Històries mitològiques

El dia 3 de març Jordina Biosca va venir al nostre centre per tal de fer més properes les històries mitològiques als alumnes de 1r d’ESO. Els alumnes han llegit el llibre de J. Vallverdú El fill de la pluja d’or, una narració que d’entrada els ha costat perquè la complexitat està en l’exercici de la imaginació literària, de la creació de nous imaginaris per tal de donar una explicació o una resposta a la realitat.

Al llarg del temps cada cultura ha creat la seva pròpia mitologia, ha generat un conjunt d’històries i de personatges per explicar parts de la història, de l’entorn, de la vida,... (sobretot aquells aspectes que feien referència a la creació del món, d’una raça, d’un país, ... o bé a la importància d’uns valors culturals i morals de la societat) que no trobaven una argumentació lògica. Aquests conjunt de relats llegendaris tenen uns referents culturals concrets relacionats amb la societat que els ha creat. Així trobem mitologia grega, celta, xinesa, egípcia, escandinava, hispànica, grecoromana, catalana, hindú, japonesa, àrab, cristiana, islàmica,...

La Jordina Biosca va fer avinent un conjunt de cinc històries de diversa procedència. Els alumnes van poder adonar-se de com els grecs havien posat el nom de mar Egeu, d’on havia sortir el nom dels Pirineus, d’on sortia el mite d’Ariadna i el laberint grotesc, qui era el Minotaure, què havia fet Dèdal,... També van poder comprovar que llibres tan actuals com els de la sèrie de Harry Potter tenien referències de personatges mitològics i de com la mitologia està present a la nostra vida diària. Els va fer adonar que el nom de la marca Nike prové del nom de la deessa Niké, la deessa de la victòria, que portava ales als peus; que la doble serp encadenada que apareix a les bosses de les farmàcies és símbol de saviesa i de guariment, etc. Tot un seguit de referents que van intentar donar sentit a personatges de còmic, de pel·lícules i de llibres tals com les fades, els gnoms, els orcs, els dracs,... que ja existeixen dins les diferents mitologies i que d’entrada no s’havien adonat que ja eren presents dins les nostres cultures.