Una reflexió poètica

Entre un document personal i un poema, hi ha l'artifici del llenguatge.

                                                                                             Màrius Torres


El nostre poeta, sensible a la seva pròpia realitat, va escriure aquestes tendríssimes paraules a Mercè Figueras a Cançó de Mahalta.


                        Corren les nostes vides com dos rius paral·lels.
                        Fem el mateix camí sota els mateixos cels.


                        No podem acostar les nostres vides calmes:
                        ens separa una terra de xipers i de palmes.


                        En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, 
                        sento com si em seguís, el teu batec suau 


                        i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, 
                       de la font a la mar -la nostra pàtria antiga.