Avui se celebren els actes institucionals al Parlament de Catalunya.
dilluns, 15 de juliol del 2013
La llei de normalització lingüística, la Norma, compleix 30 anys
La llei de normalització lingüística va fer oficial l'ús de la llengua catalana després de la dictadura franquista i va permetre que milers d'estudiants de totes les edats poguessin aprendre lliurement la llengua pròpia del país. Va ser aleshores quan es va començar a ensenyar a les escoles i els infants van poder veure amb normalitat una llengua que només estava reclosa en un àmbit informal o familiar i exclosa dels àmbits formals i acadèmics oficials.
La llei de normalització lingüística va ser aprovada per 105 vots a favor i 1 abstenció el dia 18 d'abril de 1983. Ara fa quinze anys, el 1998, es va aprovar la llei de política lingüística actual.
Avui se celebren els actes institucionals al Parlament de Catalunya.
Avui se celebren els actes institucionals al Parlament de Catalunya.
dijous, 11 de juliol del 2013
Raimon homenatjant Joan Fuster
Raimon llegeix Joan Fuster
El cantant de Xàtiva llegeix diferents fragments de l’escriptor en la commemoració de Nosaltres els valencians.
dissabte, 22 de juny del 2013
Teatre: Un cas com un cabàs. Petit homenatge a la J. Raspall.
Un cas com un cabàs és un petit text teatral inventat que els alumnes de l’optativa de
teatre de 2n d'ESO van escenificar els dies 4 i 5 de juny al gimnàs davant dels seus
companys de nivell.
El text és en el fons un petit homenatge a la
poetessa Joana Raspall ja que els seus actors i actrius citen i reciten alguns
textos d’aquesta escriptora, malgrat incloguin elements temàtics diversos.
En general, ha estat una experiència
enriquidora.
dijous, 13 de juny del 2013
Joaquim Amat i Piniella, in memoriam
ANY DE CENTENARIS: JOAQUIM AMAT I PINIELLA
La generació de Joaquim Amat i Piniella va viure amb desesperació embat de la guerra incivil per l'aixecament d'un militar en contra de les urnes i les seves dramàtiques conseqüències (fugida, exili, camps de concentració, camps d'acollida, delators, camps de treball forçós, presons, afusellaments, misèria i molta gana, humiliació, despreci, fosses comunes, mort, censura, prohibicions extremes, pensament únic del vencedor, la política de la por,...), l'atac del pensament totalitari, de la imposició d'unes doctrines que van ocasionar la mort de milers i milers de persones a Europa.
És curiós com aquest manresà de pensament lliure i progressista va ser abans i després del 1936 un gran defensor de la llibertat de pensament de l'individu. La vida de J. Amat sembla extreta d'una pel·lícula. Fixeu-vos com li van anar les coses: http://www.memoria.cat/amat/content/biografia La vida no sempre juga a favor nostre en tots els seus camps.
Amat i Piniella el juny de 1940 va ser fet presoner per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on s'hi va estar durant gairebé cinc anys, fins que al 1945, amb el final de la segona guerra mundial, va ser alliberat. A partir del 1946 (en plena dictadura franquista), quan va tornar a Catalunya i a la seva ciutat natal, va ser silenciat i les autoritats locals li van prohibir que tornés
En el llibre K.L Reich és dels pocs textos en què se'ns narra les barbaritats que va fer el nazisme en els camps de concentració. Montserrat Roig en el seu llibre Els catalans en els camps nazis explica moltes experiències doloroses viscudes. La història no s'ha d'oblidar. És per aquest motiu que al 1963 va publicar aquesta obra, un text que havia escrit al seu pas per Andorra entre 1945-1946. Era un text fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig de 1945: "L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".
Cal recordar que Amat i Piniella va dedicar tots els seus esforços a la lluita contra l'oblit. És per aquest motiu que va fundar al 1962 de manera clandestina Amical de Mauthausen.
Enguany és l'any Joaquim Amat i Piniella i els manresans i tota la ciutadania catalana li ret homenatge per ser un gran defensor dels valors de l'individu. La pàgina de memòria.cat és un portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, en la qual també hi té cabuda la figura de l'escriptor. Ara bé, des de molts àmbits se li està fent un acte contra la seva figura i contra l'oblit d'aquelles atrocitats del nazisme i de la dictadura franquista. És molt interessant veure com des dels centres educatius també s'hi està treballant un bon exemple és el bloc: L'home dels ulls tristos. Val la pena que hi entreu. Fareu un viatge al passat, però també us aportarà un punt de reflexió. No es pot oblidar el passat. Cal que entre tots posem tots els mecanismes que puguem per tal que mai més es torni a repetir.
"—Els alemanys no som uns bàrbars —li havia dit un tinent en el moment de fer-lo presoner—. Sabem ser bons camarades, ja ho veuràs.
I efectivament, al camp de presoners de guerra d’on ara venien, els espanyols havien estat tractats amb humanitat, fins i tot amb deferència. L’haver fet una guerra, la seva laboriositat i el que tenia de pintoresca als ulls dels alemanys la seva manera de campar-se-la, n’eren segurament els motius. ¿Per què, doncs, en baixar del tren, després de tres dies de viatge, apareixien uns alemanys nous, ben diferents dels coneguts? ¿Per què aquells cops de culata, aquelles puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions exagerades? Tothom hauria baixat igualment del tren sense tantes presses i potser la formació hauria estat més fàcil i tot, amb els ànims menys esporuguits.
—Els deuen apallissar al front —suposà algú."
(...)
