Si anem resseguint les notícies, fa temps que s'ha començat una espècie de croada contra la llengua catalana. Les raons responen a interessos polítics. S'acostuma a posar com a pancarta la democràcia, el respecte a tots i a tothom i no es mira de respectar un territori que des dels inicis del segle IX es parla en català i la majoria dels seus habitants continuen parlant-lo. Es vol vèncer a través de la llei, una llei que no empara la gent que des de fa segles viu en un territori i parla aquesta llengua. És evident que també persones d'altres indrets del món que parlen altres llengües que gràcies a la immersió lingüística parlen el català i s'han integrat a la realitat sociocultural d'aquest territori concret. Però també és veritat que persones probablement més properes territorialment amb una visió més individualista, amb una tendència a la no integració i a voler imposar la voluntat pròpia per sobre d'una realitat catalana (una realitat que anant canviant per culpa de molts atacs polítics continuats a la llengua, alguns d'ells com a conseqüència d'un càstig per perdre una guerra) s'aferren a un discurs imposat pel govern espanyol durant els anys 40-50-60-70, anys de postguerra, anys de dictadura.
Ara el Tribunal Suprem anul·la 4 articles de la immersió lingüística d'un decret del 2008. És curiós com l'atac continuat a la llengua catalana través de sentències i de lleis dels jutges i dels polítics de torn posa una cortina de fum a l'actual gestió política. Es juga amb la llengua com a mercaderia política, es posa com a argument els drets constitucionals, arguments sobre el dret a escollir o a decidir,... El que es busca és la divisió. Es busca desestabilitzar un territori a través de la llengua. La política no té entranyes. Sembla que tot s'hi val. I no hauria de ser així. Hi hauria d'haver un exercici de responsabilitat política per no provocar fractures socials.
Al País Valencià, a les Illes, a la Franja de ponent s'han vist immersos amb una sotragada centralista afavorida per un ideari polític concret, un ideari que en els inicis d'aprovar la Constitució n'estava en contra i fins i tot molts dels seus membres van votar en contra. Ara es posa el nom de la Constitució i del Tribunal Constitucional, es mira quins dels membres d'aquests tribunals tenen un parer més proper a un color de partit o a un altre.
La immersió lingüística és un model reconegut arreu. Els congressos, els estudis, les estadístiques,... així ho corroboren. Els resultats sobre el coneixement lingüístic de les llengües oficials dels estudiants són bones. La resta de resultats relatius a coneixements, a les notes globals,... responen a altres qüestions que no tenen res a veure amb el model lingüístic, si no més aviat a un model social i de valors que s'ha posat en qüestió.
Ara la consellera Rigau ens diu que no ens hem de preocupar. Però la veritat és que no podem estar tranquils davant aquest atac continuat. Ens cal rebatre aquesta nova sentència. La Plataforma Som escola també està alerta i ens ajuda a defensar el model que s'ha dut a terme des dels anys 80 fins ara, un model que no ha produït cap fractura social, un model integrador que hi ha tingut cabuda tothom. És una llàstima que passats els 30 anys de funcionament d'aquest model es vulgui distorsionar la realitat.
Davant d'aquest panorama tan desolador que mostra el poc respecte que es té a la llengua catalana, la pregunta és òbvia: Qui protegeix els parlants catalans davant d'aquests atacs?
dimarts, 26 de juny del 2012
dilluns, 25 de juny del 2012
Un curtmetratge per incentivar la lectura
La lectura és fonamental per a omplir el nostre imaginari o el nostre coneixement, per a estar en pau amb nosaltres mateixos, per a distreure'ns, per a sortir de viatge, per ser crítics amb el nostre món, er captar les subtileses del llenguatge emprat en la publicitat, a la política, als articles d'opinió... per a tot. Aprofiteu l'estiu per llegir aquells llibres que us cridin l'atenció. Sobretot llegiu!!!!!
Hi ha un petit curtmetratge que es titula "La nena que odiava els llibres". Està en portuguès, però s'entén perfectament donat que és una llengua romànica. El missatge és clar.
Val la pena que us el mireu:
I a continuació un curt a partir d'un conte de Saramago. Gaudiu!
És important llegir per poder generar noves idees, per poder sortir de la pobresa, per millorar l'ortografia, per desenvolupar la intel·ligència, per sortir de la ignorància. Si teniu un moment escolteu aquest comentari de Carlos Gil sobre el poder de la lectura.
Hi ha un petit curtmetratge que es titula "La nena que odiava els llibres". Està en portuguès, però s'entén perfectament donat que és una llengua romànica. El missatge és clar.
Val la pena que us el mireu:
I a continuació un curt a partir d'un conte de Saramago. Gaudiu!
És important llegir per poder generar noves idees, per poder sortir de la pobresa, per millorar l'ortografia, per desenvolupar la intel·ligència, per sortir de la ignorància. Si teniu un moment escolteu aquest comentari de Carlos Gil sobre el poder de la lectura.
divendres, 22 de juny del 2012
Lectures del departament per al curs 2012-2013
LLIBRES DE TEXT I DE LECTURA OBLIGATORIS PER AL CURS 2012-13
1r ESO
Llengua catalana i literatura 1 ESO Teide 978-84-307-8522-3
Lectures:
Lienas, G. Els lèmmings bojos. Ed. La Galera ISBN 978-84-246-2868-0
Burgas, A. Petites històries del globus. Ed. Casals ISBN 978-84-218-2435-1
Hernández, Pau Joan. Tot et serà pres. Ed. Columna Jove ISBN 978-84-9267-176-2
2n ESO
Llengua catalana i literatura 2 ESO Ed. Teide 978-84-307-8650-3
Lectures:
Carroll, L. Alícia en el país de les meravelles Ed. Bromera ISBN 978- 8476603550
Rubio, M. Blau turquesa Ed. La Galera ISBN 978-84-246-8233-0
Roca, M.M. Com un miratge Ed. Barcanova ISBN 978-84-489-1917-7
3r ESO
Llengua catalana i literatura 3 ESO Ed. Teide 978-84-307-8523-0
Lectures:
Esplugafreda, R. Hem nedat a l’estany amb lluna plena Ed. Columna Jove ISBN
978-84-9932-005-2Carroll, L. Alícia en el país de les meravelles Ed. Bromera ISBN 978- 8476603550
Fuster, J. Les cartes d’Hèrcules Poirot Ed. 62 ISBN 978-8492672424
4t ESO
Llengua catalana i literatura 4 ESO Ed Teide 978-84-307-8651-0
Lectures:
Barbal, M Pedra de tartera Ed RBA-La Magrana ISBN 978-84-89662-06-3
Sierra i Fabra, J. Camp de maduixes Ed. Cruïlla ISBN 978-84-8286-302-3
Carranza, M. Paraules emmetzinades. Edebé ISBN 978- 84-236-9653-6
Carranza, M. Paraules emmetzinades. Edebé ISBN 978- 84-236-9653-6
1r BAT
Petjada 1 Ed. Teide 978-84-307-5242-3
Llibres de lectura: ( Promoció 2012- 2014)
1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Episodis amorosos (versió actualitzada)* Ed. Alfaguara 978-84-7918-424-7
2. Antologia de poesia catalana.* Eds. 62 978-84-297-6042-2
3. J. Mª de Sagarra, El cafè de la Marina Educaula 978-84-15192-39-8
4. Jesús Montcada, El cafè de la granota Edicions 62 8788429760187
5. A determinar pel Departament.
2n BAT
Altaveu Ed. Teide 978-84-307-5287-4
Llibres de lectura: (Promoció 2011-2013)
4. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Eds. 62 978-84-297-1493-6
* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que ve marcada per llei i que el departament de català us indicarà.
2n BAT MODALITAT (Promoció 2012 – 2014)
1. Àngel Guimerà, Mar i cel Educació 62 – Educaula I S B N: 978-84-92672-64-6
2. Josep Carner. Antologia poètica 9 Ed 62 Col Educació 62, 73 78-84-92672-09-7
3. Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Antologia poètica. Educaula 978-84-15192-37-4
4. Salvador Espriu. Antígona Eds. 62 col. Labutxaca 978-84-9254-901-6
5. Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta Eds 62 col. Educació 62 978-84-9267-209-7
6. Mercè Rodoreda. Jardí vora el mar Ed. Cruïlla
* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que se us indicarà.
dijous, 21 de juny del 2012
Les llegendes a l'actualitat: el festival de Tous
A l'actualitat sembla que la literatura popular sigui inexistent i la veritat és que no és així. Sovint les persones tendim a explicar realitats que no hem viscut, que ens han explicat i les reexpliquem pensant que tal vegada és una història que pot impactar a algú, que pot ajudar a no fer determinades actuacions,... Alguns en diuen llegendes, altres llegendes urbanes, altres en diuen simplement històries d'altres temps,... Totes tenen el denominador comú d'una història oral que es transmet en el temps.
A Sant Martí de Tous fan un 3r Festival de llegendes els dies 29,30 i 1 de juliol. Qui no ha sentit mai la trista història de la senyora de Tous que només menjava bens negres amb potes rosses? L'Elisa Vidal ha estat preguntant i apuntant tot un seguit d'històries, llegendes, tradicions i altres i n'ha fet uns quants llibres.
És lloable com tot un poble ha recopilat una quantitat considerable de llegendes, les ha fetes seves i les ha compartit. Aquest festival és un indici de la vigència encara avui de les llegendes
A Sant Martí de Tous fan un 3r Festival de llegendes els dies 29,30 i 1 de juliol. Qui no ha sentit mai la trista història de la senyora de Tous que només menjava bens negres amb potes rosses? L'Elisa Vidal ha estat preguntant i apuntant tot un seguit d'històries, llegendes, tradicions i altres i n'ha fet uns quants llibres.
És lloable com tot un poble ha recopilat una quantitat considerable de llegendes, les ha fetes seves i les ha compartit. Aquest festival és un indici de la vigència encara avui de les llegendes
dimecres, 20 de juny del 2012
"No fem de la nostra ignorància un argument"
Joan Fuster, un dels intel·lectuals més importants del s. XX, va aportar sempre una lucidesa que encara avui pot ser vigent.
Una nova agressió a la llengua catalana
Una altra vegada trobem la insensatesa política a la vida diària. Ara és a l'Aragó. Com es pot veure hi ha una ofensiva contra la llengua, més concretament la llengua catalana. Alguns diuen que és una cortina de fum per amagar els problemes reals del país, altres diuen que és un intent per acabar amb els catalans, un intent que va començar amb Felip V i va continuar al Franco i ara continua amb altres partits, altres diuen que el veritable problema és que els polítics fan de la llengua una arma política i que no tenen un coneixement lingüístic,... Tant se val que la comunitat científica parli de la unitat de la llengua catalana, parli de la vigència del català com a llengua romànica, tant se val.
Vicent Partal a l'editorial del dia 20 de juny diu que no ens tenen respecte:
"En poques hores el govern de l’Aragó ha reformat la seua minsa llei de llengües eliminant el català i convertint-lo en un esperpèntic ‘aragonés oriental’ i una marca de cervesa, Amstel, ha provocat la reacció furiosa dels valencians per un anunci, presumptament graciós, en què es burlava de la nostra manera de parlar. No és cap sorpresa això. Les notícies de les agressions contra la llengua s’han fet tan quotidianes que ja ni en fem notícia. Ens hi hem acostumat, fet que ja és, lamentablement, una victòria per a ells.
Durant dècades els valencians, sobretot, hem aguantat el seu atac permanent, disfressat a voltes de presumpte conflicte civil. Però ara cap territori del sud no s'escapa de la campanya: a les Illes, al Principat o a la Franja l'agressió és constant i coordinada, i el principal partit nacionalista espanyol, el PP, n’és el responsable institucional. Però, alerta, que no són ells i prou.
Ahir, en resposta, a la campanya multitudinària de les xarxes socials contra l’estúpid anunci d’Amstel els creadors de la campanya van dir que ‘no hi havia hagut mala intenció’. Mala intenció, no ho sé, però manca de respecte, sí. Total. I aquesta és la qüestió. Tan clara que ells ni s'adonen de què fan, de tan natural que veuen el seu discurs.
No són solament els votants del PP que no tenen gens de respecte al català; són els parlants de l’espanyol, amb les excepcions que calga apuntar. Ni en tenen ni en demostren mai. La immensa majoria dels parlants de l’espanyol consideren la nostra llengua un idioma menor, un ‘valencianano’. I és d’ací i no d'enlloc més que naix la política que regeix l’estat que ells dominen: el supremacisme permanent en favor del castellà.
I aquest, i no solament el PP, és el nostre drama particular, de Fraga a Maó i de la Jonquera a Guardamar. Els parlants del català al sud de la ratlla tenim un problema que és el mateix per a tots i contra el qual hem de reaccionar tots: no ens tenen respecte, simplement. En l’estat que diuen que és el nostre i on no som cap minoria ínfima, sinó un ciutadà de cada cinc.
Vicent Partal a l'editorial del dia 20 de juny diu que no ens tenen respecte:
"En poques hores el govern de l’Aragó ha reformat la seua minsa llei de llengües eliminant el català i convertint-lo en un esperpèntic ‘aragonés oriental’ i una marca de cervesa, Amstel, ha provocat la reacció furiosa dels valencians per un anunci, presumptament graciós, en què es burlava de la nostra manera de parlar. No és cap sorpresa això. Les notícies de les agressions contra la llengua s’han fet tan quotidianes que ja ni en fem notícia. Ens hi hem acostumat, fet que ja és, lamentablement, una victòria per a ells.
Durant dècades els valencians, sobretot, hem aguantat el seu atac permanent, disfressat a voltes de presumpte conflicte civil. Però ara cap territori del sud no s'escapa de la campanya: a les Illes, al Principat o a la Franja l'agressió és constant i coordinada, i el principal partit nacionalista espanyol, el PP, n’és el responsable institucional. Però, alerta, que no són ells i prou.
Ahir, en resposta, a la campanya multitudinària de les xarxes socials contra l’estúpid anunci d’Amstel els creadors de la campanya van dir que ‘no hi havia hagut mala intenció’. Mala intenció, no ho sé, però manca de respecte, sí. Total. I aquesta és la qüestió. Tan clara que ells ni s'adonen de què fan, de tan natural que veuen el seu discurs.
No són solament els votants del PP que no tenen gens de respecte al català; són els parlants de l’espanyol, amb les excepcions que calga apuntar. Ni en tenen ni en demostren mai. La immensa majoria dels parlants de l’espanyol consideren la nostra llengua un idioma menor, un ‘valencianano’. I és d’ací i no d'enlloc més que naix la política que regeix l’estat que ells dominen: el supremacisme permanent en favor del castellà.
I aquest, i no solament el PP, és el nostre drama particular, de Fraga a Maó i de la Jonquera a Guardamar. Els parlants del català al sud de la ratlla tenim un problema que és el mateix per a tots i contra el qual hem de reaccionar tots: no ens tenen respecte, simplement. En l’estat que diuen que és el nostre i on no som cap minoria ínfima, sinó un ciutadà de cada cinc.
Emili Teixidor: una ment lúcida entre la confusió
En sentir la mort d'Emili Teixidor, vénen a la memòria una sèrie de títols, l'eco de les reflexions i recomanacions que feia a Catalunya ràdio amb els matins de l'Antoni Bassas, ara la pel·lícula que parteix del seu magnífic Pa negre, etc. Tots els mitjans en fan un homenatge. Aquí també en volem fer un. Reproduïm una reflexió, de les moltes que hi ha al volum titulat La lectura i la vida. Crec que és un dels llibres que més et pensar, un llibre fruit dels anys d'experiència d'un gran lector i un gran difusor de la cultura.
"Amb molta freqüència oblidem la importància de les paraules, del llenguatge, de la literatura. Els humans som animals de les paraules, i l'aportació de les paraules exactes, precises i genuïnes és el material amb què es construeixen les obres que llegim i escrivim. El llenguatge ens humanitza, i el llibre és l'altre nom del gran procés d'humanització d'aquests animals racionals que som. Com més paraules, més humanitat, i com més expressió, més felicitat. Fins i tot als nens acabats de néixer se'ls parla, encara que tots sabem que ells no poden entendre-ho bé ni respondre al que se'ls diu, perquè no se'ls diu res en concret, només paraules pastades amb tendresa, sons; i les cançons de bressol, bé siguin cultes de Salvador Espriu o Miquel Martí Pol, bé siguin les populars, no tenen argument, ni missatge, ni història: "La lluna, la pruna, vestida de dol...", "Plou i fa sol, les bruixen es pentinen..."; i moltes altres no signifiquen res, els nens no poden captar cap missatge, encara, però sí que capten la musicalitat, el ritme, la repetició dels sons i de les veus. Més endavant arribaran més paraules en forma de conte, però allò que és fonamental són les paraules.
Necessitem paraules -la literatura- per a la nostra ordenació interior, com instruments del nostre pensament -pensem amb paraules- i per disposar de prou material per expressar-nos, i una de les condicions per aconseguir la felicitat és que l'expressió no es quedi mai enrere de l'experiència. Hem de ser capaços d'expressar tot el que sentim i vivim, perquè tot el que se'ns quedi a l'interior inexpressat o o mal expressat per manca de paraules suficients o d'un vocabulari aproximat i deficient, es converteix en obstacle per a la llibertat interior, en una molèstia per a la felicitat, i a la llarga aquesta acomulació d'experiències no dites o mal expressades produeix una explosió de violència cap a fora o una implosió nefasta cap a dins.
Així doncs, la primera exigència de tota literatura és la correcció, que el text estigui ben escrit. Un bon llibre és el que està ben escrit, i un mal llibre és el que està mal escrit. A més a més, el llibre conté i produeix altres beneficis secundaris, laterals, com són la informació que aporta, la seducció de les trames, el plaer de l'evasió, les experiències que el lector viu per mitjà de personatges interposats, etc., fins i tot l'augment de l'eloqüència processal, amatòria o de controvèrsia, però la paraula, la bona escriptura, és la base, el benefici principal. Si la història fos l'element principal, els missatges de socors serien els textos més importants de la literatura. El poeta Joseph Brodsky arriba a dir que si les autoritats coneguessin els beneficis immensos que proporcionen les paraules, la bona literatura, dedicarien més diners als pressupostos d'educació i cultura, perquè haurien de dedicar menys recursos a la sanitat. Diu també que hauríem de dur sempre a sobre un paper per anotar al llarg del dia les paraules i frases noves que ens arribessin de la mateixa manera que portem sempre amb nosaltres la targeta de crèdit, cosa que demostra que estem més atents als nostres interessos monetaris que a l'increment del nostre cabal intel·lectual". (p. 61-63)
Al diari vilaweb dóna una sèrie d'enllaços per entendre la figura de Teixidor:
Us oferim una relació de documents significatius per conèixer i entendre millor l'escriptor Emili Teixidor, que es troben a la xarxa: Edicions 62 ofereix el primer capítol de diverses novel·les seves, inclòs el de 'Pa negre'; entrevistes en profunditat de Màrius Serra i Josep M. Muñoz; el llibret de l'acte de Doctor Honoris Causa d'Emili Teixidor per la Universitat de Vic, amb el discurs d'Emili Teixidor i la laudatio de Ricard Torrent…
1. L'Avenç posa a l'abast de tothom l'entrevista que el seu director, Josep M. Muñoz, va fer a l'escriptor l'octubre del 2004 (número 295) en pdf.
2. Llibret de l'acte de Doctor Honoris Causa d'Emili Teixidor per la Universitat de Vic, amb el discurs d'Emili Teixidor i la laudatio de Ricard Torrent.
3. Editorial La Galera ofereix el el pròleg de la darrera edició de ‘Dídac, Berta i la màquina de lligar boira’ escrit per Emili Teixidor el 2009.
4. Primer capítol de 'El llibre de les mosques' (pdf).
5. Primer capítol de 'Retrat d’un assessí d’ocells' (pdf).
6. Primer capítol de 'Pa negre' (pdf).
7. Primer capítol de 'Els convidats' (pdf).
8. Màrius Serra ofereix en vídeo l'entrevista que li va fer quan dirigia el programa de llibres 'Alexandria' del Canal 33. Li va fer el 2004, arran de la publicació de 'Pa negre'.
9. 'La passió segons Emili Teixidor' a Núvol.
10. Etiquetes al Twitter: #EmiliTeixidor, #Emili, #Teixidor.
"Amb molta freqüència oblidem la importància de les paraules, del llenguatge, de la literatura. Els humans som animals de les paraules, i l'aportació de les paraules exactes, precises i genuïnes és el material amb què es construeixen les obres que llegim i escrivim. El llenguatge ens humanitza, i el llibre és l'altre nom del gran procés d'humanització d'aquests animals racionals que som. Com més paraules, més humanitat, i com més expressió, més felicitat. Fins i tot als nens acabats de néixer se'ls parla, encara que tots sabem que ells no poden entendre-ho bé ni respondre al que se'ls diu, perquè no se'ls diu res en concret, només paraules pastades amb tendresa, sons; i les cançons de bressol, bé siguin cultes de Salvador Espriu o Miquel Martí Pol, bé siguin les populars, no tenen argument, ni missatge, ni història: "La lluna, la pruna, vestida de dol...", "Plou i fa sol, les bruixen es pentinen..."; i moltes altres no signifiquen res, els nens no poden captar cap missatge, encara, però sí que capten la musicalitat, el ritme, la repetició dels sons i de les veus. Més endavant arribaran més paraules en forma de conte, però allò que és fonamental són les paraules.
Necessitem paraules -la literatura- per a la nostra ordenació interior, com instruments del nostre pensament -pensem amb paraules- i per disposar de prou material per expressar-nos, i una de les condicions per aconseguir la felicitat és que l'expressió no es quedi mai enrere de l'experiència. Hem de ser capaços d'expressar tot el que sentim i vivim, perquè tot el que se'ns quedi a l'interior inexpressat o o mal expressat per manca de paraules suficients o d'un vocabulari aproximat i deficient, es converteix en obstacle per a la llibertat interior, en una molèstia per a la felicitat, i a la llarga aquesta acomulació d'experiències no dites o mal expressades produeix una explosió de violència cap a fora o una implosió nefasta cap a dins.
Així doncs, la primera exigència de tota literatura és la correcció, que el text estigui ben escrit. Un bon llibre és el que està ben escrit, i un mal llibre és el que està mal escrit. A més a més, el llibre conté i produeix altres beneficis secundaris, laterals, com són la informació que aporta, la seducció de les trames, el plaer de l'evasió, les experiències que el lector viu per mitjà de personatges interposats, etc., fins i tot l'augment de l'eloqüència processal, amatòria o de controvèrsia, però la paraula, la bona escriptura, és la base, el benefici principal. Si la història fos l'element principal, els missatges de socors serien els textos més importants de la literatura. El poeta Joseph Brodsky arriba a dir que si les autoritats coneguessin els beneficis immensos que proporcionen les paraules, la bona literatura, dedicarien més diners als pressupostos d'educació i cultura, perquè haurien de dedicar menys recursos a la sanitat. Diu també que hauríem de dur sempre a sobre un paper per anotar al llarg del dia les paraules i frases noves que ens arribessin de la mateixa manera que portem sempre amb nosaltres la targeta de crèdit, cosa que demostra que estem més atents als nostres interessos monetaris que a l'increment del nostre cabal intel·lectual". (p. 61-63)
Al diari vilaweb dóna una sèrie d'enllaços per entendre la figura de Teixidor:
Us oferim una relació de documents significatius per conèixer i entendre millor l'escriptor Emili Teixidor, que es troben a la xarxa: Edicions 62 ofereix el primer capítol de diverses novel·les seves, inclòs el de 'Pa negre'; entrevistes en profunditat de Màrius Serra i Josep M. Muñoz; el llibret de l'acte de Doctor Honoris Causa d'Emili Teixidor per la Universitat de Vic, amb el discurs d'Emili Teixidor i la laudatio de Ricard Torrent…
1. L'Avenç posa a l'abast de tothom l'entrevista que el seu director, Josep M. Muñoz, va fer a l'escriptor l'octubre del 2004 (número 295) en pdf.
2. Llibret de l'acte de Doctor Honoris Causa d'Emili Teixidor per la Universitat de Vic, amb el discurs d'Emili Teixidor i la laudatio de Ricard Torrent.
3. Editorial La Galera ofereix el el pròleg de la darrera edició de ‘Dídac, Berta i la màquina de lligar boira’ escrit per Emili Teixidor el 2009.
4. Primer capítol de 'El llibre de les mosques' (pdf).
5. Primer capítol de 'Retrat d’un assessí d’ocells' (pdf).
6. Primer capítol de 'Pa negre' (pdf).
7. Primer capítol de 'Els convidats' (pdf).
8. Màrius Serra ofereix en vídeo l'entrevista que li va fer quan dirigia el programa de llibres 'Alexandria' del Canal 33. Li va fer el 2004, arran de la publicació de 'Pa negre'.
9. 'La passió segons Emili Teixidor' a Núvol.
10. Etiquetes al Twitter: #EmiliTeixidor, #Emili, #Teixidor.
Emili Teixidor, en la memòria dels blocaires de +VilaWeb Arran de la mort d'Emili Teixidor, els blocaires de +VilaWeb han reaccionant amb paraules de record per a l'escriptor de Roda de Ter.
El buit del temps: Emili Teixidor i la ciència
El Mont: Emili Teixidor
Jaume Renyer: Emili Teixidor, en la memòria
Gemma Pasqual: Emili Teixidor
Biel Mesquida: M'ha colpit la mort d'Emili Teixidor +
El Mont: Emili Teixidor
Jaume Renyer: Emili Teixidor, en la memòria
Gemma Pasqual: Emili Teixidor
Biel Mesquida: M'ha colpit la mort d'Emili Teixidor +
Subscriure's a:
Missatges (Atom)