divendres, 28 de desembre del 2012

El caganer i el cagatió vistos des de la BBC

És curiós com es veuen els costums nadalencs catalans des de fora. Al la TV de Vilaweb hi ha un vídeo molt divertit on es veu una conversa entre Stephen Fry i els concursants d’un programa de la BBC on es pregunta sobre el tió i el caganer. No us el perdeu:

http://www.vilaweb.tv/el-caganer-i-el-tio-a-la-bbc

                                   Caganer by amandapagecagatio-weihnachten-in-barcelona by biarnes-schuette

dimecres, 19 de desembre del 2012

NADAL!

El nom de Nadal

Sota el nom de Nadal
sento una cosa
que jo no sé ben bé com l’he de dir.
Em fa pensar en una terra nova
on pau i amor no paren de florir...

I tant se val, si va sorgir l’estel
i assenyalà la ruta
a tres Reis d’Orient, creuant el cel...
I tant se val,
saber si eren gaires pastors
duent formatge i mel a l’Establia...
I tant se val,
veure que pengen riques lluentors
aquí i allà,
en mostra d’alegria.

Sento que hi ha una cosa gran, al fons de tot.
Per definir-la no trobo cap mot!
Deu ser una força que aconseguiria
que no hi hagi a terra
cap país sense amor
ni cap flor sense pa!
El dolç nom de Nadal ens dóna pistes...
Si la força existeix,
l’hem de trobar!


Joana Raspall. Font de versos. Ed. Baula


 Recursos per al Nadal: aquí




dilluns, 10 de desembre del 2012

Teatre: P. Calders, relats

Els alumnes de l'optativa de teatre de 2n d'ESO han estat treballant diferents relats curts de Pere Calders en homenatge a aquest escriptor que enguany s'ha celebrat el centenari del seu naixement.



Els alumnes van escollir uns quants relats curts i els van adaptar. A finals de novembre es va fer la posada en escena. Els nervis, les sensacions, la valentia, la concentració, les emocions, els canvis de rol,... es van fer visibles i aquest va ser el resultat.

FELICITACIONS A TOTS I A TOTES!!!!!!!!




dimarts, 4 de desembre del 2012

Greu atac a la llengua



El cap de setmana passat l'atac era a les Illes Balears. Ara l'atac el trobem al Principat de Catalunya. No cal dir que la llengua catalana en el s. XX va ser prohibida conjuntament amb la seva manifestació cultural perquè entre el gener del 39 i el 20 de novembre de 1975 es va instaurar una dictadura. Després de molts maldecaps i moltes cessions per part dels uns i dels altres es va arribar a signar la Constitució al 1978. Un dels articles, el tercer, es deia que l'estat protegiria totes les llengües de l'Estat. Des del 1978 fins a l'actualitat les llengües dels diferents territoris de l'estat espanyol han tingut un reconeixement i les comunitats autònomes han contribuït a normalitzar una situació que ja era normal abans del 1939. Tothom s'hi ha esforçat perquè l'entesa i la integració fos possible. Ara al s. XXI havent-hi un estat democràtic resulta que es fan lleis i més accions per tal minoritzar encara més una llengua que té molts anys d'història, tants com qualsevol altra llengua romànica existent. Resulta vergonyós!!!!

Les notícies són reveladores del malestar, i sinó llegim a l'ara.cat el següent:

La consellera d'Ensenyament revela que Wert ha proposat un text alternatiu a l'últim esborrany que continua sent molt "perjudicial" per a Catalunya

dilluns, 19 de novembre del 2012

Homenatge a Joan Sales


                                        Avui és el centenari del naixement de Joan Sales.

Joan Sales va patir l'exili com tants d'altres escriptors. L'experiència de la guerra, el presidi, la fugida, l'exili,... marcà la seva trajectòria vital i literària.

"Déu dels vençuts, dels sants, dels moribunds, dels pobres,
si no et segueixo a Tu, doncs, ¿a qui seguiré?
Als que han mort per la seva Pàtria terrena, sé
que les portes d'una altra Pàtria més seva els obres.

Com un raïm els teus botxins t'han espremut
i es juguen a la morra la túnica inconsútil.
Alquímia de la Creu, Tu, Vençut que has vençut,
de l'aigua del dolor fas un vi de salut.
¡ No hi ha combat estèril ni sacrifici inútil !

Sempre t'he vist, al fons dels horitzons, més alt
que el tedèum dels Cèsars i l'encens dels Caifassos.
He errat, fugint de Tu, fins que els peus m'han fet mal;
¡ tots els camins tenien el rastre dels teus passos !"



(Cant IV dins Als soldats morts per la pàtria) Barcelona, 1951.

El peregrinatge que el durà fins a la diàspora ara Haití ara a Mèxic esdevé un punt de reflexió a Incerta glòria, però la realitat a l'altre continent vol esdevenir un pont per a la continuïtat de la lluita i de la reivindicació de tot un poble que ha patit un cruel destí. Els Quaderns d'exili (1943-1947) era una revista publicada a Coyoacan i Joan Sales conjuntament amb Lluís Ferran de Pol, n'eren els directors. Política, literatura, història,... omplien les pàgines d'una de les tantes revistes que els catalans exiliats al món escrivien per tal de defensar la cultura pròpia, per denunciar la repressió lingüística i cultural del poble català, per perpetuar unes institucions polítiques que havien estat arravatades a la força amb l'afusellament del president Companys, un president elegit democràticament pel poble.

"La set de glòria es fa, en certs moments de la vida, dolorosament aguda; tant més aguda és la set com més incerta és la glòria de què estem assedegats; vull dir, més enigmàtica. La meva novel·la tracta precisament de copsar algun d'aquests moments en algun dels seus personatges. ¿Amb quin resultat? No sóc pas jo qui ho ha de dir". (J. Sales)

L'obra de Joan Sales s'ha reivindicat arran del centenari del seu naixement amb els nombrosos actes i homenatges que se li han fet. Els textos de J. Sales conjuntament amb els de Calders i Tísner van ser a la tribuna del Teatre Nacional de Cataluna, la Institució de les lletres catalanes n'ha fet una excel·lent pàgina web, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, Catalunya ràdio ha anat fent entrevistes i ara difonent en el seu arxiu sonor Incerta glòria i ara l'espectacle musical La roca i el núvol a Barcelona amb el Brossa Quartet de Corda.