dissabte, 29 de setembre del 2012

Recordant Pere Calders



Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana. (Pere Calders)

Avui es compleixen 100 anys del naixement de Pere Calders (1912-1994). Molts mitjans han recuperat les seves paraules com a Vilaweb on es destaca la voluntat d'escriure de l'autor. Es recull el següent:


 'Quan es va començar a destacar la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita dels meus primers contes, em vaig quedar parat, perquè a mi em semblava que el que explicava m'havia passat en un sentit o altre, perquè sempre hi ha una part autobiogràfica quan escrius. Quan era petit vaig passar molt de temps en una masia, al Vallès. Quan es feia fosc, la família i els mossos que hi vivien es reunien a la vora del foc i començaven a explicar històries. I eren unes històries d'aparicions, de fantasmes, de fets extraordinàries. I els nens ens les escoltàvem amb unes orelles de pam. Quan s'acabaven aquestes reunions a la vora del foc anàvem a dormir i amb un llum d'oli pujàvem l'escala, i ens impressionaven les ombres a la paret que, imagina't, impressionats per tot el que havíem sentit… Hi havia unes golfes a la masia on les òlives hi feien el niu i els ratolins també, i tot de bestioles que feien uns sorolls que convidaven a desbordar la imaginació. (…) Per tant, és possible que el fet d'escoltar històries que m'atreien, m'incités a explicar les meves. I, com deia, quan es destaca la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita i imaginativa dels meus contes encara no me'n sé avesar, perquè per a mi són coses naturals no pas sobrenaturals.' (Vilaweb, 29/IX/2012)

La veritat és que se l'ha volgut encabir dins el realisme màgic, però l'univers de Calders va més enllà. Juga amb la realitat i la mateixa realitat intereacciona amb l'autor provocant estirabots, jocs de plena ironia. Sovint la realitat supera la ficció i Calders capta amb finíssima agudesa el món canviant de qui ens ha tocat de viure. Les paraules sovint amaguen les contradiccions d'una societat, dels individus, de les seves lleis i dels seus valors,... Altres vegades són els mateixos fets que sobrepassen la línia del creïble. La virtut sovint està en desdibuixar la realitat per perdre de vista el referent. Hi ha en el fons, sense voler-ho, una crítica al concepte mateix de la realitat. L'humor i la ironia situen al lector al pla del divertiment i fa que el motiu inicial pel qual s'ha originat el conte perdi en part el valor crític.

Enguany és l'any de molts centenaris i des de diferents pàgines de les institucions culturals d'aquest país hi han dedicat esforços. Cal destacar la pàgina de l'IEC dedicada a l'autor on hi ha un repàs de la vida i l'obra de l'autor de manera molt visual.  Una altra pàgina a destacar és la que ha fet la Comissió per a commemoracions i l'Ajuntament de Barcelona per homenatjar Pere Calders, Joan Sales i Avel·lí Artís Gener, conegut per Tísner.


 

Falsa modèstia 

Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom, amb una anatomia interna composta de moltes i molt meravelloses peces. (Pere Calders)

Alguns han fet dramatitzacions a partir dels seus contes, d'altres els han recitat. Aquest estiu a Catalunya Ràdio la Dolors Martínez n'ha llegit uns quants. Cal escoltar-los, val la pena. Us en deixo l'enllaç aquí. També hi ha persones que també s'han volgut sumar a l'homenatge.Vegeu-ne alguns:

També us podríeu animar i penjar els contes que més un agradin en un any d'homenatges.

dissabte, 22 de setembre del 2012

Recordant Estellés

Aquest és un any d'aniversaris. Enguany fa 98 anys del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot (País Valencià) 1924-1993). També en fa 20 de la seva mort. La força de les seves paraules parlant sobretot de la mort lligada a la vida, el sexe també lligat a la vida, el paisatge urbà, el poble, una vida quotidiana feta poesia... ens fan adonar que va ser un poeta singular, un renovador de la poesia.

L'entrevista que va fer J. Mª Espinàs a Vicent Andrés Estellés l'1 de març del 1987 ens pot ajudar a entendre la seva obra.

PROPIETATS DE LA PENA
 
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament. 
Text recollit de la recopilació feta per la UOC

diumenge, 16 de setembre del 2012

Any de commemoracions

El diari ara.cat ha iniciat un homenatge als nostres poetes.Cal visibilitzar la nostra cultura, una riquesa que cal saber que tenim.

Vicenç Villatoro llegeix el poema Cementiri de Sinera

   
                                       Quina petita pàtria
                                encercla el cementiri!
                                          Aquesta mar, Sinera,
                                turons de pins i vinya,
                                          pols de rials. No estimo
                                          res més, excepte l'ombra
                               viatgera d'un núvol.
                                         El lent record
                               dels dies
                               que són passats per sempre.  (Cementiri de Sinera, Salvador Espriu) Cal recordar que Sinera és un joc retòric de l’autor per a designar la seva població natal: Arenys de Mar. Sinera és Arenys escrit al revés. Ara bé, en molts casos designa per extensió Catalunya. A partir del cinquè vers el poeta mostra l’enyorança per una terra, la seva “petita pàtria”, a través d’una descripció intuïda pel simbolisme del mar, els turons de pins i vinya i la pols dels camins o rials. Ara és menys que un record, només n’és una ombra, l’ombra d’un passat per sempre. Aquell món perdut definitivament arran de la Guerra Civil (1936-1939) i de les dures conseqüències dels quaranta anys de dictadura sobre aquesta terra. Sinera esdevé un mite, el mite del paradís perdut mentre el poeta fa una llarga reflexió sobre la condició humana.

divendres, 14 de setembre del 2012

Benvinguts al nou curs escolar!

Iniciem el nou curs amb ànims malgrat les retallades.

Us deixem aquesta cançó del grup Antònia Font per tal que us animeu a emprar les paraules necessàries per a expressar les vostres opinions, els vostres comentaris de text, els exercicis de llengua, els contes,... en definitiva tots aquells textos que pogueu fer al llarg d'aquest curs.

Endavant!


dijous, 13 de setembre del 2012

Lectures obligatòries de Català

Si aneu a l'etiqueta del mes de juny, trobareu el llistat de lectures obligatòries de Català d'ESO i Batxillerat. Aquest llistat l'hem fet arribar a totes les llibreries de Torredembarra per tal que pugueu comprar-los i, doncs, posar-vos a gaudir de la seva lectura el més ràpidament possible. Més endavant és possible que n'hi hagi algun exemplar a la biblioteca Mestra M. Antònia per al seu préstec, però tingueu en compte que no n'hi haurà per tothom i que aquestes lectures seran avaluades trimestralment dins de la matèria de Llengua catalana i literatura. Ànims, doncs, i a llegir!