AUSIÀS MARCH I LA COMPARACIÓ: ASSAJANT AMB MODELS

AUSIÀS MARCH I LES COMPARACIONS

“Si com la mar es plany greument i crida,

quan dos forts vents la baten igualment,

l’un de llevant i l’altre de ponent,

i dura tant fins un dels vents ha deixat

sa força gran front el vent més poderós

dos grans desigs han combatut mon pensament,

però el voler es decideix a seguir-ne un;

jo vos pubique: amar-vos honestament.”

“Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l’estat natural,

e mostrarà voler tot a res mal

que sobre si atur un punt al jorn.”

“Tot escrivent jutja el seu treball

més afanyós que no del cavador

tot així esdevé a cada amador.”

“Si com l’home flac qui l’és forçat triar

amb qui dels dos hòmens forts s’ha de combatre,

ja no sap pensar amb qui debatre,

i, espaordit, els seus comptes no pot fer,

m’esdevé a mi, que el viure m’espanta,

el morir em serà gran despit:

quan viure vull, la mort pren en delit;

quan vull morir, la vida tinc per santa.”

“Cascú requer e vol a son semblant,

per ço no·m plau la pràctica dels vius:

d’imaginar mon estat són esquius,

sí com hom mort de mi prenen espant.

Lo rei xipré, presoner d’un heretge,

en mon esguard no és malaurat,

car ço que vull no serà mai finat,

de mon desig no·m porà guarir metge.”

Així com cell qui desija vianda
per apagar sa perillosa fam,
e veu dos poms de fruit en un bell ram,
e son desig egualment los demanda,
no el complirà fins part haja elegida,
sí que el desig vers l'un fruit se decant,
així m'ha pres dues dones amant,
mas elegesc per haver d'Amor vida

Així com l'or que de la mena el traen
està mesclat de altres metalls sútzeus,
e, mès al foc, en fum se'n va la lliga,
lleixant l'or pur no podent-se corrompre,
així la Mort mon voler gros termena:
aquell fermat en la part contrassemble
d'aquella que la Mort al món l'ha tolta,
l'honest voler en mi roman sens mescla

Tal com el brau que se'n fuig pel desert
quan és vençut pel seu semblant que el força,
i ja no torna fins que ha recuperat la força
per destruir aquell qui l'ha ofés,
així em cal a mi allunyar-me de vós,
car el vostre gest ha confós el meu coratge;
no tornaré fins que haja del tot arrancat de mi
la gran por que m'impedeix de ser feliç.

Com el d'aquell Tició, a qui el voltor menja el fetge
i sempre li brota la carn de nou
sense que l'ocell pare de menjar
és el dolor que a mi m'assetja, i més fort encara,
perquè és un cuc que rosega el meu pensament,
i un altre el cor, que mai no cessen de rosegar,
i el seu treball no es podrà interrompre
sinó amb allò que no es pot aconseguir.

Si com a l'hom frenetich l'es molt greu,
quant a fer mal se vol esser levat,
lo fort ligam que li hauran possat
y ell mal no sent fins la follia veu,
ne pren a mi quant so torbat per ira:
yo·m trob esforç, tant que no sent treball;
quant me jaqueix, si be tot jorn ho call,
romanch tant llas, que sol mon cor sospira.

IMITANT A AUSIÀS MARCH PER PART DELS ALUMNES DE BATXILLERAT

“Així com no valora mai l'amor
mai es mereixerà ser estimat,
quan cregui que la vida li ha acabat
de dolor d'amor no serà que mor.
Enamorat feliç no serà pas,
doncs el seu cor no trobarà cap amant.
Si en aquest despreci segueix pensant,
no hi haurà amor que curi el cas.”

A. Frochoso

“Així com l’amor exalta el cor,
em provoca delit
dins el meu pit
el cor ho sent molt fort.
Així com el sentiment d’estimar algú,
que també pot ser un impossible
però així com l’amor et correspon
és com estar dins d’un iglú.”

A. Mercadé

" Semblant em trobo al qui alegre canta i que posa malalt fins el cor de la Infanta"

Y. Godoy

“Així com el riu acaba en el mar

els records acaben en l’oblit.”

A. Perarnau

“Així com l’aire rossa les finestres

el teu suau alè rossa el cor

aquell ocell que et mira ple d’amor

esperant entendre les tempestes.

Quan a l’hivern fred es pon el sol

el meu afecte per a tu s’adorm

Si dels sentiments n’entengués quelcom

podria pensar que ja en sé molt.”

A. Solé