Recordant Estellés

Aquest és un any d'aniversaris. Enguany fa 98 anys del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot (País Valencià) 1924-1993). També en fa 20 de la seva mort. La força de les seves paraules parlant sobretot de la mort lligada a la vida, el sexe també lligat a la vida, el paisatge urbà, el poble, una vida quotidiana feta poesia... ens fan adonar que va ser un poeta singular, un renovador de la poesia.

L'entrevista que va fer J. Mª Espinàs a Vicent Andrés Estellés l'1 de març del 1987 ens pot ajudar a entendre la seva obra.

PROPIETATS DE LA PENA

 

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t'han parit per a dormir:

et pariren per a vetllar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl·labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d'antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se'n riguen, potser et delaten;

tot això son banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sinó s'és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament. 

Text recollit de la recopilació feta per la UOC