dimarts, 28 de juny de 2011

Tema per reflexionar: l'estat lingüístic a Catalunya

Són múltiples les informacions, comentaris i opinions que apareixen en els diferents mitjans de comunicació que ens fan adonar de l'estat lingüístic al nostre territori. És curiós que després de tants anys de democràcia i el que això implica, la mentalitat no hagi canviat vers la tolerància i el respecte a la llengua.

Carme Pérez, des de Plataforma per la Llengua, feia una reflexió a l'entorn del moviment dels indignats a la plaça Catalunya de Barcelona i la llengua vehicular de gestió del moviment. Potser val la pena d'extreure alguns fragments per tal de valorar la situació:

"Segons les dades del cens lingüístic de l'Idescat, el nombre de persones a Barcelona que no entenen el català no arriba a un 5%. De fet a Barcelona es parlen més de 250 llengües. En primer lloc, crec que quan els catalanoparlants canvien al castellà estan insultant la intel·ligència de les persones a les quals s'adrecen. Una persona que entén el castellà i viu a Catalunya té prou capacitat per entendre el català. I si no fos el cas, aquesta persona no trigaria gaire a fer-ho saber.
En segon lloc, canviar del català al castellà només fa que reforçar l'etiqueta d'estranger, de forà, de guiri, de les persones a les qual s'adrecen. Si volem que una persona se senti eternament de fora i dificultar el seu procés d'integració al territori d'acollida, no hi ha estratègia més efectiva que parlar-li en una llengua que no és la mateixa amb la qual ens comuniquem amb la família, amics, companys de feina, etcètera.
Finalment, crec que el català no divideix, sinó que justament fa tot el contrari: gestiona tota la diversitat lingüística que hi ha al país i fa compatibles les diferents identitats d'origen amb una identitat compartida. És a dir: tot respectant la pluralitat de llengües que es parlen a la nostra societat, el català permet que unes no trepitgin les altres, i d'altra banda proporciona un sentit d'identitat col·lectiva a tota la ciutadania. El català és la llengua que tenim en comú malgrat els nostres orígens diversos. És l'única llengua que ens pot donar accés a la tradició cultural d'aquest país; ens proporciona un sentit d'ubicació cultural i un lloc en la història de Catalunya. (...)
Ras i curt. Crec que els indignats de plaça de Catalunya, amb una equivocada idea d'integració, han exclòs lingüísticament les persones nouvingudes però també molts catalans que estem delerosos de treballar per una societat més justa, en el mateix moment que han renunciat a tenir una veu pròpia des d'aquí. No sé si m'explico..."