Vicenç Villatoro llegeix el poema Cementiri de Sinera
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record
dels dies
que són passats per sempre. (Cementiri de Sinera, Salvador Espriu) Cal recordar que Sinera és un joc retòric de l’autor per a designar la seva població natal: Arenys de Mar. Sinera és Arenys escrit al revés. Ara bé, en molts casos designa per extensió Catalunya. A partir del cinquè vers el poeta mostra l’enyorança per una terra, la seva “petita pàtria”, a través d’una descripció intuïda pel simbolisme del mar, els turons de pins i vinya i la pols dels camins o rials. Ara és menys que un record, només n’és una ombra, l’ombra d’un passat per sempre. Aquell món perdut definitivament arran de la Guerra Civil (1936-1939) i de les dures conseqüències dels quaranta anys de dictadura sobre aquesta terra. Sinera esdevé un mite, el mite del paradís perdut mentre el poeta fa una llarga reflexió sobre la condició humana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada