'Educació del Parlament Europeu des de fa dos anys.
Fins que la llengua deixi de ser una mercaderia política per tal d'obtenir vots ens hem de quadrar i defensar el que ens és propi. Potser els polítics s'haurien de preocupar com fan a Castella i Lleó de fomentar el respecte entre les aules, dignificar i enfortir la figura de l'educador, del mestre, dignificar l'estudi i la memòria, i no posar-se amb qüestions de nacionalisme castellà.
Ara bé, què diuen alguns polítics des de Catalunya. Fixeu-vos i analitzeu:
Ernest Maragall: 'Cap tribunal no està en condicions d'obligar-nos a establir un model educatiu'
L'ex-conseller d'Educació ha demanat a Mas que vigili 'quines amistats té' · Solidaritat presenta una ILP per a blindar la immersió lingüística · Mas: 'El sistema d'immersió lingüística no canviarà'
Per l'ex-conseller d'Educació, Ernest Maragall, (Twitter) 'cap tribunal de justícia ordinària no està en condicions d'obligar-nos a establir un model educatiu, perquè és establert per les nostres lleis'. I la interlocutòria del TSJC 'no és un atac al govern, sinó una qüestió que rebrota ara, però que va lligada a l'estatut de Catalunya i a la Llei d'Educació de Catalunya'.En una entrevista a Onda Cero, Maragall ha advertit que 'cal evitar aquest intent de calar foc al nostre sistema educatiu', i per això ha demanat a l'executiu català que 'actuï de manera solvent' des del punt de vista jurídic i institucional. A més, Maragall ha volgut enviar un missatge al govern i li ha recomanat 'que prengui consciència de quines amistats té, amb qui treballa, i amb qui acorda els pressupostos', en referència al PP.
Solidaritat presenta una ILP per a blindar la immersió lingüística
Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat avui una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) titulada 'Salvar l'ensenyament en català' (pdf). El partit, conscient de les dificultats de presentar una proposició de llei prèviament negociada amb els altres grups, ha optat per aquesta via. 'En aquests moments ha de ser la societat civil qui lideri la mobilització', ha dit el secretari general del partit, Uriel Bertran, i ha explicat que Solidaritat ha passat a l'acció perquè no pot ser que es contagiï aquest 'patriotisme lacrimogen i no es faci cap acció política'. A partir de demà mateix, el partit mobilitzarà milers d'adherits i simpatitzants per a recollir el màxim nombre de signatures possible.
El diputat Alfons López Tena ha explicat que el fet que es faci a través d'una ILP facilita, a més, que el tràmit sigui molt ràpid, car un cop entrada la iniciativa al registre del parlament, la mesa té quinze dies per pronunciar-se sobre la seva admissió. Segons el reglament, un cop admesa, hi ha quatre mesos més per a recollir signatures arreu del país. López Tena també ha dit que la mobilització ciutadana necessita una resposta jurídica perquè sigui efectiva i ha assegurat que la ILP que han presentat és la millor via per assolir-la.
D'entre les demandes del text articulat, destaca que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu, que els estudiants universitaris tinguin dret a cursar totes les assignatures en llengua catalana i que la llengua d'acollida dels estudiants nouvinguts sigui el català. El partit també recorda que en qualsevol moment pot arribar la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), recorreguda pel PP. I per això cal aprovar prèviament una llei que blindi la immersió, com a mínim perquè la sentència del TC no tingui efectes immediats.
Mas: 'El sistema d'immersió lingüística no canviarà'
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha reiterat que el govern no pensa canviar de cap de les maneres el sistema d'immersió arran de la interlocutòria del TSJC. 'No canviarà el sistema de normalització ni el sistema d'immersió a Catalunya, tret del dia que les majories socials i polítiques siguin absolutament diferents de les d'ara', ha dit a RAC-1. 'Un jutge no es pot carregar la llei d'educació perquè no està recorreguda', ha afegit Mas. 'Qui toca els nassos als espanyols amb el castellà i als francesos amb el francès? Per què ens han de tocar els nassos amb el nostre idioma? Porten segles tocant-nos els nassos amb el català', s'ha queixat Mas.
El portaveu del govern, Francesc Homs, va dir que el sistema d'immersió continuaria 'peti qui peti'. I va dir que hi havia 'raons democràtiques, jurídiques i pedagògiques de pes per pensar que la immersió lingüística ha de continuar garantida'. 'Tots els problemes que puguin venir els entomarà el departament i no els traslladarem a la comunitat educativa', va afegir Homs.
dilluns, 5 de setembre del 2011
Setembre: l'atac a la llengua catalana per part del TSJC i dels partits PP i Ciutadans continua
Tornem a ser a setembre i en comptes de obrir els diaris i mirar els mitjans de comunicació i a les xarxes socials i trobar un respecte i un sentit comú, trobem tot el contrari. La sentència del TSJC instada per uns pares en què volien l'ensenyament en castellà deixant de banda el català obre les portes a la discriminació lingüística. En aquest país sempre s'ha caracteritzat pel seny, pel respecte. Ara es veu que hostes vingueren que de casa ens tragueren. Qui ha de respectar? L'escola catalana sempre s'ha caracteritzat per ser un bon model tant pel que fa al mètode d'aprenentatge com pel que fa a la immersió lingüística. Les dades estadístiques corroboren que l'alumnat en acabar l'ensenyament obligatori, i fins i tot postobligatori, té una competència lingüísitca bona en les dues llengües oficials. És necessari remoure tanta polseguera per una obcecació política d'uns pares? A qui benenficia aquest enrenou polític? Tothom sap que la política té uns temps i que sempre hi ha algú que els calcula.
Avui a la tertúlia del matí de Catalunya Ràdio s'ha parlat de la immersió lingüísitica. Els diaris ara.cat i vilaweb també. Les xarxes socials en van plenes #somescola i #jonoacato..
Cal defensar la llengua catalana. És patrimoni de tots.
A la xarxa ja han sortit grups que demanen una acció conjuna en defensa del català. Sembla que no n'hi va haver prou amb el 10J.
Recollim aquesta article:
La xarxa no té aturador. Mentre el Govern diu i repeteix que tot està sota control i que el TSJC es conformarà amb el recurs que presentaran per evitar un canvi de sistema educatiu que trenqui el model d'immersió lingüística, els ciutadans que s'expressen a Facebook i Twitter no descansen i exigeixen més.
Dues iniciatives a Facebook aglutinen aquesta pressió. La pàgina Jo no acato la sentència contra el català, creada dissabte al matí, ja tenia, a dos quarts de set de la tarda d'aquest diumenge, més de 31.000 fans, i continuava creixent.
Paral·lelament, també a Facebook, l'esdeveniment Crida a manifestar-nos en defensa de la llengua a tots els Països Catalans planteja obertament la demanda d'una mobilització massiva a les entitats que vetllen per la llengua: la Coordinadora i la Plataforma per la Llengua, l'Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut Ramon Llull, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural del Principat. "I a aquelles que vulguin convocar-nos", afegeixen. Els participants en aquesta proposta ja han enviat més de 20.000 invitacions per demanar a altres ciutadans que s'hi afegeixin.
A Twitter, que divendres va tenir a la llista dels trending topic d'Espanya les etiquetes #jonoacato i #somescola, l'activitat ha continuat tot el cap de setmana. Segons el registre de folowthehashtag.com, #jonoacato continua generant 75 tuits per hora i #somescola, 71.
Aquest diumenge a la tarda, la consigna predominant és un missatge en anglès que molts usuaris tuitegen de la mateixa manera amb el hahstag #estat206: "I'm a Catalan, and I want for Catalonia to be the 206th state in the world #estat206".
Ara per fi el Departament d'Ensenyament s'hi ha posat. Vegeu el vídeo en què la consellera d'Ensenyament Irene Rigau defensa el model que segueix el Departament.
Avui també sortia aquesta notícia a diari Vilaweb que recollim textualment:
Rigau, que s'ha mostrat molt ferma sobre aquesta qüestió, ha dit que el curs començarà amb normalitat i que 'a partir del 2 de novembre [termini fixat pel TSJC] aquesta normalitat continuarà'. Rigau ha reiterat que la interlocutòria es refereix a tres casos concrets i ha dit que es donarà resposta a aquests casos, 'sense extrapolar res a l'educació catalana en general'. Rigau ha explicat que s'esgotaran totes les vies judicials i s'ha mostrat convençuda que la immersió lingüística no es tocarà, fins al punt que si s'ha de tocar, està disposada a deixar la política. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja va dir ahir que el govern i ell mateix capitanejarien una defensa 'clara i inequívoca' de la llengua catalana contra tot intent de margina-la. I va dir que tot atac a la llengua fracassaria.
Homs: 'El PP toparà amb una majoria al parlament'
El portaveu del govern català, Francesc Homs, per la seva banda, ha avisat avui el Partit Popular que tota proposta en contra de la immersió ligüística toparà amb una majoria al parlament. Segons que ha informat TV3, el PP ja ha preparat una proposta de reforma de la llei d'educació (LEC) que preveu tramitar al parlament per a adaptar-se a les peticions (pdf) del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta proposta inclou incorporar l'espanyol com a llengua vehicular a l'escola en cas que les famílies ho demanin, separant els alumnes en dos grups.
Per Homs, que en una entrevista a TV3 ha agraït el suport d'aquest cap de setmana rebut per tots els partits i per entitats i associacions, 'la cohesió i la convivència són els valors màxims que cal protegir i el que els articula a Catalunya són la llengua i l'escola'. Per això ha dit que el govern es mostrarà encara més ferm si té la societat al darrere.
Homs ha dit, també, que el país viu d'ençà de divendres un clima similar al que hi hagué després de la sentència contra l'estatut i que per això 'cal enfocar l'11 de setembre en clau de país i de dignitat'. I ha fet un últim avís al PP i al PSOE: 'Aquest cap de setmana ens han fet dues embestides, però han de sbaer que amb la reforma constitucional es trenca alguna cosa més que el simple fet de no haver-se posat d'acord en una reforma important'.
Mascarell: 'Si la via judicial i política no funcionen, la societat s'haurà de mobilitzar en defensa del català'
També n'ha parlat avui, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha dit que el govern esgotarà la via jurídica fins al final. I ha dit que, si això no funciona, 'la societat s'haurà de mobilitzar en defensa del català, com ha fet altres vegades'. Mascarell s'ha mostrat confiat que, d'una manera o d'una altra, s'evitarà tocar la immersió lingüística perquè, segons que ha dit, gaudeix d'un amplic consens i és fonamental per al nostre país.
El TSJC prova de matisar la interlocutòria
L'oposició popular i política ha estat tal aquest cap de setmana que fins i tot el mateix TSJC ha provat de matisar, aparentment, la interlocutòria. En efecte, ahir el president del tribunal va dir que el redactat era confús i que no es podia pas canviar el sistema d'immersió lingüística per la protesta d'unes poques famílies.
CiU avisa el PP
El portaveu de CiU al parlament, Oriol Pujol, va avisar el PP que CiU el descartaria de futurs acords, si posava la condició de l'escola bilingüe. I va recordar que el PP mai no havia posat la condició de tirar endavant els pressupostos en canvi d'introduir l'espanyol com a llengua vehicular: 'I si ens la posa, deixarà de ser un company de viatge en la dinàmica pressupostària.' També va advertir que CiU no renunciaria a res en canvi del model d'immersió. 'Si en alguns moments hem de posar-nos al límit d'allò que disposi algun tribunal, potser ens hi posarem.'
PP i Ciutadans, sols
El PP i Ciutadans són els únics partits que s'han felicitat per l'ordre del TSJC i els únics que no fan costat al govern, que va anunciar (vídeo) divendres que hi recorreria contra. La resta de partits han demanat fermesa al govern en la defensa de la immersió lingüística i que no fes cap pas enrere en la qüestió del català a l'escola."
Cal ser molt curosos i respectuosos amb la llengua. Cal seguir treballant per un model lingüístic de qualitat com fins ara tenim en què es tenen en compte les dues llengües oficials de l'Estat. De fet, si hi ha una llengua que és atacada i desestimada és la catalana, tal i com es pot veure. Els polítics s'haurien d'ocupar d'altres temes i no de promoure la mala convivència.
Recordem que a la Comunitat Valenciana l'ofensiva contra la llengua continua. Mireu la notícia següent:
La reunió es farà en un context especial: d'una banda, és la primera vegada en setze anys que un conseller d'educació rep l'entitat (la darrera fou el 1995, quan era conseller Fernando Villalonga); d'una altra, fa pocs dies el president Alberto Fabra va declarar que no pensava pas desenvolupar el decret i que repensaria la manera d'incorporar l'anglès a l'ensenyament.
Escola Valenciana: 'Frenant el decret contra el valencià no n'hi ha prou'
Escola Valenciana va manifestar, amb molta prudència sobre les paraules de Fabra, que exigiria un compromís ferm i públic a Císcar en la reunió d'avui (comunicat). Perquè frenant el decret no n'hi ha pas prou. Com explicava a VilaWeb el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí, el govern ha aprovat una sèrie d'ordres i normes noves, fora del decret, que van contra l'ensenyament en català i per això és necessària una negociació clara amb tot el sector educatiu per tal que, a més del decret, també es retirin aquestes normes: 'Allò que volem és el compromís ferm de repudiar el decret i que el govern no aprofiti les altres ordres per anar anquilosant el sistema.'
Per exemple, no fa gaire s'han agrupat algunes línies de secundària en català amb línies en espanyol, i la preferència s'ha donat a l'espanyol, de manera que han desaparegut moltes de les poques línies en català de secundària existents.
Escola Valenciana també vol exigir al conseller que no hi hagi més obstacles a l'obertura de noves línies en català, atès que hi ha més demanda que no pas oferta --a banda que els entrebancs administratius no deixen créixer l'entitat, malgrat la intensa demanda social i educativa.
Recuperar la interlocució
Una altra cosa que Escola Valenciana vol demanar és de recuperar la interlocució amb el govern, perduda fa setze anys, i de mantenir reunions periòdiques amb el conseller, perquè vol ser tinguda en compte en tot debat educatiu. No debades les línies en català són les que millors resultats ofereixen en català, anglès, castellà i en les altres matèries, de tot el País Valencià. Per això, pensa a sol·licitar al conseller que faci públics els estudis de la Generalitat mateixa, d'aquests últims anys, que ho corroboren."
Cal recordar que aquest sistema de doble via ha portat al valencià a una siuació diglòssica. L'article d'Àngel Martí corrobora aquesta situació en què la política ha volgut fer desaparèixer una realitat. Cal estar amatents i no deixar que la política faci desaparèixer la llengua. Seria un lingicidi.
Allò que volem és un compromís ferm de repudiar el decret i que el govern tampoc no aprofitarà les altres ordres per anar anquilosant el sistema. Per exemple, ja s'han agrupat algunes línies de secundària en valencià amb línies en castellà, i la preferència s'ha donat al castellà. Amb aquesta mesura, que ja s'ha començat a aplicar, s'han perdut moltes línies en valencià de les poques que hi havia a secundària. Cal que es negociï, en conjunt, tot allò que tinga efectes en les línies en valencià. El decret, de fet, no s'ha aprovat, i en canvi sí que s'han aprovat algunes normes molt lesives per al sistema i han acabant retallant línies.
També volem que el conseller Císcar ens diga en quin moment s'avaluarà tot el sistema educatiu. Perquè no hem d'oblidar que hi ha unes eleccions espanyoles a la vista i no sabem quins efectes podria tenir una hipotètica majoria absoluta del PP a l'estat. Volem un compromís ferm i públic de mantenir les línies en valencià i de deixar-les créixer d'una manera natural. Perquè ara no poden créixer. Hi ha molta més demanda que oferta i aquests últims anys ens han posat molts obstacles per a obrir-ne de noves. I, a més, aquest darrer any ha estat el primer en què el govern no ha fet campanya de matriculació de les línies en valencià.
Tot això, ho traslladarem dilluns al conseller Císcar. No oblidem que és la primera volta en setze anys que ens rep un conseller d'Educació. L'última reunió que Escola Valenciana va tenir amb un conseller d'Educació va ser amb Vilallonga. I va ser efímera. Per això també demanarem a Císcar una cosa lògica: una interlocució bàsica a partir d'ara. Perquè les línies en valencià són favorables al plurilingüisme i són, incontestablement, les que ofereixen millors resultats en eixe àmbit. I li demanarem, també, sobre aquest punt, que publique els estudis de la Generalitat mateixa, fets aquests últims anys, que són encara en els calaixos, però que demostren clarament que les línies en valencià són les que millors competències ofereixen als xiquets en valencià, castellà i anglès i en les altres matèries. Passe què passe, anirem molt alerta i continuarem defensant l'ensenyament de qualitat."
Avui a la tertúlia del matí de Catalunya Ràdio s'ha parlat de la immersió lingüísitica. Els diaris ara.cat i vilaweb també. Les xarxes socials en van plenes #somescola i #jonoacato..
Cal defensar la llengua catalana. És patrimoni de tots.
A la xarxa ja han sortit grups que demanen una acció conjuna en defensa del català. Sembla que no n'hi va haver prou amb el 10J.
Recollim aquesta article:
La xarxa exigeix una reacció cívica i política a la sentència del castellà a l'escola
Un altre grup a Facebook demana a les entitats de defensa de la llengua que organitzin una gran manifestació. El 'Jo no acato la sentència contra el català' ja té més de 30.000 fans. I Twitter no para, amb 'hahstags' que van des de #jonoacato fins a #estat206, un intent d'internacionalització del conflicte
Dues iniciatives a Facebook aglutinen aquesta pressió. La pàgina Jo no acato la sentència contra el català, creada dissabte al matí, ja tenia, a dos quarts de set de la tarda d'aquest diumenge, més de 31.000 fans, i continuava creixent.
Paral·lelament, també a Facebook, l'esdeveniment Crida a manifestar-nos en defensa de la llengua a tots els Països Catalans planteja obertament la demanda d'una mobilització massiva a les entitats que vetllen per la llengua: la Coordinadora i la Plataforma per la Llengua, l'Institució de les Lletres Catalanes, l'Institut Ramon Llull, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural del Principat. "I a aquelles que vulguin convocar-nos", afegeixen. Els participants en aquesta proposta ja han enviat més de 20.000 invitacions per demanar a altres ciutadans que s'hi afegeixin.
A Twitter, que divendres va tenir a la llista dels trending topic d'Espanya les etiquetes #jonoacato i #somescola, l'activitat ha continuat tot el cap de setmana. Segons el registre de folowthehashtag.com, #jonoacato continua generant 75 tuits per hora i #somescola, 71.
Aquest diumenge a la tarda, la consigna predominant és un missatge en anglès que molts usuaris tuitegen de la mateixa manera amb el hahstag #estat206: "I'm a Catalan, and I want for Catalonia to be the 206th state in the world #estat206".
Ara per fi el Departament d'Ensenyament s'hi ha posat. Vegeu el vídeo en què la consellera d'Ensenyament Irene Rigau defensa el model que segueix el Departament.
Avui també sortia aquesta notícia a diari Vilaweb que recollim textualment:
"Rigau: 'Si haig de sortir de la política per culpa de la llengua ho faré'
La consellera d'Educació diu que va entrar en política precisament per la llengua
La consellera d'Educació, Irene Rigau, ha dit avui que si ha d'arribar a deixar la política per culpa de la llengua està disposada a fer-ho. En declaracions a RAC1, la consellera ha dit que enveient l'embestida contra la immersió lingüística està disposada a tot per defensar el model català. I ha recordat que va entrar em política precisament per a defensar la llengua.Rigau, que s'ha mostrat molt ferma sobre aquesta qüestió, ha dit que el curs començarà amb normalitat i que 'a partir del 2 de novembre [termini fixat pel TSJC] aquesta normalitat continuarà'. Rigau ha reiterat que la interlocutòria es refereix a tres casos concrets i ha dit que es donarà resposta a aquests casos, 'sense extrapolar res a l'educació catalana en general'. Rigau ha explicat que s'esgotaran totes les vies judicials i s'ha mostrat convençuda que la immersió lingüística no es tocarà, fins al punt que si s'ha de tocar, està disposada a deixar la política. El president de la Generalitat, Artur Mas, ja va dir ahir que el govern i ell mateix capitanejarien una defensa 'clara i inequívoca' de la llengua catalana contra tot intent de margina-la. I va dir que tot atac a la llengua fracassaria.
Homs: 'El PP toparà amb una majoria al parlament'
El portaveu del govern català, Francesc Homs, per la seva banda, ha avisat avui el Partit Popular que tota proposta en contra de la immersió ligüística toparà amb una majoria al parlament. Segons que ha informat TV3, el PP ja ha preparat una proposta de reforma de la llei d'educació (LEC) que preveu tramitar al parlament per a adaptar-se a les peticions (pdf) del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta proposta inclou incorporar l'espanyol com a llengua vehicular a l'escola en cas que les famílies ho demanin, separant els alumnes en dos grups.
Per Homs, que en una entrevista a TV3 ha agraït el suport d'aquest cap de setmana rebut per tots els partits i per entitats i associacions, 'la cohesió i la convivència són els valors màxims que cal protegir i el que els articula a Catalunya són la llengua i l'escola'. Per això ha dit que el govern es mostrarà encara més ferm si té la societat al darrere.
Homs ha dit, també, que el país viu d'ençà de divendres un clima similar al que hi hagué després de la sentència contra l'estatut i que per això 'cal enfocar l'11 de setembre en clau de país i de dignitat'. I ha fet un últim avís al PP i al PSOE: 'Aquest cap de setmana ens han fet dues embestides, però han de sbaer que amb la reforma constitucional es trenca alguna cosa més que el simple fet de no haver-se posat d'acord en una reforma important'.
Mascarell: 'Si la via judicial i política no funcionen, la societat s'haurà de mobilitzar en defensa del català'
També n'ha parlat avui, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que ha dit que el govern esgotarà la via jurídica fins al final. I ha dit que, si això no funciona, 'la societat s'haurà de mobilitzar en defensa del català, com ha fet altres vegades'. Mascarell s'ha mostrat confiat que, d'una manera o d'una altra, s'evitarà tocar la immersió lingüística perquè, segons que ha dit, gaudeix d'un amplic consens i és fonamental per al nostre país.
El TSJC prova de matisar la interlocutòria
L'oposició popular i política ha estat tal aquest cap de setmana que fins i tot el mateix TSJC ha provat de matisar, aparentment, la interlocutòria. En efecte, ahir el president del tribunal va dir que el redactat era confús i que no es podia pas canviar el sistema d'immersió lingüística per la protesta d'unes poques famílies.
CiU avisa el PP
El portaveu de CiU al parlament, Oriol Pujol, va avisar el PP que CiU el descartaria de futurs acords, si posava la condició de l'escola bilingüe. I va recordar que el PP mai no havia posat la condició de tirar endavant els pressupostos en canvi d'introduir l'espanyol com a llengua vehicular: 'I si ens la posa, deixarà de ser un company de viatge en la dinàmica pressupostària.' També va advertir que CiU no renunciaria a res en canvi del model d'immersió. 'Si en alguns moments hem de posar-nos al límit d'allò que disposi algun tribunal, potser ens hi posarem.'
PP i Ciutadans, sols
El PP i Ciutadans són els únics partits que s'han felicitat per l'ordre del TSJC i els únics que no fan costat al govern, que va anunciar (vídeo) divendres que hi recorreria contra. La resta de partits han demanat fermesa al govern en la defensa de la immersió lingüística i que no fes cap pas enrere en la qüestió del català a l'escola."
Cal ser molt curosos i respectuosos amb la llengua. Cal seguir treballant per un model lingüístic de qualitat com fins ara tenim en què es tenen en compte les dues llengües oficials de l'Estat. De fet, si hi ha una llengua que és atacada i desestimada és la catalana, tal i com es pot veure. Els polítics s'haurien d'ocupar d'altres temes i no de promoure la mala convivència.
Recordem que a la Comunitat Valenciana l'ofensiva contra la llengua continua. Mireu la notícia següent:
"Escola Valenciana es reuneix amb el conseller d'Educació, al cap de setze anys
Exigirà a Císcar un compromís oficial i ferm d’abandonar el decret de Font de Mora
Escola Valenciana es reunirà avui amb el conseller d'Educació, José Císcar, per confirmar-li que repudia frontalment el polèmic decret de l'ex-conseller Font de Mora, que volia incorporar l'anglès a l'escola en detriment del català i suprimir les línies en català.La reunió es farà en un context especial: d'una banda, és la primera vegada en setze anys que un conseller d'educació rep l'entitat (la darrera fou el 1995, quan era conseller Fernando Villalonga); d'una altra, fa pocs dies el president Alberto Fabra va declarar que no pensava pas desenvolupar el decret i que repensaria la manera d'incorporar l'anglès a l'ensenyament.
Escola Valenciana: 'Frenant el decret contra el valencià no n'hi ha prou'
Escola Valenciana va manifestar, amb molta prudència sobre les paraules de Fabra, que exigiria un compromís ferm i públic a Císcar en la reunió d'avui (comunicat). Perquè frenant el decret no n'hi ha pas prou. Com explicava a VilaWeb el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí, el govern ha aprovat una sèrie d'ordres i normes noves, fora del decret, que van contra l'ensenyament en català i per això és necessària una negociació clara amb tot el sector educatiu per tal que, a més del decret, també es retirin aquestes normes: 'Allò que volem és el compromís ferm de repudiar el decret i que el govern no aprofiti les altres ordres per anar anquilosant el sistema.'
Per exemple, no fa gaire s'han agrupat algunes línies de secundària en català amb línies en espanyol, i la preferència s'ha donat a l'espanyol, de manera que han desaparegut moltes de les poques línies en català de secundària existents.
Escola Valenciana també vol exigir al conseller que no hi hagi més obstacles a l'obertura de noves línies en català, atès que hi ha més demanda que no pas oferta --a banda que els entrebancs administratius no deixen créixer l'entitat, malgrat la intensa demanda social i educativa.
Recuperar la interlocució
Una altra cosa que Escola Valenciana vol demanar és de recuperar la interlocució amb el govern, perduda fa setze anys, i de mantenir reunions periòdiques amb el conseller, perquè vol ser tinguda en compte en tot debat educatiu. No debades les línies en català són les que millors resultats ofereixen en català, anglès, castellà i en les altres matèries, de tot el País Valencià. Per això, pensa a sol·licitar al conseller que faci públics els estudis de la Generalitat mateixa, d'aquests últims anys, que ho corroboren."
Cal recordar que aquest sistema de doble via ha portat al valencià a una siuació diglòssica. L'article d'Àngel Martí corrobora aquesta situació en què la política ha volgut fer desaparèixer una realitat. Cal estar amatents i no deixar que la política faci desaparèixer la llengua. Seria un lingicidi.
"Àngel Martí: 'Frenant el decret contra el valencià no n'hi ha prou'
El gerent d'Escola Valenciana es declara prudent i detalla la petició que faran dilluns al conseller i que va més enllà de blocar el decret
A Escola Valenciana som prudents. I ho som per un doble motiu: Primer, el govern no ens ha comunicat formalment res en relació amb les seues intencions sobre el decret de Font de Mora; segon, perquè frenant el decret no n'hi ha prou, perquè hi ha una sèrie de normes i mesures de rang menor, que no formen part del decret, i que també afecten directament les línies en valencià.Allò que volem és un compromís ferm de repudiar el decret i que el govern tampoc no aprofitarà les altres ordres per anar anquilosant el sistema. Per exemple, ja s'han agrupat algunes línies de secundària en valencià amb línies en castellà, i la preferència s'ha donat al castellà. Amb aquesta mesura, que ja s'ha començat a aplicar, s'han perdut moltes línies en valencià de les poques que hi havia a secundària. Cal que es negociï, en conjunt, tot allò que tinga efectes en les línies en valencià. El decret, de fet, no s'ha aprovat, i en canvi sí que s'han aprovat algunes normes molt lesives per al sistema i han acabant retallant línies.
També volem que el conseller Císcar ens diga en quin moment s'avaluarà tot el sistema educatiu. Perquè no hem d'oblidar que hi ha unes eleccions espanyoles a la vista i no sabem quins efectes podria tenir una hipotètica majoria absoluta del PP a l'estat. Volem un compromís ferm i públic de mantenir les línies en valencià i de deixar-les créixer d'una manera natural. Perquè ara no poden créixer. Hi ha molta més demanda que oferta i aquests últims anys ens han posat molts obstacles per a obrir-ne de noves. I, a més, aquest darrer any ha estat el primer en què el govern no ha fet campanya de matriculació de les línies en valencià.
Tot això, ho traslladarem dilluns al conseller Císcar. No oblidem que és la primera volta en setze anys que ens rep un conseller d'Educació. L'última reunió que Escola Valenciana va tenir amb un conseller d'Educació va ser amb Vilallonga. I va ser efímera. Per això també demanarem a Císcar una cosa lògica: una interlocució bàsica a partir d'ara. Perquè les línies en valencià són favorables al plurilingüisme i són, incontestablement, les que ofereixen millors resultats en eixe àmbit. I li demanarem, també, sobre aquest punt, que publique els estudis de la Generalitat mateixa, fets aquests últims anys, que són encara en els calaixos, però que demostren clarament que les línies en valencià són les que millors competències ofereixen als xiquets en valencià, castellà i anglès i en les altres matèries. Passe què passe, anirem molt alerta i continuarem defensant l'ensenyament de qualitat."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)