Que el llegir no ens faci perdre l'escriure

"La relació intel·lectual amb l'ordinador té com a resultat que tot procés d'aprenentatge és molt més que la suma de les seves parts. Els especialistes en electrònica utilitzen les sevs eines per solucionar problemes, ho són les eines que dominen l'especialista. De lamateixa manera, els ordinadors no haurien de dominar el procés d'aprenentatge, sinó que haurien de ser eines al servei dels alumnes perquè desenvolupin els seus coneixements."

                                                                               David H. Jonassen

Aquesta cita ens hauria de fer reflexionar sobre la importància de la llengua en el procés de l'aprenentatge de la persona. Sovint hi ha persones que es pregunten per què serveix escriure, perquè s'ha de saber si una construcció està ben feta o no, de què serveix saber els pronoms, la sintaxi, els accents,... i així un llarg etc. Tal com diu Schneuwly (1988) "l'escriptura s'insereix dins d'un context social, cultural i lingüístic i exigeix coneixements, habilitats i estratègies múltiples i complexes, derivats de la seva naturalesa analítica i abstracta, que impliquen un procés d'interiorització i de posterior exteriorització." L'escriptura fa una representació abstracta de la realitat, cosa que l'allunya de la parla. Té una forma pròpia, una forma que moldeja l'estructura mental i social de l'individu que la utilitza. La llengua escrita és una eina per a la construcció de significats, un instrument que propicia molts aprenentatges. Cal dominar la llengua per poder desenvolupar-se dins la societat que ens ha tocat viure, per poder "prosperar", com alguns diuen. La llengua ha tingut una evolució cultural i social; ha hagut de sobreposar-se a les exigències de la tecnologia i ha hagut de crear nous models discursius davant una societat canviant. Per tant, la persona culta d'avui ha de dominar una àmplia gamma de matisos de la llengua escrita, interpretar i  conèixer el com i el per què de les diverses situacions discursives, tenir habilitats cogntives retòriques pragmàtiques i ser capaç de fer-ho quan calgui, a través dels suports que no són només el paper (N. Vilà), no es tracta només de cercar informació, sinó processar-la i reformular-la en els nostres arguments. La llengua oral i escrita és una bona carta de presentació per a qualsevol persona que s'adreça a la societat (sigui amb la finalitat que sigui) i, per tant, cal emprar-la amb la correcció que les normes establertes imposen per tal d'aconseguir el que es vol amb la nostra comunicació.