dissabte, 29 de setembre de 2012

Recordant Pere Calders



Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana. (Pere Calders)

Avui es compleixen 100 anys del naixement de Pere Calders (1912-1994). Molts mitjans han recuperat les seves paraules com a Vilaweb on es destaca la voluntat d'escriure de l'autor. Es recull el següent:


 'Quan es va començar a destacar la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita dels meus primers contes, em vaig quedar parat, perquè a mi em semblava que el que explicava m'havia passat en un sentit o altre, perquè sempre hi ha una part autobiogràfica quan escrius. Quan era petit vaig passar molt de temps en una masia, al Vallès. Quan es feia fosc, la família i els mossos que hi vivien es reunien a la vora del foc i començaven a explicar històries. I eren unes històries d'aparicions, de fantasmes, de fets extraordinàries. I els nens ens les escoltàvem amb unes orelles de pam. Quan s'acabaven aquestes reunions a la vora del foc anàvem a dormir i amb un llum d'oli pujàvem l'escala, i ens impressionaven les ombres a la paret que, imagina't, impressionats per tot el que havíem sentit… Hi havia unes golfes a la masia on les òlives hi feien el niu i els ratolins també, i tot de bestioles que feien uns sorolls que convidaven a desbordar la imaginació. (…) Per tant, és possible que el fet d'escoltar històries que m'atreien, m'incités a explicar les meves. I, com deia, quan es destaca la fantasia, l'absurd, la cosa insòlita i imaginativa dels meus contes encara no me'n sé avesar, perquè per a mi són coses naturals no pas sobrenaturals.' (Vilaweb, 29/IX/2012)

La veritat és que se l'ha volgut encabir dins el realisme màgic, però l'univers de Calders va més enllà. Juga amb la realitat i la mateixa realitat intereacciona amb l'autor provocant estirabots, jocs de plena ironia. Sovint la realitat supera la ficció i Calders capta amb finíssima agudesa el món canviant de qui ens ha tocat de viure. Les paraules sovint amaguen les contradiccions d'una societat, dels individus, de les seves lleis i dels seus valors,... Altres vegades són els mateixos fets que sobrepassen la línia del creïble. La virtut sovint està en desdibuixar la realitat per perdre de vista el referent. Hi ha en el fons, sense voler-ho, una crítica al concepte mateix de la realitat. L'humor i la ironia situen al lector al pla del divertiment i fa que el motiu inicial pel qual s'ha originat el conte perdi en part el valor crític.

Enguany és l'any de molts centenaris i des de diferents pàgines de les institucions culturals d'aquest país hi han dedicat esforços. Cal destacar la pàgina de l'IEC dedicada a l'autor on hi ha un repàs de la vida i l'obra de l'autor de manera molt visual.  Una altra pàgina a destacar és la que ha fet la Comissió per a commemoracions i l'Ajuntament de Barcelona per homenatjar Pere Calders, Joan Sales i Avel·lí Artís Gener, conegut per Tísner.


 

Falsa modèstia 

Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom, amb una anatomia interna composta de moltes i molt meravelloses peces. (Pere Calders)

Alguns han fet dramatitzacions a partir dels seus contes, d'altres els han recitat. Aquest estiu a Catalunya Ràdio la Dolors Martínez n'ha llegit uns quants. Cal escoltar-los, val la pena. Us en deixo l'enllaç aquí. També hi ha persones que també s'han volgut sumar a l'homenatge.Vegeu-ne alguns:

També us podríeu animar i penjar els contes que més un agradin en un any d'homenatges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada