Tot esperit de Pere Calders

S'apropa Tots Sants i per aquestes dates s'acostumen a explicar històries de por, de difunts, de vampirs... Aquí us en deixo una de Pere Calders, tot aprofitant que enguany és l'any Calders. Quedi aquí un petit homenatge.

TOT ESPERIT de Pere Calders

Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d’octubre em van venir dos inspectors joves, un xicot i una noia.

Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m’espantés, perquè no era pas sol. M’explicaren que nous mètodes estadístics posaven aldescobert una gran quantitat de casos d’aquest peculiar estat civil.

Jo estava serè (“vaporós”, em digueren ells) i encara no em sentia esverat.

-I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto?

“No res. Són imaginacions vostres”, em replicaren.

-Bé, sí...Però i ells, els meus parents?

“Se us imaginen a vós”, van respondre’m. Se’ls veia molt segurs i no paraven de repetir-me que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant m’ho digueren que a l’últim em va venir suor freda. La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada més i em donà uns quants cops amistosos a l’esquena; va sonar com a algú piqués un núvol amb els artells (el que pot l’aprensió).

-Podeu donar gràcies de no ser un vampir –em digué-. Això sí que és un desfici constant i un perill per a la família. Veiem cada quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú.

-I com m’he de comportar?

-Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fastasmagoria d’ara no és com la d’abans.

Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per la conformitat que provaven de dur-me. Però de retorn al menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la pitrera) que entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit.

Conte: Tot esperit de Pere Calders que es troba dins el recull Invasió subtil i altres contes.