dimarts, 31 de maig de 2011

La llengua catalana dins el joc polític de les prohibicions

Tothom diu que actualment no s'havia gaudit de tanta llibertat d'expressió com fins ara. Cada persona té uns deures i unes obligacions que l'Estat ampara sota un marc teòric i legal consensuat. La veritat és que el marc pot ser fix, però la interpretació d'aquest va variant en funció de l'ideari polític de les persones que han de decidir. No és d'estranyar que molts ciutadans se sentin indignats amb tot, perquè la coherència i el sentit comú es va perdent. L'escola catalana sempre ha estat un exemple de cohesió i de bones pràctiques, els estudis que s'han fet així ho avalen. La qüestió lingüística ha estat ben resolta i mai ha estat un problema, si més no, ara es vol fer problema de tot, quan no cal. Tot s'ha de canviar. Es diu que la llengua castellana està discriminada a Catalunya quan la realitat de les aules evidencia tot el contrari. L'Estat ha de protegir a qui? Qui està en inferioritat de condicions? Qui ha fet malbé l'harmonia? Les responsabilitats polítiques d'aquells qui sempre en fan bandera per tal d'aconseguir vots desacreditant l'adversari amb la qüestió lingüística també haurien de ser jutjades? Fixeu-vos en la notícia apareguda avui al diari Ara que aquí es reprodueix un fragment:

"La Plataforma per la Llengua ha volgut sortir del pas i lamentar les dues noves sentències del Tribunal Suprem (TS) que s'han fet públiques aquest dijous i que obliguen la Generalitat a acabar amb el sistema d'immersió lingüística i substituir-lo per un model d'ensenyament bilingüe en què el castellà sigui també "llengua vehicular". Amb aquestes ja són cinc el nombre de sentències dictaminades per l'alt tribunal en contra del sistema educatiu català. Segons l'entitat, les resolucions són un "atac a la convivència i la cohesió social" ja que el TS intenta forçar un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya "a través de construir un conflicte social inexistent a l'escola catalana"".

També Somescola.cat, la plataforma d’entitats cíviques i educatives en suport a l’escola catalana, rebutja contundentment les dues noves sentències en què el Tribunal Suprem insta la Generalitat a incloure el castellà com a llengua vehicular als centres educatius.

Si més no, per sort per la llengua encara hi ha persones i institucions que lluiten perquè el català sigui una llengua normal en un territori lingúístic on el bilingüisme passiu ha fet molt de mal. Avui precisament Plataforma per la llengua presenta a IEL a Lleida una eina per aprendre català  per a aquells que no gosen a parlar-lo. Aquesta és una guia titulada "El català també és meu".

Tal com diu Joan Barril (1952). "Les llengües només són un problema quan no es coneixen."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada