dimarts, 26 de juny de 2012

Una nova amenaça contra la llengua

Si anem resseguint les notícies, fa temps que s'ha començat una espècie de croada contra la llengua catalana. Les raons responen a interessos polítics. S'acostuma a posar com a pancarta la democràcia, el respecte a tots i a tothom i no es mira de respectar un territori que des dels inicis del segle IX es parla en català i la majoria dels seus habitants continuen parlant-lo. Es vol vèncer a través de la llei, una llei que no empara la gent que des de fa segles viu en un territori i parla aquesta llengua. És evident que també persones d'altres indrets del món que parlen altres llengües que gràcies a la immersió lingüística parlen el català i s'han integrat a la realitat sociocultural d'aquest territori concret. Però també és veritat que persones probablement més properes territorialment amb una visió més individualista, amb una tendència a la no integració i a voler imposar la voluntat pròpia per sobre d'una realitat catalana (una realitat que anant canviant per culpa de molts atacs polítics continuats a la llengua, alguns d'ells com a conseqüència d'un càstig per perdre una guerra) s'aferren a un discurs imposat pel govern espanyol durant els anys 40-50-60-70, anys de postguerra, anys de dictadura.

Ara el Tribunal Suprem anul·la 4 articles de la immersió lingüística d'un decret del 2008. És curiós com l'atac continuat a la llengua catalana través de sentències i de lleis dels jutges i dels polítics de torn posa una cortina de fum a l'actual gestió política. Es juga amb la llengua com a mercaderia política, es posa com a argument els drets constitucionals, arguments sobre el dret a escollir o a decidir,... El que es busca és la divisió. Es busca desestabilitzar un territori a través de la llengua. La política no té entranyes. Sembla que tot s'hi val. I no hauria de ser així. Hi hauria d'haver un exercici de responsabilitat política per no provocar fractures socials.

Al País Valencià, a les Illes, a la Franja de ponent s'han vist immersos amb una sotragada centralista  afavorida per un ideari polític concret, un ideari que en els inicis d'aprovar la Constitució n'estava en contra i fins i tot molts dels seus membres van votar en contra. Ara es posa el nom de la Constitució i del Tribunal Constitucional, es mira quins dels membres d'aquests tribunals tenen un parer més proper a un color de partit o a un altre.

La immersió lingüística és un model reconegut arreu. Els congressos, els estudis, les estadístiques,... així ho corroboren. Els resultats sobre el coneixement lingüístic de les llengües oficials dels estudiants són bones. La resta de resultats relatius a coneixements, a les notes globals,... responen a altres qüestions que no tenen res a veure amb el model lingüístic, si no més aviat a un model social i de valors que s'ha posat en qüestió.

Ara la consellera Rigau ens diu que no ens hem de preocupar. Però la veritat és que no podem estar tranquils davant aquest atac continuat. Ens cal rebatre aquesta nova sentència. La Plataforma Som escola també està alerta i ens ajuda a defensar el model que s'ha dut a terme des dels anys 80 fins ara, un model que no ha produït cap fractura social, un model integrador que hi ha tingut cabuda tothom. És una llàstima que passats els 30 anys de funcionament d'aquest model es vulgui distorsionar la realitat.

Davant d'aquest panorama tan desolador que mostra el poc respecte que es té a la llengua catalana, la pregunta és òbvia: Qui protegeix els parlants catalans davant d'aquests atacs?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada