L'oració de Sant Jordi de Salvador Espriu

Tal com diu l’oració d’Espriu a Sant Jordi:

Senyor sant Jordi,                       

patró,

cavaller sense por,                                 

guarda’ns sempre

del crim                          

de la guerra civil.

Allibera’ns dels nostres

pecats

d’avarícia i enveja,

del drac

de la ira i de l’odi

entre germans,

de tot l’altre mal.

Ajuda’ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent catalana.

Amén.”

 

És cert que no només Sant Jordi és patrimoni català. Tothom sap que també és el sant patró a Suècia, Anglaterra i a Rússia, per dir alguns llocs. Però el que no tenen en aquests llocs és aquesta conjunció d’art i llegenda tan arrelada.

El que tenen de bo les tradicions és que se celebren com si res, tot oblidant allò que tenen d’arrelament amb un poble, una cultura i una llengua.

Un 23 d’abril de 1981 moria a Llofriu (Girona) Josep Pla, figura referent de la literatura catalana de tots els temps; i també un 23 d’abril era enterrat a Madrid Miguel de Cervantes, figura referent de la literatura castellana de tots els temps. No és d’estranyar, doncs que, entre altres raons, aquesta fos la data declarada per la UNESCO “Dia Internacional del Llibre” amb l’objectiu de fomentar la lectura, la cultura i la protecció de la propietat intel·lectual mitjançant els drets d’autor, arreu del món.

 
Una portada que et fa pensar:

Nou atac a la llengua catalana

Ara fa un any el govern de Bauzà iniciava una en contra de la llengua catalana. Les majories tenen el perill de perdre el seny, de prendre el nord i no emparar els béns col·lectius d'una societat. Està clar quins són els interessos, ja ho han fet al País Valencià durant anys i ara es veu que volen fer-ho a les Illes Balears. Es vol desdibuixar la realitat, una cultura un poble i uns valors, per posar-ne uns altres, però amb quina finalitat?

La notícia apareguda al diari vilaweb és preocupant, ja que es redueix d'un 50% a un 20%. La reproduïm:

"El consell de govern ha aprovat aquest matí el decret de trilingüisme als centres docents no universitaris de les Illes, pel qual el català a l'escola passarà a partir del curs vinent d'una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l'eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.

Segons el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, amb aquest projecte es pretén que els alumnes de les Illes 'acabin l’educació obligatòria amb prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, preferentment l’anglès'.

El decret s'ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP, que no ha fet cas de les crítiques unànimes que ha rebut dels principals sindicats educatius, associacions de pares i partits a l'oposició.

Amb aquesta modificació, la conselleria diu que aposta per l'educació trinlingüe, 'entesa com a valor afegit distintiu del centre i personal de cada alumne, sempre dins del marc d'autonomia de la qual cada centre ha de disposar per adequar la planificació a les seves necessitats, condicions específiques i resultats'.

El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, 'una eina per impartir matèries no lingüístiques'.

Els alumnes d'educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s'han d'iniciar en l'estrangera a partir dels tres anys. A primària, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l'estrangera. S'estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle. 

A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.

A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals. 

Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del consell de govern"

Les amenaces a la llengua des de fora i des de dins, citant Espriu

Salvador Espriu ja recalca la necessitat de defensar la llengua davant dels perills i les amenaces que tan latents hi ha tan a fora com a dins. I si no escolteu aquesta frase d'Espriu recollida a la frase del dia de Catalunya ràdio:     la frase


La frase ve a tomb davant la notícia apareguda als mitjans de comunicació en què es trenca la immersió lingüística i es trenca l'esperit de cohesió que havia perviscut fins ara. Reproduïm la notícia:

"El TSJC obliga les escoles a fer les classes en castellà si un alumne ho demana

Una nova interlocutòria afirma que no és suficient amb l'atenció individualitzada de l'estudiant que ho reclama, tal com pretenia Ensenyament

SÒNIA SÁNCHEZ

Barcelona | Actualitzada el 10/04/2013 15:31"

"Un sol alumne pot imposar l'espanyol a tota la classe, segons el TSJC

Diu que no n'hi ha prou amb l'atenció individualitzada

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol en una interlocutòria que la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat haurà d'introduir l'espanyol a les aules de l'alumne que hagi demanat per via judicial d'estudiar en espanyol. La interlocutòria (pdf), amb data del 6 de març, diu que el sistema 'ha d'adaptar-se a tota la classe --o unitat escolar-- de la qual forma part aquest alumne', cosa que afecta tots els estudiants, i no únicament l'alumne en concret.

?Escolarització en castellà? Article escrit conjuntament per les entitats que s'apleguen a Somescola."

De tota manera, no diu res de les milers de famílies que demanen l'ensenyament en català i se les ignora.

Lectura d'alguns poemes d'Espriu

Alguns alumnes de 4t d'ESO han llegit Espriu amb motiu de l'any del centenari del naixement d'aquest poeta. Escoltem-los:

Informe sobre la salut del català, 2013

Un informe sobre la salut del català fet per la Plataforma per la Llengua (febrer de 2013) revela que el català és una llengua viva malgrat la manca de reconeixement oficial i jurídic.

L'informe abraça diferents àmbits d'ús com a la justícia, comercial, noves tecnologies, ensenyament, mitjans de comunicació, traducció i doblatge, etiquetatges, administració, entre d'altres.

Cal destacar el següent:

1. Les persones que saben escriure en català superen els 7 milions, el 50,3% de la població resident als territoris de parla catalana,

Les diferències, però, són molt pronunciades entre els diferents territoris de parla catalana, i on el català té un paper més destacat en el sistema educatiu és on hi ha un major percentatge de ciutadans que declaren saber  català: Catalunya (63,9%), Andorra (63,6%) i Illes Balears (54,9%). En una situació intermèdia es troben els territoris de la Franja a l’Aragó (34%) i País Valencià (32,8%). Finalment, a L’Alguer (12,5%) i Catalunya Nord (9,7%) la competència escrita en català de la població és molt baixa.

2. Al conjunt dels territoris de parla catalana, unes 4.383.000 persones declaren tenir el català com a llengua inicial i materna, mentre que el total de persones que declaren parlar el català s’eleva fins als 9.856.000 parlants.

3. Els joves catalans (entre 15-29 anys) nascuts a Catalunya tenen coneixement d’una segona llengua en almenys un 96,4%, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea (feta a partir de joves entre 15 i 24 anys), que és d’un 74%.

4. L’anglès és la llengua més apresa a la Unió Europea; el 20,09% dels ciutadans europeus declaren dominar-la com a segona o tercera llengua. El català ocupa la setena posició, només per darrere del francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià; el 0,74% dels ciutadans europeus afirmen haver après el català, una proporció superior a la del cas del suec, el neerlandès, el txec o el polonès.

5. Més d’1 milió de persones llegeixen llibres en català.

6. Més de 2 milions d’oients escolten ràdio en català.

7. El català és la 22a llengua més traduïda del món.

8. Més d’1 milió de persones llegeix diaris en català a Catalunya.


En l'àmbit de l'ensenyament destaquen el següent:
 

1. Els estudiants de Catalunya treuen mig punt més en la prova de selectivitat de castellà que en la de català.

2. El 60% dels centres de preescolar del País Valencià no ofereixen ensenyament en català.

3. 126.000 alumnes d’infantil i primària del País Valencià no poden estudiar en català tot i haver-ho sol·licitat.

4. El 81% de les proves d’accés a la universitat es fan en català a les Illes Balears.

5. El 93% de les famílies de nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament en català a les Illes Balears.

6. El 40% dels escolars andorrans cursa l’ensenyament en català.

7. Més del 18% dels alumnes de la Catalunya Nord rep algun tipus d’ensenyament en català.

8. 114 universitats d’arreu del món ensenyen català.

Les dades revelen que té bona salut, però que determinades actituds poden posar en perill un sistema de cohesió que va funcionant entre els parlants.
 

Un homenatge a Joana Raspall

El 17 de març  s'ha celebrat el III Dia de la poesia catalana a internet, una iniciativa, impulsada per la UOC des del 2011, que vol contribuir a fer visible a la xarxa la qualitat i la vitalitat de la poesia en català, i mostrar com n'és de valorada i estimada pels seus lectors.

Des de Catalunya Ràdio també s'hi ha contribuït. Cal destacar l'excel·lent repertori de versos recitats pels locutors de la casa i que podem trobar a l'enllaç següent: aquí.

El Consorci de Normalització lingüística també ha compartit poesia a través de la xarxa amb els hashtags #jollegeixo i #cpnlcat.

El laboratori de Lletres també va participar amb una proposta que es tractava de piular al twitter durant tot el dia, cada hora en punt, versos de poetes catalans amb l'etiqueta  #jollegeixo.



Nosaltres encara que sigui l'endemà també hi volem contribuir amb un petit recull de versos de Joana Raspall, en l'any del seu centenari.

 http://www.calameo.com/books/0022186162beab13cdffc

Uns versos de Joana Raspall a tall d'homenatge

Publish at Calameo or read more publications.

Homenatge a S. Espriu per part dels alumnes de 2n d'ESO

Els alumnes de l'optativa de teatre de segon d'ESO d''aquest segon trimestre han representat una adaptació de la tragèdia Antígona de Salvador Espriu, donat que enguany és l'any Espriu i se li ha volgut fer un homenatge des del departament de català del nostre centre.

Aquests deu alumnes han fet una excel·lent feina tenint en compte que només ho han fet en un trimestre. FELICITATS A TOTS I A TOTES!!!!!!!!

Aquí us deixem un petit tast d'aquesta representació:

Aquesta és la primera part, la segona l'enllaçarem en breu