dimarts, 24 de maig de 2011

Imitant les Visions i els Cants

Els alumnes de 2n de Batxillerat van estar llegint i interpretant les Visions i Cants de Joan Maragall. Alguns van fer seves les idees de país, d'espiritualitat, de compromís,... partint alguns de personatges històrics i llegendaris de les terres de parla catalana o partint simplement dels sentiments i emocions suscitats a partir d'un entorn concret o d'un estat emocional concret. Aquí en teniu algunes:

El Timbaler del Bruc

Serra d'escarpades agulles i camins
sempre visitada i admirada
pels fills de la terra més estimada.
Et donen les gràcies els fadrins?
Reconeixen la teva magnitud?
T'ho preguntes sovint,
però encara que vegis la seva actitud
sempre hi seràs, en els cors més sublims.

Montserrat, muntanya estimada.
Montserrat, muntanya sagrada.

Oh, mira, qui és aquell nen que ve
a visitar-te amb un roig timbal?
És un noi solitari amb un so musical.
Tot sol es troba amb el sarró fet malbé.
El timbal fa sonar fort i valent
per les seves faldes com el vent.

Montserrat, muntanya estimada.Montserrat, muntanya sagrada.

Li preguntes, serra escarpada:
-Què hi fas aquí tot sol?
Qui ets que fas tant de soroll?
Em contestes amb música espantada.
I el teu nom no me'l deixes sentir,
el Timbaler del Bruc, doncs, t'hauré de dir.

Montserrat, muntanya estimada. Montserrat, muntanya sagrada.

-Oh! Què ve a fer l'exèrcit francès
a la nostra terra de cants enriquida?
Vigileu! La pàtria volen conquerida.
Timbaler, atura aquest atac encès.
Toca, toca el timbal fortament
perquè marxi el francès ràpidament.

Montserrat, muntanya estimada. Montserrat, muntanya sagrada.

Cims de la terra que toqueu el cel
quedeu tranquils que el Timbaler del Bruc
fa fugir l'invasor molt poruc
d'un exèrcit imaginari de la terra fidel
gràcies al ressò d'un timbal sorollós i valent
que un sol nen toca per salvar la nostra gent.


Aixa Aceña (2n Batxillerat B)




Eterna primavera

La nit serà llarga, ho sento.
Dins el cor perdura l'amarg gust de mel...
Dins la nit no hi haurà estrelles; ho sé, ho sento.
L'ànima es baralla contra: por, dolor i anhel...

Se'ns acosta als pensaments
en les idees que due sinceres,
sinceres de l'ànima donada
per un ego d'idees teves
dins la il·lusió exterminada.

aquell que no veiem i ens controla,
que incontrolant ens domina,
com si ell dins fos un ocell que piula
en una nit de força genuïna,
que no espara a pensar sola
però sí que discrimina
a l'ànima, dins el dolor més tènue
o dins la foscor exhaustiva.

Com de llargues seran les nits?
Com d'eternesles esperes?
les ombres no fan brogit
només als qui les cerquen.

Quan sabré el bon camí
si el meu cor ja no s'esvera,
ni per sentir ni descobrir,
ni per esperar les primaveres?

Sé que serà una nit llarga,
una nit sense estrelles,
una nit amb ombres fosques
i d'ànimes sense primaveres.


Gerard Solé (2n Batxillerat A)


Un desig tant com una necessitat

Aixequem la nostra bandera,
la que ens fa sentir orgullosos,
la que ens recorda la sendera,
la que ens fa sentir tan bondadosos.

Tinc un sentiment català,
Catalunya el fa aflorar
allà neix i allà creixerà,
que ara riu, però que va plorar.

La unió i la força resplendeixen
del color d'un gran sentiment,
les fan brillar com es mereixen,
i sempre queden permanent.

El treball i la germanor
marquen el nostre esperit
que s'han sotmès a la suor
que ens han donat tan ple el sentit.

Força al sentiment català,
naveguem enamorats,
al seu costat sempre serà;
jo vaig amb tu ara i sempre.


Ariadna Casadó (2n Batxillerat A)


Tothom de dona la tractava...


Tothom de dona la tractava
i en cderta manera no s'equivocava,
però la noia una sorpresa amagava.
Déu en el seu dia li jugà una mala passada.

La Pastora li deien a la dona suposada,
però faccions masculines la mossa presentava;
la delicadesa en ella per absència brillava
més per home que per dona la Pastora passava.

Un mal dia el condemnaren per  la sang vessada,
maleïda injustament l'havien acusat.
deixaren la pobra i trista dona desconsolada.
Déu en el seu dia volgué que fos desgraciada.

Per sort, valentia no li'n faltava
pelsseus desitjos i conviccions sempre lluitava,
com que la gent per les seves obres en el fons l'estimava
l'acusat realment no sortí tan mal parada.

Tothom de dona la tractava
i en cderta manera no s'equivocava,
però la noia una sorpresa amagava.
Déu en el seu dia li jugà una mala passada.

Jordina Recasens (2n Batxilerat B)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada