dijous, 30 de juny de 2011

La llengua catalana a Catalunya Nord

Sembla ser que hi ha la voluntat de crear una llei per a respectar les llengües dites regionals a la Catalunya Nord. Cal recordar que sota domini francès, la darrera i única llei a favor de l'ensenyament de les llengües data del 1951, és la llei Deixonne que permetia als ensenyants que en feien la demanda de consagrar 2 hores setmanals facultatives a l'ensenyament de les llengües regionals a condició que afavoreixi l'ensenyament de la llengua francesa. També dir que el ministre de cultura Frédéric Mitterand explicava que la presència de l'article 75.1 de la Constitution era la màxim garantia de reconeixement i que no se podia anar més enllà.I l'altre pal a la roda venia del tribunal constitucional que declarava a l'article 75.1 que no donava cap dret ni llibertat als parlants. O sigui, un seguit de desafortunades objeccions en contra de la llibertat d'ús de la llengua catalana.

La situació continua essent un xic descoratjadora ja que les lleis franceses invaliden moltes iniciatives, i sinó fixeu-vos en el que diu Xavier North, cap de política lingüística que es recull en directe!cat del 30 de juny:

"França es caracteritza per ser un dels estats europeus amb més llengües dins del seu territori, però també per ser un dels més capitalitzats pel francès, l'únic idioma oficial. 'Segurament és el país amb més idiomes d'Europa i per aquesta raó la força centralitzadora és tan potent, perquè és difícil coexistir amb una dotzena de llengües', destaca North en una entrevista a l'ACN al seu despatx a París.

La solució per donar una mica més de notorietat a les anomenades llengües regionals o minoritàries va ser la introducció, l'any 2008, d'una esmena en la Constitució que reconeix aquests idiomes com patrimoni de França.

La Constitució evita mencionar les llengües no oficials que es parlen al territori
Per North, aquesta fórmula és una manera de 'reconèixer oficialment' les llengües regionals i de 'valorar un dels patrimonis lingüístics més rics d'Europa'. Ara bé, la Constitució eludeix mencionar els idiomes per estalviar-se el 'problema' de destriar què es considera llengua i què dialecte.

Si bé hi ha idiomes en què l'especificitat és més evident, com el català o el basc, en d'altres casos com l'occità coexisteixen diferents parlars com el provençal o el llemosí en què la frontera entre llengua i dialecte no és tan clara. A parer de North, la distinció depèn del 'grau de generalitat en què se situï el debat lingüístic' i també de la voluntat política. 'Al cap i a la fi una llengua és un dialecte amb un exèrcit', exemplifica North, per defensar que 'la construcció política és la que dóna a un parlar l'estatus de llengua'.

A França no hi ha voluntat política per oficialitzar les llengües perquè el marc constitucional no ho permet, afirma North. Així, l'esmena constitucional introduïda el 2008 és el sostre de reconeixement per a aquests idiomes. 'Són patrimoni de França, no es pot dir millor', conclou el màxim responsable de la política lingüística del govern de Nicolas Sarkozy.

'França s'ha construït sobre una llengua, el francès,' i com que la 'República és 'indivisible i els ciutadans iguals davant la llei és impossible atorgar drets lingüístics a determinades categories de ciutadans -perquè parlen d'altres idiomes-', remarca North.

El delegat de llengües reconeix que el marc legal és 'restrictiu' però no impedeix dur a terme mesures a favor de les llengües. 'La voluntat -de protegir les llengües- existeix tot i que és difícil invertir en la situació actual de les finances públiques', lamenta North.

En els darrers anys ha renascut l'interés pels idiomes minoritaris en els territoris en què es parlen després de dècades de caiguda en picat del número de parlants. 'Les llengües no es transmeten ja pràcticament de pares a fills, així que les vies prioritàries d'actuació són l'ensenyament i mitjans de comunicació', explica el delegat de llengües. 'Malauradament -prossegueix- l'objectiu ja no és augmentar els parlants, sinó frenar la pèrdua; això ja estaria prou bé'.

400.000 alumnes reben classes en les llengües diferents al francès
La Delegació de les Llengües, que depèn del Ministeri de Cultura, es coordina amb el Ministeri d'Educació i amb les autoritats regionals, departamentals i locals per finançar conjuntament classes dels idiomes regionals de França en un sistema educatiu molt estandarditzat i pràcticament monolingüe. Segons les dades del govern, uns 400.000 alumnes reben ensenyament en alguna de les llengües regionals de França. Així mateix, l'executiu ofereix finançament als mitjans de comunicació públics i d'àmbit local perquè emetin unes hores en la llengua del territori.

North subratlla el treball fet per la Generalitat de Catalunya i per l'Institut Ramon Llull en la promoció del català. 'Contribueixen a que els francesos sàpiguen que el català no és una llengua estrangera a França; no tothom ho sap', afirma.

El català tornarà a tenir un paper important a 'Expolangues'
La col·laboració entre la delegació de les llengües i el IRL va arribar al seu punt àlgid el 2009 amb la participació del català com a llengua convidada d'honor a 'Expolangues', la principal fira d'aprenentatge d'idiomes d'Europa. El català tornarà tenir un paper destacat en l'edició del 2012, ja que la voluntat del govern francès és que, en motiu del 30 aniversari de la fira, es dediqui l'edició a la llengua francesa i a la resta d'idiomes de França. 'Si finalment s'aprova aquesta opció -cal el vistiplau de l'empresa privada que organitza 'Expolangues'-, el català ocuparà un lloc important', conclou North."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada