dimarts, 29 de maig de 2012

Una història de llibres

Aquest és un curtmetratge sobre la lectura i la vida molt bonic. Es titula The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore (2011).Val la pena seguir tota la història. Hi ha moments que recorden El mag d'Oz, d'altres a Harold Lloyd, i d'altres d'extrema poeticitat.

Caldria recordar una cita de l'escriptor alemany Martin Walser, que recull Emili Teixidor al llibre La lectura i la vida, per copsar la importància de la lectura i sobretot de determinades lectures en la vida de cadascú:

"Per a mi, un llibre és una mena de pala amb la qual cavo el meu interior. Sovint, tot llegint, aquest acte de cavar en mi mateix em produeix més plaer que respirar, fins i tot a vegades em fa que respirar sigui més plaent."



diumenge, 20 de maig de 2012

Homenatge a Gabriel Ferrater

Gabriel Ferrater i Soler és un dels poetes més representatius de la nostra literatura. Diverses persones han engegat un homenatge a aquest gran poeta que avui hauria fet els 90 anys. Segons llegim a vilaweb David Figueras va iniciar aquest homenatge al seu bloc titulat:  apunt al seu bloc. Deia: 'Considerat com un dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX i autor d'una obra poètica que va trencar motlles i va influenciar a tota la poesia que es va escriure després, Ferrater no gaudirà de cap homenatge oficial en aquest aniversari.'






Els actes que se sumen a aquesta iniciativa són entre d'altres: el número zero de la revista Veus Baixes que està dedicat a Gabriel Ferrater i la tuitejada o piulada a #90ambFerrater, els blogs de lletres, un fres de móres negres, el núvol el digital de cultura, etc...



És interessant tenir en compte el que ell entenia per poesia:


"Entenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment , de la vida moral d'un home ordinari, com ho sóc jo.

D'estil n'hem de tenir poc: hem de realitzar només el que la nostra educació ens ha donat i que és doncs impersonal, i ens hem de guardar de fer jocs amb el sentit dels mots de la tribu. Ben poca cosa és un poeta si no és capaç de redactar sense angoixes, pas a pas i en qualsevol moment, amb una assegurada eficàcia estilística, qualsevol motiu que hagi arribat a percebre amb claredat. Òptimament, tot poema hauria d'ésser clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir en una paraula, divertit.

(Ferrater, Gabriel, Epíleg a Da nuces pueris, 1960)





DITS

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
   Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
   damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
   amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.


LORELEI

[Lorelei és un espadat del Rin; segons la llegenda, una noia bellíssima de cabells d'or, asseguda al cim, amb el seu cant encisava talmen5t els navegants, que llurs barques anaven arompre's contra els esculls i eren engolides per les aigües.]

Sé molt bé tot el que vol dir
que em trobi tan content.
Un instant d'un passat estiu
no se me'n va del pensament.
   Les pedres tèbies de lluna,
i a l'herba frisa el vent de mar.
Per una escala que s'enruna
pugen ella i un embriac.
   La noia amb blue-jeans es proposa
tenir bondat per l'home incert.
No fuig de veure's en l'ull de boira
ni burla el pas que es perd.
   Ara la mena un seny d'ofrena:
li han dit sempre que l'ofegués.
I això, tota soleta,
la noia meva ho ha fet..

     Aquest poema és fet sobre aquest d'H Heine:

     No sé què significa
     que em trobi tan trist.
     Una rondalla de temps antics
     no se me'n va del pensament.

     L'aire és fresc i fosqueja,
     i tranquil flueix el Rhin.
     El cim de la muntanya
     espurneja en el llustreig capvespral.

     La bonica verge
     és asseguda dalt.
     El seu posat daurat llampegueja,
     es pentina el seu cabell daurat.

     Es pentina amb una pinta daurada
     i tot fent-ho canta una cançó
     que té una melodia
     meravellosa i imponent.

     Amb salvatge dolor, encisa
     el mariner dalt la barqueta.
     Ell ja no guaita els esculls,
     ell ja només guaite enlaire, amunt.

El català i les noves tecnologies

A l'ara.cat hi ha la notícia següent:

"Més voluntaris per traduir Twitter al català en una hora que al finès en sis mesos

Un portaveu de la companyia repta els catalans a batre el rècord de velocitat dels àrabs"

divendres, 18 de maig de 2012

Ha sortit un nou "catalanitzador"

Al 27 d'abril d'enguany es va presentar a la Universitat d'Alacant el catalanitzador per al windows desenvolupat per Softcatalà amb el suport de la Xarxa Vives.

El Catalanitzador instal·la els paquets d’idioma de Microsoft Windows XP, Windows Vista i 7 (32 i 64 bits); Microsoft Office 2003, 2007 i 2010 i Internet Explorer 6, 7, 8 i 9. Addicionalment, permet canviar la configuració del sistema a català, configura el català com a llengua de navegació a l’Internet Explorer, al Firefox i al Chrome.

És una bona notícia per a tots perquè podem millorar els nostres escrits.

Un acte per defensar la llengua

  •  

 L’Acampallengua és una gran trobada de joves que es du a terme cada un cert temps determinat en una població diferent de Mallorca. El seu objectiu principal és fer conviure milers de persones de tots els orígens socials i culturals en un ambient de reivindicació, de plena normalitat per a la llengua catalana i de respecte cap a la diversitat lingüística. Enguany es fa a Manacor els dies 2 i 3 de juny.

Cal recolzar tots els actes que fomentin i dignifiquin la llengua catalana.

dimarts, 15 de maig de 2012

L'any 13, l'any d'Espriu

Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa Coloma de Farners l'any 1913 i, per tant, l'any vinent la Generalitat de Catalunya promourà un seguit d'actes de tot tipus per tal d'homenatjar-lo.

És bo que la cultura sigui un bé que cal preservar.


ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
 
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
                                                        així l’home que se’n va del seu indret»,
                                                        mentre jo, ja ben lluny, em riuria
                                                        de la llei i de l’antiga saviesa
                                                        d’aquest meu àrid poble.
                                                        Però no he de seguir mai el meu somni
                                                        i em quedaré aquí fins a la mort.
                                                        Car sóc també molt covard i salvatge
                                                        i estimo a més amb un
                                                       desesperat dolor
                                                       aquesta meva pobra,
                                                       bruta, trista, dissortada pàtria.

dilluns, 14 de maig de 2012

Commemorant Grease

Enguany fa anys que es va veure a les grans pantalles la pel·lícula Grease protagonitzada per John Travolta i Olivia Newton John, una pel·lícula que va tenir molt d'èxit i que passats els anys es va poder veure en molts musicals d'arreu del món. Així és que els nostres alumnes han volgut fer una adaptació per tal de reviure una història que els encisa.


Aquests són els actors i les actrius:

divendres, 11 de maig de 2012

Un treball literari fet per alumnes

Enguany en la segona edició del Dot Award la web Escribescatalans.cat, fet per alumnes de segon curs d'un grau mig de l'Institut de Palamós, ha merescut una menció especial. Tenint en compte que ha estat feta per alumnes és un treball digne d'elogiar. Cal dir que el Dot Award és el concurs europeu al que accedeixen estudiants de secundària, batxillerat i graus formatius dels Països Catalans, Bèlgica i Eslovènia, els seleccionats dels concursos locals que realitzen els registres dels dominis .be (de Bèlgica), .si (d'Eslovènia) i .cat (dels catalanoparlants), amb l'objectiu que els joves aprenguin a fer un ús pràctic d'Internet i de les darreres tecnologies.

dimecres, 9 de maig de 2012

Un article de Bernat Joan que cal llegir

"Bernat Joan: 'Si hem de viure junts, ens hem d’educar junts'" "Ahir el conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, Rafael Bosch, va explicar com pensava aplicar la suposada 'lliure elecció de llengua' (al segon cicle d’infantil i al primer cicle de primària, quant a la lectoscriptura), entre català i espanyol. Segons el conseller, els pares podran elegir la llengua de la lectoscriptura dels fills, fet que implicarà, per primera vegada, la separació per motius de llengua dels infants dins el sistema educatiu de les Illes Balears. Amb aquesta decisió el govern de les Illes Balears trenca un consens que s’havia mantengut aquestes tres últimes dècades, fonamentat en el principi que, si hem de viure junts, ens hem d’educar junts. Efectivament, els dirigents del PP balear, aquests últims mesos s’han omplert la boca amb conceptes com 'lliure elecció de llengua', sense tenir en compte, emperò, que la llibertat en l’elecció de la llengua requereix que els estudiants les dominin totes dues (suposant que la llibertat d’escollir sigui entre les llengües oficials). Només pot escollir --per tant, només té llibertat d’elecció-- qui pot expressar-se en les dues llengües oficials. Els monolingües (invariablement, monolingües en espanyol) no tenen gens de llibertat d’elecció. (El PP, tot sigui dit entre parèntesis, ens té acostumats a la perversió semàntica de conceptes com ara 'llibertat'.) La 'lliure elecció' contradiu radicalment les conclusions del grup d’experts independent que l’any 2008 va analitzar el seguiment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) al Regne d’Espanya. Segons aquest informe, s’assoleix allò que marca la llei quant a competències lingüístiques (és a dir, que els alumnes siguin efectivament bilingües) allí on s’aplica el sistema d’immersió lingüística (ço és, al Principat) i, en canvi, no s’assoleix aquesta competència bilingüe allí on funciona un sistema diferent (mig bilingüe, a les Balears, o amb dobles línies, al País Valencià). Ens trobam, per tant, en la disjuntiva entre el compliment dels objectius que estableixen l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística i la doble alfabetització, en català o en espanyol, segons què decideixin els progenitors. En tot cas, el sistema que pretén implantar el Govern de les Illes Balears no contribueix a afavorir la 'lliure elecció de llengua', sinó que provocarà, si no s’hi posa remei, que una part dels alumnes quedin fora de la llibertat real d’elecció, que, com hem apuntat més amunt, demana de conèixer totes dues llengües. En un context de dissonància social quant a l’ús lingüístic com el que sofrim a les Illes Balears, només un ensenyament en què la llengua catalana sigui la llengua vehicular pot garantir la lliure elecció de llengua. Tota la resta contribueix a coartar la llibertat d'al·lots i al·lotes de les nostres illes. Bernat Joan i Marí, sociolingüista i professor"

