dijous, 19 de juliol de 2012

Un acte per defensar la llengua que cal recollir

Llegim al diari Vilaweb el següent: "Els senadors socialistes del país s'uneixen per defensar la llengua", un acte que denuncia la política de retallades lingüístiques que es duen a terme a través del partit popular (PP)

Recollim íntegrament la notícia:

"Els representants socialistes de l'Aragó, les Illes, Catalunya i el País Valencià al Senat espanyol han presentat aquest matí una declaració conjunta en defensa del futur de la llengua catalana. Aquesta iniciativa té per finalitat denunciar la retallada de drets en matèria lingüística que estan duent a terme els governs del Partit Popular als diferents territoris. També volen que des de les institucions compartides es defensi i promogui la llengua.

En total són una vintena de senadors, entre els quals hi ha els ex-presidents Montilla, Antich, Iglesias i Lerma. Al setembre volen presentar una proposició de llei que protegeixi la llengua. 

La declaració comença així: 'Al món hi ha unes 6.800 llengües repartides entre uns 220 estats. La gran majoria d’estats són plurilingües. Espanya també ho és. El català és una de les llengües importants que formen aquesta diversitat i riquesa lingüístiques i és una llengua parlada per més de nou milions de persones entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja (Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), les comarques històriques de França, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe (Múrcia) i el Principat d’Andorra: un ampli domini, establert científicament i reconegut internacionalment.'"

De tota manera cal llegir atentament aquesta declaració que ara reproduïm, ja que per fi representants polítics defensen una evidència: el respecte a la diversitat, a la cultura, a la llengua catalana, a una història diferent i compartida,... Per fi, es defensen als catalanoparlants.

"

Al món hi ha unes 6.800 llengües repartides entre uns 220 estats. La gran majoria d’estats són plurilingües. Espanya també ho és. El català és una de les llengües importants que formen aquesta diversitat i riquesa lingüístiques i és una llengua parlada per més de nou milions de persones entre Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja (Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), les comarques històriques de França, conegudes com a Catalunya Nord, el Carxe (Múrcia) i el Principat d’Andorra: un ampli domini, establert científicament i reconegut internacionalment. Històricament ha rebut diverses denominacions, com també passa avui (català, valencià,...) com a expressió de la riquesa de les seves varietats i modalitats, que configuren un gran patrimoni expressiu, lèxic i històric, amb el qual s’han fet i s’han creat grans obres literàries i culturals que formen part de la cultura europea i universal. Tanmateix el fet que la comunitat lingüística catalana s’estengui per quatre estats i, a més per diverses administracions subestatals, comporta que la llengua tingui una gran diversitat d’estatus jurídics i que els drets juridicolingüístics de les persones catalanoparlants variïn segons l’àmbit territorial.

La llengua catalana, com totes les llengües, és un element únic per la transmissió de la cultura i el saber, definidor de la identitat personal i col·lectiva i aglutinador de comunitats humanes, que més enllà de vicissituds i realitats polítiques, cal reconèixer com a patrimoni històric però alhora viu i amb continuïtat de futur i que cal fomentar com a garantia de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats. Per això, davant la diversitat d’administracions i de marcs normatius en què la llengua catalana és una realitat social i cultural, sempre prenent com a base el respecte a la seva pluralitat institucional i territorial, però també la realitat del principi d’ unitat de la llengua, establerta i reconeguda científicament i internacionalment, els senadors i senadores socialistes sotasignants manifesten:

1. Que la llengua catalana, com la resta de llengües oficials i pròpies d’Espanya, forma part no només del valor patrimonial, cultural, lingüístic i social del conjunt de la societat espanyola, sinó que també és un actiu de futur com a font d’oportunitats individuals en un món globalitzat. Els governs i les institucions han de ser els primers garants de la riquesa d’un país. El patrimoni lingüístic forma part d’aquesta riquesa.

2. Que l’aprovació de les modificacions legislatives impulsades pels actuals governs balear i aragonès del PP comportaria un detriment de l’estatus legal de la llengua, dels drets lingüístics de les persones catalanoparlants i de la normalització de la llengua en l’ensenyament, la comunicació i l’ús social tant als territoris respectius com al conjunt del domini lingüístic.

3. Que les iniciatives legislatives dels actuals governs balear i aragonès del PP no s’ajusten ni a la Declaració universal dels drets lingüístics, que va ésser aprovada per unanimitat al Congrés dels Diputats, ni als estatuts d’autonomia d’ambdues Comunitats.

4. Que cal denunciar l’ús de denominacions de la llengua catalana impròpies, que contravenen els principis científics i acadèmics i que qüestionen la realitat cultural de la unitat de la llengua.

5. Que cal continuar impulsant acords entre institucions, entitats i associacions dels territoris que tenen la llengua catalana com a part de llur patrimoni cultural, per a col•laborar en el seu coneixement, estudi, foment i aprenentatge.

6. Que li demanen al Govern d’Espanya que actuï d’acord amb el que estableix el mandat constitucional d’especial respecte i protecció a totes les llengües d’Espanya, i per tant que adopti les mesures corresponents pel reconeixement de la unitat de la llengua catalana.

7. Que presentaran en el proper període de sessions, a la seva presa en consideració, un projecte de llei sobre el reconeixement i el foment de les llengües d’Espanya d’acord amb l’article 3 de la Constitució."
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada