El 27 de setembre de 2011 va fer 50 anys de la mort del polofacètic escriptor, diplomàtic i tertulià Josep Mª de Sagarra. El seu teatre va tenir una gran popularitat. Tot i això, per molts és el gran desconegut. Gràcies al cinquantè aniversari de la seva mort han aparegut diverses edicions, per bé que la seva obra completa es va iniciar al 1994 gràcies a l'editorial 3 i 4. Sagarra va escriure moltíssim tant poesia de tot tipus, teatre, traduccions, prosa variada, articles,...Només de teatre va arribar a escriure unes 50 obres teatrals, 30 de les quals les va fer en vers, la resta té un ritme i una musicalitat en el llenguatge.
Aquest ha estat un escriptor ignorat, per bé que el seu teatre i la seva poesia fos molt popular. Qui no recorda L'hostal de la Glòria (1931) o El cafè de la Marina (1933) o La rambla de les floristes? O els poemes del Comte Arnau (1928), el poema de Nadal? De fet, alguns diuen que no li van perdonar la popularitat. Joan Maluquer, editor de Galerada, recorda que en l'òrbita de Riba i Triadú, Sagarra era menystingut. Però Sagarra era una persona que tenia un coneixement i una gràcia de la llengua fora mida, i no solament dominava la llengua, també sabia parar l'orella i reproduir la parla dels pescadors i dels gremis de la ciutat i de fora. També comenta que no pots ignorar el Sagarra dramaturg, és massa important. En Sobrer ho diu molt bé al final del llibre: «…pensar el seu teatre com un immens poema de la terra, de Catalunya i dels catalans, pobres i rics, bons i dolents, amorosos o desconfiats, joves i vells, fidels i infidels. El teatre de Sagarra és un panorama de les veus de Catalunya. (…) El teatre de Sagarra en conjunt, en vers i en prosa, és un gran poema èpic, una magna èpica on canta la gent catalana, on se senten, com he volgut dir amb el meu títol robat del poeta, "les veus de la terra"».
Cal recordar-lo i fer justícia als seus textos.
Des de Vilaweb es recull la següent informació:
"El professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Narcís Garolera, va dissertar sobre el poeta, dramaturg, novel·lista i periodista Josep Maria de Sagarra (1894-1961), en un homenatge de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Va parlar de la seva obra multiforme, de la seva vida accidentada per la guerra, per l'exili i per la marginació de l'acadèmia. Va recórrer l'univers sagarrià servint-se de fragments de poemes i pensaments; va subratllar la importància de la seva prosa i de les seves memòries; finalment, va demanar de revalorar-lo i de reconèixer-lo com un escriptor total de Barcelona i un dels millors escriptors catalans del segle XX. Heus ací un resum de la seva lliçó d'especialista a VilaWebTV." En la informació hi ha un vídeo en què N. Galolera parla de Sagarra. Val la pena escoltar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada