dimecres, 23 de gener de 2013

Centenari de les Normes ortogràfiques de P. Fabra


Avui, 24 de gener, fa cent anys que es van publicar les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, que ara reprodueix l'IEC. Aquí teniu l'enllaç per si voleu llegir el text original.

                         


Dates claus:

  • 1881 la revista L’Avenç publica Ensayo de gramática de catalán moderno, on  descriu de manera científica  la llengua catalana des d’un punt de vista fonètic.
  • 1891 publica l’estudi Gramática del catalán moderno
  • 1898 publica Contribució a la gramàtica de la llengua catalana.
  • 1904 publica Tractat d’ortografia catalana i del Sil·labari català.
  • 1906 participa al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicació Qüestions d’ortografia catalana.
  • 1912 és nomenat fundador de la Secció Filològica de l'IEC i ocupa una càtedra una càtedra de llengua catalana que creà la Diputació de Barcelona.
  • 1912 publica Gramática de la lengua catalana on té molt presents totes les varietats dialectals.
  • 1913 s’editen les Normes ortogràfiques.
  • 1917 Diccionari ortogràfic.
  • 1918 publica la Gramàtica catalana, per encàrrec de l'Institut, que l'adoptà com a oficial.
  • 1918 escriu Curs mitjà de gramàtica catalana, publicat per l’ Associació Protectora de l’Ensenyança, amb cinc edicions, i el 1968 fou reeditada i ampliada per R. Aramon i Serra sota el títol d'Introducció a la gramàtica catalana.
  • 1919 inicia tot un seguit d’articles dins el diari La Publicitat, coneguts com “Converses filològiques”, on debat diversos temes lingüístics.
  • 1924 edita Converses filològiques
  • 1926-35 edita Ortografia catalana i de la Conjugació dels verbs en català
  • 1931 escriu el Curs mitjà de gramàtica catalana, pensat especialment per a l'escola i reeditat, el 1968, amb el títol d'Introducció a la gramàtica catalana
  • 1932 publica El català literari, recull d’articles i discursos.
  • 1932 Diccionari General de la Llengua Catalana. L’Institut d’Estudis Catalans va partir d’aquest text per fer el diccionari oficial de la llengua catalana.
  • 1932 és nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona.
  • 1933 és nomenat president del patronat de la nova Universitat Autònoma de Catalunya.
  • 1939 s’exilia i al 1945 mor a Prada de Conflent. Durant els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continua treballant i enllesteix una nova Gramàtica catalana, publicada pòstumament el 1956 per Joan Coromines.


La trajectòria de Fabra és fonamental per a l’evolució de la llengua normativa catalana. Quan al 1911 es va fundar la Secció Filològica de l’IEC, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra van treballar conjuntament per fer les Normes ortogràfiques del 1913 subscrites per tots els membres, a excepció d’A. Guimerà. Aquestes normes han estat un referent per a la posterior Gramàtica catalana, unes normes que en el seu moment van alçar una gran polèmica, com tota norma que es vol imposar. La particularitat d’aquestes normes va ser que es van acceptar tant per part de la classe dirigent política com per part de la classe cultural del país, malgrat alguns desacords. En acceptar una normativa s’obria el camí que els noucentistes tant havien desitjat: el camí de la normalitat, el camí de l’ordre, de la depuració, l’equilibri,... Aquest camí és meritori en un moment en què no hi havia un referent unitari lingüístic al qual anar a consultar en cas de dubte. La virtut va ser que es va anar acceptant. Ara bé, tot codi amb el pas del temps cal matisar-lo perquè la llengua és un ens viu que evoluciona amb el temps, malgrat tot sempre hi ha un referent.


 
 Per més informació aneu al bloc següent: lexicografia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada