dimarts, 31 de maig del 2011

La llengua catalana dins el joc polític de les prohibicions

Tothom diu que actualment no s'havia gaudit de tanta llibertat d'expressió com fins ara. Cada persona té uns deures i unes obligacions que l'Estat ampara sota un marc teòric i legal consensuat. La veritat és que el marc pot ser fix, però la interpretació d'aquest va variant en funció de l'ideari polític de les persones que han de decidir. No és d'estranyar que molts ciutadans se sentin indignats amb tot, perquè la coherència i el sentit comú es va perdent. L'escola catalana sempre ha estat un exemple de cohesió i de bones pràctiques, els estudis que s'han fet així ho avalen. La qüestió lingüística ha estat ben resolta i mai ha estat un problema, si més no, ara es vol fer problema de tot, quan no cal. Tot s'ha de canviar. Es diu que la llengua castellana està discriminada a Catalunya quan la realitat de les aules evidencia tot el contrari. L'Estat ha de protegir a qui? Qui està en inferioritat de condicions? Qui ha fet malbé l'harmonia? Les responsabilitats polítiques d'aquells qui sempre en fan bandera per tal d'aconseguir vots desacreditant l'adversari amb la qüestió lingüística també haurien de ser jutjades? Fixeu-vos en la notícia apareguda avui al diari Ara que aquí es reprodueix un fragment:

"La Plataforma per la Llengua ha volgut sortir del pas i lamentar les dues noves sentències del Tribunal Suprem (TS) que s'han fet públiques aquest dijous i que obliguen la Generalitat a acabar amb el sistema d'immersió lingüística i substituir-lo per un model d'ensenyament bilingüe en què el castellà sigui també "llengua vehicular". Amb aquestes ja són cinc el nombre de sentències dictaminades per l'alt tribunal en contra del sistema educatiu català. Segons l'entitat, les resolucions són un "atac a la convivència i la cohesió social" ja que el TS intenta forçar un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya "a través de construir un conflicte social inexistent a l'escola catalana"".

També Somescola.cat, la plataforma d’entitats cíviques i educatives en suport a l’escola catalana, rebutja contundentment les dues noves sentències en què el Tribunal Suprem insta la Generalitat a incloure el castellà com a llengua vehicular als centres educatius.

Si més no, per sort per la llengua encara hi ha persones i institucions que lluiten perquè el català sigui una llengua normal en un territori lingúístic on el bilingüisme passiu ha fet molt de mal. Avui precisament Plataforma per la llengua presenta a IEL a Lleida una eina per aprendre català  per a aquells que no gosen a parlar-lo. Aquesta és una guia titulada "El català també és meu".

Tal com diu Joan Barril (1952). "Les llengües només són un problema quan no es coneixen."

divendres, 27 de maig del 2011

Tirant lo Blanch a la xarxa

La famosa novel·la cavalleresca Tirant lo Blanch de Joanot Martorell escrita el 1460 i publicada al 1490 ja es pot descarregar en pdf o en e-pub gràcies a Tinet. També teniu l'edició online.

Tirant lo Blanch va ser una novel·la moderna ja en el seu temps, la visió burgesa del món deixa la seva empremta en escenes memorables que retraten la vida quotidiana i afegeixen un toc humorístic i molt versemblant als personatges i situacions. La novel·la conté elements medievals propis del tractat de cavalleria i del bon cavaller, però s'allunya totalment de la novel·la de cavalleria de l'edat mitjana. El sentit realista traspua entre les seves pàgines deixant un entramat de personatges i situacions dignes de ser analitzades des d'una altra òptica, la d'una persona del renaixement.

Segons sembla el 1999 300 alumnes de 9 centres educatius de la demarcació tarragonina van transcriure desinteressadament el text. Després Tinet va encarregar la revisió i correcció al filòleg Ramon Vernet. El resultat és una edició fidel del text original que segueix la transcripció de Martí de Riquer.

 Fragment de la lliçó magistral de Mario Vargas Llosa a la Universitat de València:  (1ª i 2ª part de 4)




dijous, 26 de maig del 2011

La llengua al País Valencià

Al tall ha fet un romanç sobre la situació que es viu a València. És lamentable que avui hi hagi aquest odi tan ferotge a la llengua. Mentre Eliseu Climent exposa la situació de TV3 al País Valencià a la comissió del Senat, els membres del PP diuen que TV3 ataca el poble valencià perquè dóna una idea de país que no és la que ells tenen.

El president i l'advocada d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent i Mercè Teodoro, han comparegut aquest dijous a la comissió de cultura del Senat per exposar els detalls de la iniciativa legislativa popular (ILP) que s'ha de tramitar al Congrés i que reclama la reciprocitat de les emissions de TV3 i Canal 9 al País Valencià i Catalunya. Climent ha demanat als governs valencià i espanyol que facin possible aquesta reciprocitat i ha assegurat que la seva entitat té "grans expectatives" al respecte perquè "en ple segle XXI ningú entén que es posin tanques a la comunicació".

La ILP "Televisió sense Fronteres" va arribar a la mesa del Congrés dels Diputats acompanyada de 651.650 signatures validades per l'Oficina del Cens Electoral, de manera que supera àmpliament les 500.000 que reclama la llei.
I la llibertat d'expressió? I els drets democràtics dels ciutadans a poder fer ús de la seva pròpia llengua? Qui imposa a qui?

Indigneu-vos!


Indigneu-vos de Stéphane Hessel de l’editorial Destino és un llibre que cal llegir. És el pensament d’un home de 93 anys que va tenir una vida plena de contrarietats i compromisos. El pas per diferents camps de concentració alemanys en època del nazisme el va fer més compromès amb la llibertat humana i amb la societat en general. A partir del 1946, ja com a diplomàtic francès, formà part de la comissió que va elaborar la Declaració Universal dels drets Humans. Potser no cal passar per experiències traumàtiques per a l’individu per a ser responsables amb la societat que ens ha tocat viure. La clau queda palesa en el pròleg de José Luís Sampedro. “La responsabilitat de l’home que no es pot refiar ni d’un poder ni d’un déu. Al contrari, s’ha de comprometre en nom de la seva responsabilitat d’ésser humà.” Cal que els joves assumeixin el seu rol, deixin enrera la seva indiferència i busquin el seu motiu per comprometre’s amb el món. L’individualisme no aporta beneficis a la societat ni tampoc al propi individu. Si ens fixem en el món animal veiem com les abelles o les manades de llops treballen col·laborativament per a un interès comú. És necessari per a la nostra pròpia evolució i, per tant, per a la nostra qualitat de vida com a espècie que deixem a banda postures egoistes i mirem d’unir esforços perquè això beneficia a tots.

Hessel ens fa reflexionar quan diu: “Gosen dir-nos que l’Estat ja no pot garantir els costos d’aquestes mesures ciutadanes. Però com pot ser que avui faltin diners per mantenir i prolongar aquestes conquestes si la producció de riquesa ha augmentat considerablement des de l’Alliberament, un període en què tot Europa estava arruïnada? només pot ser perquè el poder dels diners, tan combatut per la Resistència, mai no ha estat tan gran, insolent, egoista amb tots, des dels mateixos servents fins a les més altes esferes de l’Estat. Els bancs ara ja privatitzats es mostres sobretot preocupats pels seus dividends i pels elevats salaris dels seus directius, i no pas per l’interès general. La distància entre els més pobres i els més rics no havia estat mai tan important, i mai no s’havia fomentat tant la cursa pels diners, la competició.

El motiu de base de la Resistència era la indignació. Nosaltres, els veterans dels moviments de resistència i de les forces combatents de la França lliure, demanem a les joves generacions que facin viure i que transmetin l’herència de la resistència i dels seus ideals. Els diem: agafeu el relleu, indigneu-vos! Els responsables polítics, econòmics, intel·lectuals i el conjunt de la societat no han de claudicar ni deixar-se impressionar per l’actual dictadura internacional dels mercats financers, que amenaça la pau i la democràcia.

Desitjo que tots, cadascun de vosaltres, tingueu el vostre motiu d’indignació. És necessari. Quan alguna cosa t’indigna, com jo vaig estar amb el nazisme, llavors et tornes militant, fort i compromès.” (p. 25-26)

És una crida pacífica a un canvi d’actitud davant la vida i davant el sistema que ens té a tots acollats. Persones com Mandela o Martin Luther King són un model a seguir, un model d’insurrecció pacífica. La clau és esforçar-se per aconseguir un món millor.

Potser caldrà mirar avui l'espai A banda ampla de TV3 per tal de saber l'abast d'aquest moviment d'indignats que hi ha arreu.

dimarts, 24 de maig del 2011

Imitant les Visions i els Cants

Els alumnes de 2n de Batxillerat van estar llegint i interpretant les Visions i Cants de Joan Maragall. Alguns van fer seves les idees de país, d'espiritualitat, de compromís,... partint alguns de personatges històrics i llegendaris de les terres de parla catalana o partint simplement dels sentiments i emocions suscitats a partir d'un entorn concret o d'un estat emocional concret. Aquí en teniu algunes:

El Timbaler del Bruc

Serra d'escarpades agulles i camins
sempre visitada i admirada
pels fills de la terra més estimada.
Et donen les gràcies els fadrins?
Reconeixen la teva magnitud?
T'ho preguntes sovint,
però encara que vegis la seva actitud
sempre hi seràs, en els cors més sublims.

Montserrat, muntanya estimada.
Montserrat, muntanya sagrada.

Oh, mira, qui és aquell nen que ve
a visitar-te amb un roig timbal?
És un noi solitari amb un so musical.
Tot sol es troba amb el sarró fet malbé.
El timbal fa sonar fort i valent
per les seves faldes com el vent.

Montserrat, muntanya estimada.Montserrat, muntanya sagrada.

Li preguntes, serra escarpada:
-Què hi fas aquí tot sol?
Qui ets que fas tant de soroll?
Em contestes amb música espantada.
I el teu nom no me'l deixes sentir,
el Timbaler del Bruc, doncs, t'hauré de dir.

Montserrat, muntanya estimada. Montserrat, muntanya sagrada.