Un nou atac a la llengua

Avui ha sortit a la premsa la intenció que té el govern balear en relació a la llengua catalana i al procés d'immersió lingüística en relació a l'ensenyament. El govern del PP deixa sense efecte el Dret de mínims que hi havia a Mallorca des del 1997. Ara els alumnes es veuran segregats en funció de la llengua amb què vulguin ser escolaritzats. La segregació per la raó que sigui mai ajuda a generar una bona convivència. Podeu llegir les notícies següents: "El català deixarà de ser llengua vehicular a part de l'ensenyament balear el curs vinent Les famílies dels infants de 3 a 6 anys i de 1r i 2n de primària podran escollir la llengua en què volen escolaritzar els seus fills" Davant aquest fets tan lamentables cal una resposta unitària. La manca de respecte pels drets lingüístics d'un territori on la llengua que hi ha hagut des de fa segles és el mallorquí, menorquí o eivissenc és un intent d'arraconar una llengua, uns parlants,... Cal ser respectuosos i evitar que la Llei de normalització lingüística no es modifiqui. Per poder-hi contribuir cal signar el manifest de Moviment per la Llengua perquè no es modifiqui la llei de Normalització Lingüística i fer-ne difusió: http://movimentperlallengua.cat/ Un altre titular: El govern balear vol segregar els alumnes segons la llengua En l'article es pot destacar el següent:"Segons el president de la FAPA, Jaume Ribas, aquesta mesura suposa un 'element de distorsió' del projecte educatiu dels centres alhora que 'introdueix un element polític' allà on hi ha un problema pedagògic. 'Els ciutadans tenen dret a triar si coneixen les dues llengües i, com que no és el cas, es coarta la necessitat de conèixer-les totes dues. Es tracta, per tant, d'una falsa llibertat', ha explicat Ribas. A més de rebutjar totalment aquesta mesura, des de la FAPA es mostren preocupats per la qualitat de l'educació. Aposten per garantir el coneixement del català, el castellà i l'anglès i per aconseguir això demanen més recursos."

dimarts, 8 de maig de 2012

Un documental a veure al 33

Avui coincidint amb el Dia d'Europa, el 33 emet, aquest dimecres, 9 de maig, a les 13.00 i a les 19.30, un documental de 30 minuts, produït per la Comissió Europea i dirigit per Jordi Barrachina, que explica la històrica relació entre la cultura catalana i l'"Oda a l'Alegria", l'himne europeu. Segons sembla, l'any 1936 l'Orfeó Gracienc i el mestre Pau Casals van preparar aquesta Oda de Ludwig van Beethoven, amb el text català del poeta Joan Maragall. Però la sedició franquista va impedir-ne la presentació pública, prevista per al 19 de juliol, en ocasió de l'obertura de l'Olimpíada Popular a Barcelona. Call recordar que el 18 de novembre de 2008, quan es va inaugurar la cúpula de Miquel Barceló a la Sala dels Drets Humans de les Nacions Unides de Ginebra, entre els actes previstos hi havia la interpretació de l`Himne de les Nacions Unides, conegut també com l`Himne de la Pau, i que Pau Casals havia estrenat amb l`Orquestra i Cors del Festivals, per a la ONU, el famós dia de l`any 1971, quan davant de tot el món es va declarar català: "I am a catalan". Però el violoncel·lista va interpretar una altra composició, "El cant dels ocells".

dimarts, 1 de maig de 2012