dijous, 13 de juny de 2013

Joaquim Amat i Piniella, in memoriam

ANY DE CENTENARIS: JOAQUIM AMAT I PINIELLA

La generació de Joaquim Amat i Piniella va viure amb desesperació embat de la guerra incivil per l'aixecament d'un militar en contra de les urnes i les seves dramàtiques conseqüències (fugida, exili, camps de concentració, camps d'acollida, delators, camps de treball forçós, presons, afusellaments, misèria i molta gana, humiliació, despreci, fosses comunes, mort, censura, prohibicions extremes, pensament únic del vencedor, la política de la por,...), l'atac del pensament totalitari,  de la imposició d'unes doctrines que van ocasionar la mort de milers i milers de persones a Europa.

És curiós com aquest manresà de pensament lliure i progressista va ser abans i després del 1936 un gran defensor de la llibertat de pensament de l'individu. La vida de J. Amat sembla extreta d'una pel·lícula. Fixeu-vos com li van anar les coses: http://www.memoria.cat/amat/content/biografia La vida no sempre juga a favor nostre en tots els seus camps.

Amat i Piniella el juny de 1940 va ser fet presoner per l'exèrcit alemany i mesos després deportat al camp d'extermini nazi de Mauthausen i a d'altres camps de la ribera del Danubi, on s'hi va estar durant gairebé cinc anys, fins que al 1945, amb el final de la segona guerra mundial, va ser alliberat. A partir del 1946 (en plena dictadura franquista), quan va tornar a Catalunya i a la seva ciutat natal, va ser silenciat i les autoritats locals li van prohibir que tornés

En el llibre K.L Reich és dels pocs textos en què se'ns narra les barbaritats que va fer el nazisme en els camps de concentració. Montserrat Roig en el seu llibre Els catalans en els camps nazis explica moltes experiències doloroses viscudes. La història no s'ha d'oblidar. És per aquest motiu que al 1963 va publicar aquesta obra, un text que havia escrit al seu pas per Andorra entre 1945-1946. Era un text fidel al text del Jurament de la Deportació fet a Mauthausen el maig de 1945: "L'esclafament definitiu del nazisme és la nostra tasca. I el nostre ideal és la construcció d'un món nou, dintre de la pau i la llibertat".

Cal recordar que Amat i Piniella va dedicar tots els seus esforços a la lluita contra l'oblit. És per aquest motiu que va fundar al 1962 de manera clandestina   Amical de Mauthausen.

Enguany és l'any Joaquim Amat i Piniella i els manresans i tota la ciutadania catalana li ret homenatge per ser un gran defensor dels valors de l'individu. La pàgina de memòria.cat és un portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, en la qual també hi té cabuda la figura de l'escriptor. Ara bé, des de molts àmbits se li està fent un acte contra la seva figura i contra l'oblit d'aquelles atrocitats del nazisme i de la dictadura franquista. És molt interessant veure com des dels centres educatius també s'hi està treballant un bon exemple és el bloc: L'home dels ulls tristos. Val la pena que hi entreu. Fareu un viatge al passat, però també us aportarà un punt de reflexió. No es pot oblidar el passat. Cal que entre tots posem tots els mecanismes que puguem per tal que mai més es torni a repetir.





portada_gran 

"—Els alemanys no som uns bàrbars —li havia dit un tinent en el moment de fer-lo presoner—. Sabem ser bons camarades, ja ho veuràs.
I efectivament, al camp de presoners de guerra d’on ara venien, els espanyols havien estat tractats amb humanitat, fins i tot amb deferència. L’haver fet una guerra, la seva laboriositat i el que tenia de pintoresca als ulls dels alemanys la seva manera de campar-se-la, n’eren segurament els motius. ¿Per què, doncs, en baixar del tren, després de tres dies de viatge, apareixien uns alemanys nous, ben diferents dels coneguts? ¿Per què aquells cops de culata, aquelles puntades de peu al cul, aquell baladrejar, aquelles precaucions exagerades? Tothom hauria baixat igualment del tren sense tantes presses i potser la formació hauria estat més fàcil i tot, amb els ànims menys esporuguits. 

 —Els deuen apallissar al front —suposà algú."


(...)

"Finalment, acabat el recompte, la columna no acabava de posar-se en marxa. El fred s’enfilava cames amunt d’aquells homes que portaven tres dies sense dormir ni menjar calent. Eren molts els qui ballaven i picaven de peus. D’altres es bufaven les puntes dels dits o, bracejant amplament, es donaven cops a l’esquena amb els palmells oberts. Un xicot que formava prop dels dos amics s’atreví a encendre un cigarret. Un guardià començà a cridar des del seu lloc de vigilància:
—Apaga —li digué l’Emili—. ¡Va per tu, idiota!
Però un dels sergents havia arribat abans que el fumador tingués temps de fer el desentès i d’un cop de puny li feia rajar sang del nas. L’Emili pogué veure el coll de l’uniforme.
—¿T’hi has fixat? —preguntà l’Emili quan el sergent s’allunyà—. Estem a mans de la SS.
—¡No fotis! "


(extret del capítol primer de K.L. Reich publicat per Vilaweb)


CAL LLUITAR CONTRA L'OBLIT.  NO POT TORNAR A PASSAR MAI MÉS!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada