El bilingüisme i la rapidesa mental: una notícia

Un article d'Antonio Madrilejos aparegut al diari elperiodico.cat del dimecres 23 de novembre destaca un estudi sobre una anàlisi SOBRE EL COMPORTAMENT DEL CERVELL que es reprodueix a continuació.

"Un estudi mostra que parlar dues llengües afavoreix la rapidesa mental

A les proves, els bilingües discriminen amb més facilitat la informació irrellevant. L'anàlisi, amb participació de la UPF, es va fer a Itàlia amb voluntaris del Tirol

Ser bilingüe, especialment si la segona llengua s'ha adquirit des de ben petit, afavoreix que el cervell actuï més ràpidament a l'hora de prendre una decisió correcta quan es troba en una situació de conflicte. El cervell bilingüe, en definitiva, es torna més veloç i eficaç perquè canvia la morfologia de les zones que s'activen. Així ho ha comprovat un estudi internacional en el qual han participat investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i que acaba de ser publicat a la revista especialitzada Cerebral Cortex.

Informació publicada en la página 32 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 23 de novembre de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
 

Els científics de la Unitat de Cognició de la UPF posen el següent exemple quotidià: un conductor que es troba en una cruïlla observa les indicacions que li fa un agent de trànsit que li permet el pas i, al mateix temps, un semàfor en vermell que li ordena el contrari. Si el conductor domina dues llengües, serà capaç de processar més ràpidament la informació i obeirà l'agent, tal com ordena el codi de circulació. «El cervell dels bilingües elimina amb més facilitat la informació irrellevant», resumeix un dels autors del treball, Albert Costa, investigador de la UPF amb un contracte ICREA de la Generalitat.

L'estudi s'ha realitzat amb 46 persones dividides en dos grups: el primer, format per italians del sud del Tirol, bilingües alemanys, i el segon amb individus monolingües de la resta d'Itàlia. L'edat (preferiblement adults joves), l'educació i l'estatus social eren similars en els dos grups. Encara que el bilingüisme és un concepte difícil de delimitar, diu Costa, en l'estudi s'han considerat bilingües les persones que dominen les dues llengües amb facilitat.

Als voluntaris se'ls va demanar que portessin a terme una mateixa tasca mentre s'analitzava la seva activitat cerebral mitjançant una ressonància magnètica. Concretament, al centre d'una pantalla se'ls col·locava una fletxa i havien d'indicar si apuntava a l'esquerra o a la dreta, però amb la dificultat afegida que anaven apareixent fletxes secundàries que incitaven a la distracció. Els individus bilingües van ser més eficients a l'hora d'ignorar les fletxes inútils.

L'estudi sosté que dominar un segon idioma proporciona avantatges cognitius que van més enllà del mateix llenguatge, ja que «el bilingüisme aporta capacitats més grans en el control de l'atenció». Per a Costa, això obeeix al fet que «els individus bilingües s'habituen des de petits a controlar les seves dues llengües i així eviten patir interferències com, per exemple, a l'hora de parlar i comprendre el llenguatge».

MORFOLOGIA DIFERENT / El bilingüisme, a més, afavoreix un desenvolupament diferent del cervell. «Els que parlen dues llengües tenen més matèria grisa a l'escorça cingulada, una àrea cerebral fonamental per suprimir la informació irrellevant», afirma Costa. «Aprendre dues llengües té efectes en la reserva cognitiva», afegeix l'investigador de la UPF. En certa manera, és com l'efecte positiu que una activitat intel·lectual prolongada pot tenir sobre l'Alzheimer. «No estic dient que l'hagi d'evitar, però alguns estudis suggereixen que les persones bilingües que pateixin Alzheimer possiblement tindran un deteriorament cognitiu més lent».
A més a més de Costa, en el treball també hi han participat Mireia Hernández, del mateix equip, així com investigadors de les universitats de San Raffaello (Milà), Trento i Hong Kong i University College de Londres