"Finalment, acabat el recompte, la columna no acabava de posar-se en marxa. El fred s’enfilava cames amunt d’aquells homes que portaven tres dies sense dormir ni menjar calent. Eren molts els qui ballaven i picaven de peus. D’altres es bufaven les puntes dels dits o, bracejant amplament, es donaven cops a l’esquena amb els palmells oberts. Un xicot que formava prop dels dos amics s’atreví a encendre un cigarret. Un guardià començà a cridar des del seu lloc de vigilància:
—Apaga —li digué l’Emili—. ¡Va per tu, idiota!
Però un dels sergents havia arribat abans que el fumador tingués temps de fer el desentès i d’un cop de puny li feia rajar sang del nas. L’Emili pogué veure el coll de l’uniforme.
—¿T’hi has fixat? —preguntà l’Emili quan el sergent s’allunyà—. Estem a mans de la SS.
—¡No fotis! "
(extret del capítol primer de K.L. Reich publicat per Vilaweb)
CAL LLUITAR CONTRA L'OBLIT. NO POT TORNAR A PASSAR MAI MÉS!!!!
La generació de Joaquim Amat i Piniella va viure amb desesperació embat de la guerra incivil per l'aixecament d'un militar en contra de les urnes i les seves dramàtiques conseqüències (fugida, exili, camps de concentració, camps d'acollida, delators, camps de treball forçós, presons, afusellaments, misèria i molta gana, humiliació, despreci, fosses comunes, mort, censura, prohibicions extremes, pensament únic del vencedor, la política de la por,...), l'atac del pensament totalitari, de la imposició d'unes doctrines que van ocasionar la mort de milers i milers de persones a Europa.
És curiós com aquest manresà de pensament lliure i progressista va ser abans i després del 1936 un gran defensor de la llibertat de pensament de l'individu. La vida de J. Amat sembla extreta d'una pel·lícula. Fixeu-vos com li van anar les coses: http://www.memoria.cat/amat/content/biografia La vida no sempre juga a favor nostre en tots els seus camps.
Amat i Piniella el juny de 1940 va ser fet presoner per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on s'hi va estar durant gairebé cinc anys, fins que al 1945, amb el final de la segona guerra mundial, va ser alliberat. A partir del 1946 (en plena dictadura franquista), quan va tornar a Catalunya i a la seva ciutat natal, va ser silenciat i les autoritats locals li van prohibir que tornés
En el llibre K.L Reich és dels pocs textos en què se'ns narra les barbaritats que va fer el nazisme en els camps de concentració. Montserrat Roig en el seu llibre Els catalans en els camps nazis explica moltes experiències doloroses viscudes. La història no s'ha d'oblidar. És per aquest motiu que al 1963 va publicar aquesta obra, un text que havia escrit al seu pas per Andorra entre 1945-1946. Era un text fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig de 1945: "L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".
Cal recordar que Amat i Piniella va dedicar tots els seus esforços a la lluita contra l'oblit. És per aquest motiu que va fundar al 1962 de manera clandestina Amical de Mauthausen.
Enguany és l'any Joaquim Amat i Piniella i els manresans i tota la ciutadania catalana li ret homenatge per ser un gran defensor dels valors de l'individu. La pàgina de memòria.cat és un portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, en la qual també hi té cabuda la figura de l'escriptor. Ara bé, des de molts àmbits se li està fent un acte contra la seva figura i contra l'oblit d'aquelles atrocitats del nazisme i de la dictadura franquista. És molt interessant veure com des dels centres educatius també s'hi està treballant un bon exemple és el bloc: L'home dels ulls tristos. Val la pena que hi entreu. Fareu un viatge al passat, però també us aportarà un punt de reflexió. No es pot oblidar el passat. Cal que entre tots posem tots els mecanismes que puguem per tal que mai més es torni a repetir.
"—Els alemanys no som uns bàrbars —li havia dit un tinent en el moment de fer-lo presoner—. Sabem ser bons camarades, ja ho veuràs.
I efectivament, al camp de presoners de guerra d’on ara venien, els espanyols havien estat tractats amb humanitat, fins i tot amb deferència. L’haver fet una guerra, la seva laboriositat i el que tenia de pintoresca als ulls dels alemanys la seva manera de campar-se-la, n’eren segurament els motius. ¿Per què, doncs, en baixar del tren, després de tres dies de viatge, apareixien uns alemanys nous, ben diferents dels coneguts? ¿Per què aquells cops de culata, aquelles puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions exagerades? Tothom hauria baixat igualment del tren sense tantes presses i potser la formació hauria estat més fàcil i tot, amb els ànims menys esporuguits.
—Els deuen apallissar al front —suposà algú."
(...)
"Finalment, acabat el recompte, la columna no acabava de posar-se en marxa. El fred s’enfilava cames amunt d’aquells homes que portaven tres dies sense dormir ni menjar calent. Eren molts els qui ballaven i picaven de peus. D’altres es bufaven les puntes dels dits o, bracejant amplament, es donaven cops a l’esquena amb els palmells oberts. Un xicot que formava prop dels dos amics s’atreví a encendre un cigarret. Un guardià començà a cridar des del seu lloc de vigilància:
—Apaga —li digué l’Emili—. ¡Va per tu, idiota!
Però un dels sergents havia arribat abans que el fumador tingués temps de fer el desentès i d’un cop de puny li feia rajar sang del nas. L’Emili pogué veure el coll de l’uniforme.
—¿T’hi has fixat? —preguntà l’Emili quan el sergent s’allunyà—. Estem a mans de la SS.
—¡No fotis! "
(extret del capítol primer de K.L. Reich publicat per Vilaweb)
CAL LLUITAR CONTRA L'OBLIT. NO POT TORNAR A PASSAR MAI MÉS!!!!
dissabte, 18 de maig del 2013
Nova invectiva lingüística
Aquest divendres es va aprovar per majoria la LOMCE, una més de les tantes lleis que ha tingut el sistema educatiu, però aquesta hi ha una ideologia darrera que atempta contra el sistema educatiu català amb més de 30 anys d'èxit en el tema de la immersió lingüística.
Davant de l'acció: la reacció
Mas convocarà partits i comunitat educativa per defensar l'escola catalana "amb dents i ungles"
llegiu a vilaweb:
La llengua catalana: una defensa
A la Catalunya Nord també es defensa la llengua catalana. El fet de demanar asil a la UNESCO és una postura que potser ens hauríem de plantejar tots els catalans. La persecució es fa molt evident, tan evident que clama al cel. S'ha volgut polititzar la llengua amb un resultat nefast per a una cultura: la catalana.
Per escoltar música aneu a l'enllaç
Els representants de les llengües 'regionals' demanen asil a la UNESCO
Aquest dimecres passat els representants de les llengües minoritàries de l'estat francès (Col·lectiu 31 de març) es van presentar davant la seu de la UNESCO per tal de demanar asil cultural. El marc d'empara és la carta europea de les llengües regionals o minoritàries (tractat CETS 148) adoptat a Estrasburg l'any 1992.
Un altre acte de defensa és la festa de la Bressola una festa en català per a celebrar, un any més, la vitalitat d'aquesta xarxa d'escoles immersives de Catalunya Nord. Cal recordar que la xarxa de la Bressola inclou sis escoles infantils i de primària al Rosselló i el Conflent, i un centre de secundària a Sant Esteve (Rosselló).
Per escoltar música aneu a l'enllaç
Avui es fa la Bressolada 2013
divendres, 10 de maig del 2013
Una llengua maltractada
Els atacs a la llengua catalana continuen. Es vol trencar amb la unitat de la llengua amb prohibicions indirectes. Les lleis que han d'emparar tots els ciutadans d'un territori només sembla que estiguin al servei del polític de torn. Tenim el trist exemple del que va passar al parlament de l'Aragó en què es va aprovar per 67 vots a favor, els del PP i el PAR, el canvi de nom del català a la Franja de Ponent. La nova llei de llengües, que
menysprea el català i l'aragonès i elimina el reconeixement que
tenien a la llei de llengües anterior. La nova 'llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats
lingüístiques pròpies de l'Aragó' deixa
sense protecció administrativa el català i l'aragonès
Substitueix els noms del català i l'aragonès per eufemismes: el
català passa a dir-se 'lengua aragonesa propia del área oriental'
(LAPAO) i l'aragonès, 'lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y
prepirenaica' (LAPAPYP). A més a més, els topònims en català deixaran de
ser oficials a la Franja.
Cal destacar la contundent resposta a les Corts per part de la portaveu de la Chunta Aragonesista, Nieves Ibeas. Val la pena que l'escolteu íntegrament: http://www.vilaweb.tv/avui-es-un-dia-trist-per-larag i http://www.vilaweb.cat/noticia/4113792/20130510/corts-generals-corona-shi-parlava-catala.html
Cal defensar la llengua com un bé. Ara s'ha engegat una campanya a través de les xarxes socials en què es defensa la llengua catalana de manera festiva. Aneu al web estimo el català i envieu el vostre missatge a les persones que més estimeu o participeu al twitter amb l'etiqueta#estimoelcatalà. Endavant amb la llengua!!!!! Petonejeu-vos com fan a la Catalunya Nord, manifesteu-vos, .... adheriu-vos a enllaçats per la llengua, signeu
www.change.org
www.change.org
diumenge, 5 de maig del 2013
Un nou atac a la llengua catalana
Envoltats d'una forta crisi econòmica, la realitat aclapara per la manca de mecanismes i d'idees per tal de fer-hi front. Per contra es poden trobar iniciatives legislatives que atempten contra el respecte lingüístic d'un ciutadà que des de fa segles parla una llengua en aquell determinat territori. Curiosament, aquesta llengua és la llengua catalana, anomenada de diferents maneres arreu del territori lingüístic. Una societat que vulnera els drets lingüístics dels seus ciutadans, no és una societat que respecti, que toleri les diferències i les vegi com una riquesa.
Llegim a vilaweb la següent notícia:
Llegim a vilaweb la següent notícia:
"El català i l'aragonès deixaran de ser reconeguts a l'Aragó aquesta setmana"
Segons llegim: " La nova llei pràcticament esborra tant el català com l'aragonès i deixa sense cap mena de protecció per part d l'administració. D'una banda, l'aprovació d'aquesta llei implica la derogació de l'anterior llei de llengües, que reconeixia, per exemple, l’existència dels catalanoparlants de la Franja de Ponent tot i que mantenia l'espanyol com a única llengua oficial. I, en segon lloc, substitueix els noms de les llengües per uns sorprenents eufemismes: el català passarà a dir-se 'Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental' (LAPAO); i, l'aragonès, 'Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica' (LAPAPYP). A banda, el català deixarà de ser oficial als topònims de la Franja."
Ara bé, també trobem notícies encoratjadores i elogiables en defensa de la llengua:
Al País Valencià:
"Arrenca la campanya d'Escola Valenciana per la matrícula en català"
A les illes:
'Moltes gràcies per tornar a demostrar que som un poble viu"
amb el discurs de J. Mateu al correllengua
dilluns, 22 d’abril del 2013
L'oració de Sant Jordi de Salvador Espriu
Tal com diu l’oració d’Espriu a Sant Jordi:
Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot l’altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent catalana.
Amén.”
És cert que no només
Sant Jordi és patrimoni català. Tothom sap que també és el sant patró a Suècia,
Anglaterra i a Rússia, per dir alguns llocs. Però el que no tenen en aquests
llocs és aquesta conjunció d’art i llegenda tan arrelada.
El que tenen de bo les
tradicions és que se celebren com si res, tot oblidant allò que tenen
d’arrelament amb un poble, una cultura i una llengua.
Una portada que et fa pensar:
divendres, 19 d’abril del 2013
Nou atac a la llengua catalana
Ara fa un any el govern de Bauzà iniciava una en contra de la llengua catalana. Les majories tenen el perill de perdre el seny, de prendre el nord i no emparar els béns col·lectius d'una societat. Està clar quins són els interessos, ja ho han fet al País Valencià durant anys i ara es veu que volen fer-ho a les Illes Balears. Es vol desdibuixar la realitat, una cultura un poble i uns valors, per posar-ne uns altres, però amb quina finalitat?
La notícia apareguda al diari vilaweb és preocupant, ja que es redueix d'un 50% a un 20%. La reproduïm:
La notícia apareguda al diari vilaweb és preocupant, ja que es redueix d'un 50% a un 20%. La reproduïm:
"El consell de govern ha aprovat aquest matí el decret de trilingüisme als centres docents no universitaris de les Illes, pel qual el català a l'escola passarà a partir del curs vinent d'una quota mínima del 50% al 20%. El decret representa l'eliminació de la immersió lingüística dels últims trenta anys.
Segons el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, amb aquest projecte es pretén que els alumnes de les Illes 'acabin l’educació obligatòria amb prou competència lingüística i comunicativa en les dues llengües oficials i en una llengua estrangera, preferentment l’anglès'.
El decret s'ha aprovat gràcies a la majoria absoluta del PP, que no ha fet cas de les crítiques unànimes que ha rebut dels principals sindicats educatius, associacions de pares i partits a l'oposició.
Amb aquesta modificació, la conselleria diu que aposta per l'educació trinlingüe, 'entesa com a valor afegit distintiu del centre i personal de cada alumne, sempre dins del marc d'autonomia de la qual cada centre ha de disposar per adequar la planificació a les seves necessitats, condicions específiques i resultats'.
El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, 'una eina per impartir matèries no lingüístiques'.
Els alumnes d'educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s'han d'iniciar en l'estrangera a partir dels tres anys. A primària, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l'estrangera. S'estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle.
A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.
A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.
Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del consell de govern"
El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, 'una eina per impartir matèries no lingüístiques'.
Els alumnes d'educació infantil han de rebre ensenyament en les dues llengües oficials i s'han d'iniciar en l'estrangera a partir dels tres anys. A primària, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials, com a mínim, una de les àrees sobre matemàtiques o coneixement del medi natural, social i cultural. La resta d'hores lectives es repartiran de manera equilibrada entre les dues llengües oficials i l'estrangera. S'estableix que els alumnes hauran de cursar com a mínim quatre hores en llengua estrangera durant el primer i segon cicle de primària, i un mínim de cinc en el tercer cicle.
A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.
A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.
Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del consell de govern"
dimecres, 10 d’abril del 2013
Les amenaces a la llengua des de fora i des de dins, citant Espriu
Salvador Espriu ja recalca la necessitat de defensar la llengua davant dels perills i les amenaces que tan latents hi ha tan a fora com a dins. I si no escolteu aquesta frase d'Espriu recollida a la frase del dia de Catalunya ràdio: la frase
La frase ve a tomb davant la notícia apareguda als mitjans de comunicació en què es trenca la immersió lingüística i es trenca l'esperit de cohesió que havia perviscut fins ara. Reproduïm la notícia:
La frase ve a tomb davant la notícia apareguda als mitjans de comunicació en què es trenca la immersió lingüística i es trenca l'esperit de cohesió que havia perviscut fins ara. Reproduïm la notícia:
"El TSJC obliga les escoles a fer les classes en castellà si un alumne ho demana
Una nova interlocutòria afirma que no és suficient amb l'atenció
individualitzada de l'estudiant que ho reclama, tal com pretenia
Ensenyament
diumenge, 7 d’abril del 2013
Lectura d'alguns poemes d'Espriu
Alguns alumnes de 4t d'ESO han llegit Espriu amb motiu de l'any del centenari del naixement d'aquest poeta. Escoltem-los:
dissabte, 23 de març del 2013
Informe sobre la salut del català, 2013
Un informe sobre la salut del català fet per la Plataforma per la Llengua (febrer de 2013) revela que el català és una llengua viva malgrat la manca de reconeixement oficial i jurídic.
L'informe abraça diferents àmbits d'ús com a la justícia, comercial, noves tecnologies, ensenyament, mitjans de comunicació, traducció i doblatge, etiquetatges, administració, entre d'altres.
Cal destacar el següent:
8. Més d’1 milió de persones
llegeix diaris en català a Catalunya.
En l'àmbit de l'ensenyament destaquen el següent:
8. 114 universitats d’arreu
del món ensenyen català.
Les dades revelen que té bona salut, però que determinades actituds poden posar en perill un sistema de cohesió que va funcionant entre els parlants.
L'informe abraça diferents àmbits d'ús com a la justícia, comercial, noves tecnologies, ensenyament, mitjans de comunicació, traducció i doblatge, etiquetatges, administració, entre d'altres.
Cal destacar el següent:
1. Les
persones que saben escriure en català superen els 7 milions, el 50,3% de la població
resident als territoris de parla catalana,
Les
diferències, però, són molt pronunciades entre els diferents territoris de
parla catalana, i on el català té un paper més destacat en el sistema educatiu
és on hi ha un major percentatge de ciutadans que declaren saber català: Catalunya (63,9%), Andorra (63,6%) i
Illes Balears (54,9%). En una situació intermèdia es troben els territoris de
la Franja a l’Aragó (34%) i País Valencià (32,8%). Finalment, a L’Alguer
(12,5%) i Catalunya Nord (9,7%) la competència escrita en català de la població
és molt baixa.
2. Al conjunt
dels territoris de parla catalana, unes 4.383.000 persones declaren tenir el
català com a llengua inicial i materna, mentre que el total de persones que
declaren parlar el català s’eleva fins als 9.856.000 parlants.
3. Els joves
catalans (entre 15-29 anys) nascuts a Catalunya tenen coneixement d’una segona
llengua en almenys un 96,4%, molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea
(feta a partir de joves entre 15 i 24 anys), que és d’un 74%.
4. L’anglès és
la llengua més apresa a la Unió Europea; el 20,09% dels ciutadans europeus
declaren dominar-la com a segona o tercera llengua. El català ocupa la setena
posició, només per darrere del francès, l’alemany, el castellà, el rus i l’italià;
el 0,74% dels ciutadans
europeus afirmen haver après el català, una proporció superior a la del cas del
suec, el neerlandès, el txec o el polonès.
5. Més d’1 milió
de persones llegeixen llibres en català.
6. Més de 2 milions d’oients escolten ràdio en català.
7. El català és la 22a llengua més traduïda del món.
En l'àmbit de l'ensenyament destaquen el següent:
1. Els estudiants de Catalunya treuen mig punt més en la prova de
selectivitat de castellà que en la de català.
2. El 60% dels centres de preescolar del País Valencià no ofereixen
ensenyament en català.
3. 126.000 alumnes d’infantil i primària del País Valencià no poden
estudiar en català tot i haver-ho sol·licitat.
4. El 81% de les proves d’accés a la universitat es fan en català a les
Illes Balears.
5. El 93% de les famílies de nens entre 3 i 8 anys han triat l’ensenyament
en català a les Illes Balears.
6. El 40% dels escolars andorrans cursa l’ensenyament en català.
7. Més del 18% dels alumnes de la Catalunya Nord rep algun tipus
d’ensenyament en català.
Les dades revelen que té bona salut, però que determinades actituds poden posar en perill un sistema de cohesió que va funcionant entre els parlants.
dilluns, 18 de març del 2013
Un homenatge a Joana Raspall
Des de Catalunya Ràdio també s'hi ha contribuït. Cal destacar l'excel·lent repertori de versos recitats pels locutors de la casa i que podem trobar a l'enllaç següent: aquí.
El Consorci de Normalització lingüística també ha compartit poesia a través de la xarxa amb els hashtags #jollegeixo i #cpnlcat.
El laboratori de Lletres també va participar amb una proposta que es tractava de piular al twitter durant tot el dia, cada hora en punt, versos de poetes catalans amb l'etiqueta #jollegeixo.
Nosaltres encara que sigui l'endemà també hi volem contribuir amb un petit recull de versos de Joana Raspall, en l'any del seu centenari.
http://www.calameo.com/books/0022186162beab13cdffc
dilluns, 11 de març del 2013
Homenatge a S. Espriu per part dels alumnes de 2n d'ESO
Aquests deu alumnes han fet una excel·lent feina tenint en compte que només ho han fet en un trimestre. FELICITATS A TOTS I A TOTES!!!!!!!!
Aquí us deixem un petit tast d'aquesta representació:
Aquesta és la primera part, la segona l'enllaçarem en breu
dissabte, 9 de març del 2013
En defensa de la llengua
Els diaris novament es fan ressò de la situació en què viu la llengua catalana arreu del territori de parla catalana.
Cal recollir aquestes notícies i valorar l'esforç que es fa arreu per defensar la llengua catalana, sigui dita valenciana, mallorquina, algueresa, rossellonesa, lleidatana,...
Fixeu-vos i llegiu-ne el contingut complert:
I també la pervivència del moviment nascut ara farà un any "Enllaçats per la llengua"
Cal recollir aquestes notícies i valorar l'esforç que es fa arreu per defensar la llengua catalana, sigui dita valenciana, mallorquina, algueresa, rossellonesa, lleidatana,...
Fixeu-vos i llegiu-ne el contingut complert:
"Els alumnes del País Valencià s'enllacen a les seves escoles per mostrar el seu rebuig als atacs al valencià
El president d'Escola Valenciana exigeix a la conselleria d'Educació que compleixi les sentències que obliguen a autoritzar l'obertura de línies d'ensenyament en valencià"I també la pervivència del moviment nascut ara farà un any "Enllaçats per la llengua"
"Dissabte d''Enllaçats' per primer cop als Països Catalans en defensa de la llengua
Multitud d'entitats i associacions fan concentracions aquest
dissabte a la tarda per mostrar rebuig a la política lingüística del PP
en la primera acció conjunta als Països Catalans en matèria
lingüística, inclòs l'Alguer"
La situació per la qual passa la llengua catalana és preocupant tenint en compte els informes de la xarxa Cruscat que depèn de l'IEC: Aneu als informes: aquí
La situació per la qual passa la llengua catalana és preocupant tenint en compte els informes de la xarxa Cruscat que depèn de l'IEC: Aneu als informes: aquí
dijous, 28 de febrer del 2013
El català a la xarxa
La llengua catalana gaudeix de vitalitat a la xarxa i sinó fixeu-vos en la notícia apareguda al diari ara, el dia 25 de febrer, que es reprodueix íntegrament:
Des de la posada en marxa el mes de gener, més de tres milions d'usuaris ja han compartit 125 milions d'arxius a través de Mega. Pel que fa als usuaris més actius, Espanya segueix mantenint-se dins el 'top 5' de països proveïdors de continguts. Cal recordar que, durant la primera setmana de vida, va encapçalar el rànquing de descàrreges al portal de Dotcom."
"El català arriba a Mega
Després de sis setmanes a la xarxa, el portal d'intercanvi d'arxius
ja es troba disponible en 32 idiomes. La llengua catalana ha estat la
darrera incorporació a la web de Dotcom
Sis setmanes més tard del seu desembarcament a la xarxa i gràcies a
la col·laboració dels usuaris, el portal d'intercanvi d'arxius Mega ja es pot consultar en català. Tal com ha anunciat el mateix Kim Dotcom a través del seu compte a Twitter,
la pàgina web es troba actualment disponible en 32 idiomes, entre els
quals hi ha la llengua catalana, fins al moment, la darrera a
incorporar-se al portal de Dotcom.Des de la posada en marxa el mes de gener, més de tres milions d'usuaris ja han compartit 125 milions d'arxius a través de Mega. Pel que fa als usuaris més actius, Espanya segueix mantenint-se dins el 'top 5' de països proveïdors de continguts. Cal recordar que, durant la primera setmana de vida, va encapçalar el rànquing de descàrreges al portal de Dotcom."
dilluns, 25 de febrer del 2013
Setmana Santa, S. Espriu en homenatge
Espriu setmana santa from depcattor
Els homenatges al poeta S. Espriu es van succeint en el temps i en l'espai, ja sigui al territori o virtual, com és el nostre cas. En aquest cas hem cregut convenient parlar d'un llibre poc conegut, però ple dels simbolismes propis de l'autor, ja que estem a les setmanes prèvies a la Setmana Santa.
Enllaç: aquí
Els homenatges al poeta S. Espriu es van succeint en el temps i en l'espai, ja sigui al territori o virtual, com és el nostre cas. En aquest cas hem cregut convenient parlar d'un llibre poc conegut, però ple dels simbolismes propis de l'autor, ja que estem a les setmanes prèvies a la Setmana Santa.
Enllaç: aquí
dissabte, 23 de febrer del 2013
Termes per a telefonia, acceptats pel TERMCAT
Recollint la notícia de Laura Serra apareguda al diari ara.cat el 21/II/2013 se'ns informa de noves paraules per als nous usos que ofereix la telefonia de tot tipus.
El Termcat publica "La telefonia al dia", que recull els termes més actuals de la telefonia mòbil de consum. Aquest text és una actualització d'un recull de terminologia que havia fet sobre aquest camp l'any 2012.
Aquí hi ha algunes novetats:
1. "Smartphone'" s'ha de dir telèfon intel·ligent.
2. La "phablet" anglesa (telèfon intel·ligent que s'acosta a la mida d'una tauleta) és un taulèfon o bé telèfon tauleta.
3. L''app" s'ha d'anomenar aplicació. I una "applicatiopn store" és una botiga d'aplicacions, així com una "web application'"és una aplicació web.
4. 'Widget', 'control', 'deskstop widget' i 'gadget' es tradueixen com a giny.
5. En català es pot dir codi QR, o bé codi bidimensional, codi de barres bidimensional, codi en 2D o codi de barres en 2D.
6. Un mòbil pot tenir 3G o ser un sistema de tercera generació (o 4G i de quarta generació).
7. "Tablet" s'ha de traduir com a tauleta tàctil. Si té "touch screen" o "multitouch screen" és que té pantalla tàctil o pantalla multitàctil.
8. La tecnologia M2M també pot anomenar-se de màquina a màquina.
9. Un "waypoint" és una fita o punt de ruta.
10. No s'ha d'activar el "roaming", sinó la itinerància.
Altres qüestions de neologismes relacionats amb les xarxes es troben sobretot en un text publicat el 2012 que porta per títol : Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya.
1. La forma apunt com a denominació catalana equivalent al substantiu anglès post en l’àmbit d’Internet.
dimarts, 5 de febrer del 2013
En defensa de la llengua
Novament als diaris apareix una reflexió molt interessant sobre la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Al diari ara del dia 5 de febrer apareix aquest article:
Reproducció:
Cives, un col·laborador anònim del blog Politikon ha publicat un article sobre política lingüística al blog Cercle Gerrymandering.
L’article és valuós per diverses raons: costa trobar reflexions noves
des de la teoria política aplicada, la política lingüística acostuma a
ser atacada des d’arguments viscerals i no pas des del nivell que ho fa
Cives i, sobretot, és un text d’una gran qualitat i rigor que honora
l’il·lustrat pseudònim de l’autor. Ara bé, com que no compartim la majoria d’arguments que s’hi exposen, a continuació apuntem un seguit de qüestions que convé aclarir.
"El problema de la noció de llengua pròpia és que segons com es fa servir obre la porta a una justificació il·liberal de la política lingüística ja que no es basa en els drets dels individus i s’enfronta a la idea de “llengua oficial” . Branchadell (1997) ho explica molt bé. En tot cas, és graciós que les llengües minoritzades hagin de passar la “prova del cotó” liberal mentre les llengües majoritàries es poden permetre gaudir dels drets de territorialitat que comporta disposar d’un Estat. L’exigència de liberalitat a la minories culturals amaga una certa hipocresia (o fins i tot cinisme) al meu entendre. En tot cas, penso que es pot prescindir de la idea de llengua pròpia i legitimar de manera liberal igualment la política lingüística de la Generalitat."
Reproducció:
"Immersió linguística i multiculturalisme (una resposta)
Cives, un col·laborador anònim del blog Politikon ha publicat un article sobre política lingüística al blog Cercle Gerrymandering.
L’article és valuós per diverses raons: costa trobar reflexions noves
des de la teoria política aplicada, la política lingüística acostuma a
ser atacada des d’arguments viscerals i no pas des del nivell que ho fa
Cives i, sobretot, és un text d’una gran qualitat i rigor que honora
l’il·lustrat pseudònim de l’autor. Ara bé, com que no compartim la majoria d’arguments que s’hi exposen, a continuació apuntem un seguit de qüestions que convé aclarir.
Culturalisme liberal. Efectivament
és impossible discutir aquí les crítiques i contracrítiques entre allò
que Walzer va anomenar liberalisme I i liberalisme II. Ara bé, quan es
fa referència a aquest debat cal tenir present que l’anomenat
liberalisme I (si es vol agafar el de Rawls mateix o el de Waldron) mai
fou dissenyat per a tractar qüestions de pluralisme cultural, ans al
contrari. Fou dissenyat des de la ceguera més absoluta a la diversitat
cultural com una qüestió significativa per a les persones.
Pregunta. La pregunta
inicial que formula Cives és estranya: quant s’hauria d’allunyar de les
seves idees un votant mitjà de la resta de l’Estat per comprendre la
defensa de la política lingüística de la Generalitat. Si es volen
enfocar les coses des de la teoria política la pregunta hauria de ser:
és compatible amb el liberalisme la política lingüística de la
Generalitat? Aquí es podria argumentar que la primera pregunta és més
fidel a l’exercici de Cives, el problema és que no queda clar si vol
demostrar que la política lingüística no és liberal o si ell (votant
mitjà espanyol) hi està en contra i per tant hi estaria en contra
qualsevol votant mitjà espanyol.
Supòsits erronis. Si ens
centrem en la pregunta original de Cives la nostra resposta és que
parteix de supòsits erronis. En primer lloc, és un error pensar que la
política lingüística de la Generalitat cerca l’assimilació lingüística
dels ciutadans castellanoparlants (sí que ho feren, per exemple, el
règim del general Franco o el Decret de Nova Planta de Felip V amb els
catalanoparlants, i de manera violenta). L’anomenada normalització
lingüística té com a objectiu que la llengua catalana pugui ser
utilitzada en tots els àmbits de manera igual a la castellana. És a dir,
no té com a objectiu l’assimilació, sinó l’assoliment del bilingüisme.
Cal recordar que a Catalunya tots els catalanoparlants són bilingües en
castellà. En segon lloc, és fals que “ningú no escolti a ningú”, des
d’abans de l’Escolta Espanya de Joan Maragall a finals el XIX els
catalans hem explicat de mil maneres diferents el fet diferencial més
enllà de l’Ebre, sembla mentida que cent anys més tard encara haguem de
sentir això de “ningú escolta ningú”, l’editorial conjunt dels dotze
diaris catalans la Dignitat de Catalunya fou l’enèssim missatge. En tercer lloc, és un error identificar llengua i identitat a Catalunya. Com s’explica que siguin un 37,% els que manifesten que el català és la seva llengua d’ús més freqüent
i en canvi només 20% dels catalans manifesti una identitat espanyola
dominant? En quart lloc, afirmar que la qüestió identitària no preocupa
als ciutadans que viuen a la resta de l’Estat és, com a mínim, agosarat
(si és que es pot afirmar seriosament), no sé si cal posar-ne gaires exemples.
Finalment, l’ús del terme “minoria espanyola a Catalunya” no queda gens
clar. Es refereix a la majoria de catalans que manifesten que la seva
llengua d’ús habitual és el castellà (a casa, a la feina, amb els
amics?)? A la minoria de catalans que manifesten una identitat
espanyola? O potser planteja una concepció etnicista espanyola dels
immigrants de la resta de l’Estat i dels seus descendents?
Consistència liberal. Si
ens centrem en la segona pregunta (l’encaix de la política lingüística
de la Generalitat amb el liberalisme) és obligat citar als autors que
han treballat la qüestió com ara Branchadell o Vergés;
investigadors que han analitzat la política lingüística en general i la
immersió lingüística a les escoles en particular. En primer lloc, tal
com hem fet més amunt, és clau desfer alguns malentesos i certes
incomprensions. A Cives el preocupa el dret dels pares a decidir
l’educació cultural dels seus fills i per tant de triar en quina llengua
estudien, però aquest dret no existeix. Tenen dret a triar els
ciutadans madrilenys la llengua d’educació dels seus fills? El suposat
dret a triar la llengua d’estudi dels fills no apareix ni a l’ordenament
juridic espanyol ni als tractats internacionals. L’altre malentès ja
l’hem comentat: la immersió lingüística cerca la promoció del
bilingüisme, per això la Llei de Normalització estableix un mínim d’una
assignatura en llengua castellana (a part de l’assignatura de llengua
espanyola) i la possibilitat de fer una recepció en castellà
personalitzada durant els primers anys d’escolarització. Finalment, més
enllà de la qüestió lingüística (és adoctrinament fer les classes en
català independentment del contingut?) cal recordar que el govern
central fixa el 55% del currículum escolar actualment (inclosa
l’assignatura d’Història), amb la reforma del Ministre Wert serà d’un 65% (sí, els catalans decidim un 35% del currículum escolar dels nostres fills).
Un cop desfets aquests malentesos hi ha
maneres prou senzilles de veure la immersió lingüística des del
liberalisme com ara la discriminació positiva o els béns públics.
Discriminació positiva (restriccions internes).
És evident que la situació dels catalanoparlants després de la
Dictadura era paupèrrima pel que fa els seus drets lingüístics.
L’oficialització de la llengua catalana, juntament amb la castellana,
obligava als poders públics a intervenir per tal de garantir que la
cooficialitat fos una realitat: això és que les possibilitats d’exercir
la seva llibertat (sense canviar de llengua) fossin iguals per un
catalanoparlant que per un castellanoparlant. Aquesta intervenció
requeria mesures de discriminació positiva a favor de la llengua
catalana, ja que aquesta era la llengua més feble i amb més problemes
per a sobreviure. A més a més, la llengua castellana no disposava de
poders públics que la protegissin ja que l’Estat espanyol no adoptà una
política lingüística (com sí que va fer Canadà oficialitzant el francès a
tot el territori a partir de 1982). Branchadell ha objectat que per ser
una política de discriminació positiva hauria de tenir un objectiu i
ser temporal (com l’exemple de les quotes de gènere al debat feminista).
Però tal com ha apuntat Vergés la política de la Generalitat té un
objectiu clar: arribar a la plena igualtat el que fa els drets i deures
lingüístics de catalanoparlants i castellanoparlants, és a dir el
bilingüsime real. D’altra banda, el liberalisme admet polítiques de
discriminació positiva permanents, per exemple respecte les polítiques
envers les persones discapacitades.
Intervenció del govern liberal (restriccions extrenes).
Una particularitat del liberalisme rawlsià que ja hem dit que no estava
inicialment pensat per a problemes lingüístiques és la necessitat de
dotar a la societat d’institucions que assegurin que la situació inicial
de justícia no s’erosioni. El cas de la llengua catalana dins l’Estat
espanyol és un exemple clar de llengua minoritzada que requereix una
intervenció pública per a corregir (potser de manera permanent) la
fragilitat dels drets dels seus parlants. Hom podria dir que una
estratègia guanyadora seria deixar aquesta qüestió en mans de cada
catalanoparlant. Però aquí hi ha un xoc molt clar entre la racionalitat
individual i la col·lectiva tal com exposa Vergés citant els
sociolingüistes Prat, Rosich i Rafanell. És suïcida que tots els
parlants d’una llengua en dominin una altra que demogràficament és molt
superior sense que hi hagi cap intervenció col·lectiva (només cal fer un
cop d’ull a la situació dels catalanoparlants a la Catalunya Nord, per
exemple).
Bé públic. És evident
que els arguments anteriors pengen de la idea kimlickiana de la
importància per als individus de preservar la seva llengua i el seu
entorn cultural com un context fonamental per exercir la llibertat. Però
si no ens podem posar d’acord, Cives ho rebutja de manera clara i
fonamentada (per a nosaltres allò que defensa Kimlicka és defensat però
de manera inconscient pels liberals I: només cal veure la posició dels
castellanoparlants espanyols sobre la proliferació de l’anglès a Puerto Rico,
per exemple), hi ha una alternativa per a legitimar a política
lingüística proposada per Vergés: veure la llengua catalana com un bé
públic.
Si adoptem aquesta perspectiva és fàcil
veure que deixar la llengua catalana en mans del mercat lingüístic seria
catastròfic pel seu ús com a bé públic. Un nou usuari del català té un
cost marginal zero però el seu manteniment l’ha d’assumir algú. Aquest
manteniment a través de la política d’immersió i de la política
lingüística en general és el que permet que tots els catalans gaudeixin
de les externalitats positives de l’existència del català. Unes
externalitats positives que podem dir que són de tres menes: satisfer
els drets lingüístics dels catalanoparlants, satisfer les virtuts
innegables de disposar d’una ciutadania bilingüe (com més llengües
millor, no?) i finalment promoure la cohesió social i la integració a
través de l’aprenentatge de la llengua catalana. Hom podria dir que
potser cal fer polítiques lingüístiques diverses però no arribar al
nivell de “restricció interna” que suposa l’escolarització obligada en
català com a llengua vehicular. Però és precisament aquesta política
concreta la que permet a les futures generacions de catalans gaudir de
les externalitats positives de conèixer les dues llengües oficials del
territori on viuen.
Independència. El supòsit de la independència estem d’acord que caldria tractar-lo a part, Branchadell hi ha dedicat un llibre sencer.
Permeteu-nos dos apunts molt breus. En primer lloc, la pregunta
original de Cives, sobre l’allunyament de les idees del votant mitjà
espanyol de la resta de l’Estat deixaria de ser rellevant l’endemà de la
secessió, no caldrien més Escolta Espanya. En segon lloc, els promotors
del projecte secessionista (el govern de CiU i el seu soci a
l’”oposició”, ERC; majoritaris a la cambra catalana) han manifestat la
voluntat de mantenir la situació lingüística actual en una hipotètica
secessió i en cap moment han plantejat la voluntat d’abandonar
l’objectiu del bilingüisme igualitari ni de conculcar els drets
lingüístics dels castellanoparlants. Són conscients que el bilingüisme
potser és el veritable fet diferencial de Catalunya i que el seu
manteniment passa per un tracte “igualitarista desigual” envers la
llengua catalana.
Esperem que fins aquí hagi quedat
clara la crítica a l’article de Cives, li volem agraïr el seu interès
per la política lingüística i de pas felicitar tot el col·lectiu del Cercle Gerrymandering per la bona feina que fan. "
Un comentari final d'un dels autors:
"El problema de la noció de llengua pròpia és que segons com es fa servir obre la porta a una justificació il·liberal de la política lingüística ja que no es basa en els drets dels individus i s’enfronta a la idea de “llengua oficial” . Branchadell (1997) ho explica molt bé. En tot cas, és graciós que les llengües minoritzades hagin de passar la “prova del cotó” liberal mentre les llengües majoritàries es poden permetre gaudir dels drets de territorialitat que comporta disposar d’un Estat. L’exigència de liberalitat a la minories culturals amaga una certa hipocresia (o fins i tot cinisme) al meu entendre. En tot cas, penso que es pot prescindir de la idea de llengua pròpia i legitimar de manera liberal igualment la política lingüística de la Generalitat."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)