-Oh! Què ve a fer l'exèrcit francès
a la nostra terra de cants enriquida?
Vigileu! La pàtria volen conquerida.
Timbaler, atura aquest atac encès.
Toca, toca el timbal fortament
perquè marxi el francès ràpidament.

Montserrat, muntanya estimada. Montserrat, muntanya sagrada.

Cims de la terra que toqueu el cel
quedeu tranquils que el Timbaler del Bruc
fa fugir l'invasor molt poruc
d'un exèrcit imaginari de la terra fidel
gràcies al ressò d'un timbal sorollós i valent
que un sol nen toca per salvar la nostra gent.


Aixa Aceña (2n Batxillerat B)




Eterna primavera

La nit serà llarga, ho sento.
Dins el cor perdura l'amarg gust de mel...
Dins la nit no hi haurà estrelles; ho sé, ho sento.
L'ànima es baralla contra: por, dolor i anhel...

Se'ns acosta als pensaments
en les idees que due sinceres,
sinceres de l'ànima donada
per un ego d'idees teves
dins la il·lusió exterminada.

aquell que no veiem i ens controla,
que incontrolant ens domina,
com si ell dins fos un ocell que piula
en una nit de força genuïna,
que no espara a pensar sola
però sí que discrimina
a l'ànima, dins el dolor més tènue
o dins la foscor exhaustiva.

Com de llargues seran les nits?
Com d'eternesles esperes?
les ombres no fan brogit
només als qui les cerquen.

Quan sabré el bon camí
si el meu cor ja no s'esvera,
ni per sentir ni descobrir,
ni per esperar les primaveres?

Sé que serà una nit llarga,
una nit sense estrelles,
una nit amb ombres fosques
i d'ànimes sense primaveres.


Gerard Solé (2n Batxillerat A)


Un desig tant com una necessitat

Aixequem la nostra bandera,
la que ens fa sentir orgullosos,
la que ens recorda la sendera,
la que ens fa sentir tan bondadosos.

Tinc un sentiment català,
Catalunya el fa aflorar
allà neix i allà creixerà,
que ara riu, però que va plorar.

La unió i la força resplendeixen
del color d'un gran sentiment,
les fan brillar com es mereixen,
i sempre queden permanent.

El treball i la germanor
marquen el nostre esperit
que s'han sotmès a la suor
que ens han donat tan ple el sentit.

Força al sentiment català,
naveguem enamorats,
al seu costat sempre serà;
jo vaig amb tu ara i sempre.


Ariadna Casadó (2n Batxillerat A)


Tothom de dona la tractava...


Tothom de dona la tractava
i en cderta manera no s'equivocava,
però la noia una sorpresa amagava.
Déu en el seu dia li jugà una mala passada.

La Pastora li deien a la dona suposada,
però faccions masculines la mossa presentava;
la delicadesa en ella per absència brillava
més per home que per dona la Pastora passava.

Un mal dia el condemnaren per  la sang vessada,
maleïda injustament l'havien acusat.
deixaren la pobra i trista dona desconsolada.
Déu en el seu dia volgué que fos desgraciada.

Per sort, valentia no li'n faltava
pelsseus desitjos i conviccions sempre lluitava,
com que la gent per les seves obres en el fons l'estimava
l'acusat realment no sortí tan mal parada.

Tothom de dona la tractava
i en cderta manera no s'equivocava,
però la noia una sorpresa amagava.
Déu en el seu dia li jugà una mala passada.

Jordina Recasens (2n Batxilerat B)



Homenatge a Joan Maragall de Y. Berrio i R. Jiménez

Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
View more presentations from depcattor.
">
Les alumnes de 2n de Batxillerat A Yaiza Berrio i Rut Jiménez van estar treballant el llibre de Visions i Cants de Joan Maragall i el resultat va ser aquesta interessant presentació.

Homenatge a J. Maragall de S. Buñuel i A. Moreno

Visions i cants s. buñuel i a. moreno
View more presentations from depcattor.
">
Les alumnes de 2n Batxillerat B Sara Buñuel i Alba Moreno van treballar les Visions i Cants de Joan Maragall i en van fer aquesta interessant resentació.

Premi Sambori Catalunya a Sergio Cidoncha de 2n d'ESO


El premi Sambori Òmnium és l’únic premi escolar de narrativa en català als Països Catalans. Històricament s’ha celebrat al País Valencià i des de fa cinc anys es fa també a Catalunya, Catalunya del Nord i Franja de Ponent, i des de fa dos anys a Les Illes. El guardó té com a objectius promoure la participació en un projecte comú d’alumnes i centres de totes les terres de parla catalana i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar.

El divendres 21 de maig va tenir lloc a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona el lliurament dels Premis Sambori Òmnium de Catalunya. En l’acte s’han fet públics els millors treballs d’un total de 22.313 presentats. Entre els 9 treballs guanyadors de secundària hi havia la narració de l’alumne de 2n ESO Sergio Cidoncha. L’acte va ser presidit per la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals.

Com que l’alumne Sergio Cidoncha no va poder anar a recollir el guardó, hi va anar la directora del nostre centre en representació de l’INS Ramon de la Torre.