Una balada poètica

          La balada de la garsa i l'esmerla

                     Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
                     penatge blanc, he vista una garsa,
                     sola, sens par, de les altres esparsa,
                     que del mirar mos ulls resten alegres;
                     i, al seu costat, estava una esmerla,
                    ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
                    que no és al món poeta tan il·lustre,
                    que pogués dir les llaors de tal perla;
                    i, ab dolça veu, per art ben acordada,
                    cant e tenor, cantaven tal balada:

                   "Del mal que pas no puc guarir,
                   si no em mirau
                   ab los ulls tals, que puga dir
                   que ja no us plau
                   que io per vós haja a morir.

                   Si muir per vós, llavors creureu
                   l'amor que us port,
                  e no es pot fer que no ploreu
                  la trista mort
                  d'aquell que ara no voleu;
                  que el mal que pas no em pot jaquir,
                  si no girau
                  los vostres ulls, que em vullen dir
                  que ja no us plau
                  que io per vós haja a morir".

                                                         Joan Roís de Corella (s. XV)


En Raimon i en Josep Tero n'han fet cançons que es troben al youtube.