divendres, 19 d’abril del 2013

Nou atac a la llengua catalana

Ara fa un any el govern de Bauzà iniciava una en contra de la llengua catalana. Les majories tenen el perill de perdre el seny, de prendre el nord i no emparar els béns col·lectius d'una societat. Està clar quins són els interessos, ja ho han fet al País Valencià durant anys i ara es veu que volen fer-ho a les Illes Balears. Es vol desdibuixar la realitat, una cultura un poble i uns valors, per posar-ne uns altres, però amb quina finalitat?

La notícia apareguda al diari vilaweb és preocupant, ja que es redueix d'un 50% a un 20%. La reproduïm:

"El consell de govern ha aprovat aquest matí el decret de trilingüisme als centres docents no universitaris de les Illes, pel qual el català a l'escola passarà a partir del curs vinent d'una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l'eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.
Segons el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, amb aquest projecte es pretén que els alumnes de les Illes 'acabin l’educació obligatòria amb prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, preferentment l’anglès'.
El decret s'ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP, que no ha fet cas de les crítiques unànimes que ha rebut dels principals sindicats educatius, associacions de pares i partits a l'oposició.
Amb aquesta modificació, la conselleria diu que aposta per l'educació trinlingüe, 'entesa com a valor afegit distintiu del centre i personal de cada alumne, sempre dins del marc d'autonomia de la qual cada centre ha de disposar per adequar la planificació a les seves necessitats, condicions específiques i resultats'.

El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, 'una eina per impartir matèries no lingüístiques'.

Els alumnes d'educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s'han d'iniciar en l'estrangera a partir dels tres anys. A primària, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l'estrangera. S'estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle. 

A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.

A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals. 

Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del consell de govern"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada