dimecres, 23 de novembre de 2011

Escola valenciana s.XV: Joan Roís de Corella i Jaume Roig

Dins el context històric del segle XV s'hauria de fer esment que en aquest moment a València ciutat hi ha una efervescència cultural que culmina amb la producció d'obres cabdals dins la literatura catalana. Els temps van canviant i es va introduint un cert esperit renaixentista tant en l'àmbit aristocràtic com en l'àmbit burgès. Es fan tertúlies a l'entorn de Berenguer Mercader on intervenen aristòcrates com Roís de Corella entre d'altres i també a l'entorn de Bernat Fenollar. Aquestes tertúlies literàries propicien certs certàmens literaris on la literatura és un simple divertiment. Prenen com a model els clàssics i més refinat en l'ambient aristòcrata o en el cas de la literatura feta per la burgesia agafen temes que retraten la societat i aleshores trobem que es parla dels defectes de les dones, d'anticlericalisme, de relacions sexuals,etc.

JOAN ROÍS DE CORELLA (Gandia o València 1435-València 1497)

Roís de Corella era el fill primogènit d'una família de la noblesa i havia de dedicar-se, per tant, a la carrera militar (cas d'Ausiàs March) o a la diplomàcia. No podia ser ni advocat ni metge, professions reservades a l'estament burgès. I encara menys indicat era entrar en la carrera eclesiàstica. Segons els estudiosos sembla que Roís de Corella trencà tota aquesta rígida distribució, ja que no fou militar, i per contra, cap a la maduresa ingressà en l'estament eclesiàstic. De tota manera diuen que per defugir la carrera militar i diplomàtica es refugià en aquest estament. Se sap que mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana.

Obra

La seva obra –escrita en vers i en prosa i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres.
L'obra de Roís de Corella no va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV perquè ell va escriure per a l'aristocràcia i aquesta va començar a donar l'esquena al català i es decantà pel prestigi de la literatura castellana, sobretot, a partir de la guerra de les Gernamies (1520-1522).
L'amor es convertirà en el centre temàtic de tota la seva producció: escriu per alleugerir els sofriments que li provoquen unes agitades relacions amoroses. Per això, els elements autobiogràfics i sentimentals són les característiques més importants de la seva obra literària, juntament amb el desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu. Va escriure tant en prosa com en vers i va aplicar tècniques d'un gènere a l'altre, d'aquesta manera trobem narracions curtes i poemes inserits en algunes narracions.

En Corella és també el màxim exponent de la valenciana prosa: la prosa corelliana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques. Prosa artificiosa però harmònica i elegant que connecta amb l'esperit humanista de finals del segle XV. Un altra característica de la seva prosa, anomenada prosa d'art o prosa artitzada, és l'ús de metàfores i descripcions escenogràfiques, producte dels ambients renaixentistes en què vivia.

En la poesia segueix utilitzant el tradicional decasil·lab amb lleus variacions, però Corella aconsegueix en els versos un ritme més àgil i suau que els anteriors poetes medievals; d'aquesta manera, s'acosta a la poesia italiana.

Les constants són el sentimentalisme i el perfeccionisme estilístic. D'una banda, les seves experiències sentimentals, que en van ser moltes, són el motor literari; de fet, la literatura és un mitjà per alleugerir les tensions emocionals mentre busca la bellesa. Defuig de la realitat i s'inspira en la mitologia i fins i tot empra recursos lírics en la seva prosa. D'altra banda, el gust per la nota fastuosa, els llargs períodes del llatí clàssic, amb molts detalls decoratius, els escenaris naturals per emplaçar les vivències amoroses, etc. el situa dins l'estil de la valenciana prosa.

La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa.

Obra profana

Comprèn obres escrites tant en prosa com en vers, marcades quasi sempre per una temàtica amorosa.

Tragèdia de Caldesa. Es tracta d'una novel·la molt breu, escrita als voltants de 1498, que narra la infidelitat d'una donzella, amant de Corella, de nom Caldesa. Com a curiositat cal dir que l'autor havia tingut moltes aventures amoroses que han pogut ser documentades; així, les mantingudes amb Caldesa, dama no identificada però que degué ser un amor de joventut, sembla ser que va existir. Quant al text,  l'acció s'esdevé a la cambra de la donzella on l'autor està esperant-la, i observa desesperadament des d'una finestra com Caldesa festeja amb un jove de més baixa condició social. Una vegada ella ha acabat, es presenta davant el poeta com si res no haguera passat. La resposta de Corella concorda amb el títol genèric de la tragèdia amb un discurs on expressa patèticament la sensació d'engany i decepció. En l'obra s'insereixen uns perfectes versos per completar hiperbòlicament els sentiments del poeta envers el desenllaç amb Caldesa. La reacció de Corella en aquesta història justifica l'honestedat i la sinceritat d'un autor modern completament allunyat de l'amor cortés medieval.

Parlament en casa de Berenguer Mercader és una obra original on descriu una vetllada literària entre personatges reals, els quals han de contar una història amorosa de la mitologia clàssica, la majoria tretes de la Metamorfosi. L'obra presenta moltes similituds quant a l'estructura amb el Decameró.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada