dimecres, 23 de novembre de 2011

Literatura religiosa i moral del segle XV: F. Eiximenis, Vicent Ferrer i A.Turmeda

FRANCESC EIXIMENIS (Girona, 1327-32/Perpinyà 1409)

Totes les seves obres es van escriure durant el Cisma d’Occident (1378-1417), un període de profunda crisi religiosa a causa de la divisió de l’església entre dos o fins i tot tres papes. Durant aquests anys va proliferar per tot Europa la literatura profètica i visionària, i Eiximenis no en va restar al marge. Admirador d’Arnau de Vilanova, i lector de franciscans espirituals com els occitans Peire Joan Olieu i Joan de Rocatalhada, Eiximenis va alimentar amb les seves obres les esperances mil·lenaristes en l’adveniment d’una nova era. Segons el ‘Dotzè del Crestià’, aquest nou temps havia de començar pels volts del 1400 i s’havia de caracteritzar per una reforma radical de l’església, per la conversió dels infidels, per la caiguda de gairebé totes les monarquies i per la implantació a tot el món del que Eiximenis anomenava, seguint Rocatalhada, la ‘justícia popular’.

La seva extensa obra té com a objectiu fonamental l'educació religiosa i civil dels laics, a qui ofereix hàbils síntesis del pensament escolàstic, presentades «per manera simple e grossera», és a dir, en una prosa clara, precisa i amena. La seva aportació a la literatura catalana rau en la gran qualitat de la seva prosa i en la seva traça com a narrador d'exemples i d'escenes costumistes i recreador del llenguatge popular.

Eiximenis no és, però, un pensador original, sinó un compilador del bo i el millor de la tradició escolàstica, que havia conegut de primera mà a Oxford i a Tolosa i que estava molt ben representada en la seva extensa biblioteca. Les seves obres van tenir una gran divulgació -primer de forma manuscrita i, més tard, en forma de llibre- tant entre la família reial i la noblesa com entre tots els sectors de les classes urbanes.

Les seves obres són una finestra oberta a les places, als carrers, als obradors, a les tavernes i a la intimitat de les llars de les ciutats medievals, la qual cosa permet, per tant, copsar l’esperit de l’època.  Llibres que destaquen també pel vigor, la riquesa i la vitalitat de la llengua, habilíssima en la reproducció dels matisos i les modulacions del parlar col·loquial, però també capaç d’enfrontar-se amb èxit a les dificultats de la prosa especulativa o de la literatura devota i contemplativa. A més a més, Eiximenis destaca, com tots els bons predicadors de vena popular, com a gran narrador d’històries, amb una inventiva més que notable i una ironia finíssima. No hem d’oblidar, com recordava Martí de Riquer a les seves classes, que Eiximenis, en realitat, escrivia per als pecadors i, si no hagués estat amè, els pecadors mai l’haurien llegit.

Obra: 

Tractat d'usura, un tractat d'ètica econòmica escrit poc després de la seva estada a Tolosa.

Lo Crestià. Va escriure el primer llibre, el segon, el terç i el dotzè.  Va ser un gran projecte de Summa Theologica en llengua vulgar. El projecte original consistia de 13 llibres, però sols foren 4 escrits:
  • Primer del Crestià. Tracta dels fonaments del cristianisme.
  • Segon del Crestià. Tracta sobre la temptació.
  • Terç del Crestià. Tracta sobre les diferents classes de pecat i els seus remeis.
  • Dotzè del Crestià. Tracta sobre el govern i la política en general. El contingut és, però, enciclopèdic.
Llibre dels àngels (1392), la seva obra més llegida i traduïda, que és un tractat d'angelogia destinat a estendre el culte i el coneixement dels àngels i a divulgar punts fonamentals de la moral i de la fe cristianes.

Llibre de les dones (1396) inclou, per una banda, un regiment de vida ideal per a les diverses condicions possibles de la dona (infanta, donzella, casada, vídua, religiosa) i, per l'altra, una mena de catecisme especialment destinat al públic femení.

La Vita Christi (escrita abans del 1403) és una vida de Crist que Eiximenis havia previst d'escriure inicialment en llatí, però que va acabar escrivint en català a precs de Pere d'Artés, un influent funcionari de la cort.

L'Scala Dei o Tractat de Contemplació (1406), escrit a instàncies de Maria de Luna, l'esposa de Martí I, és un resum del catecisme que clou el Llibre de les dones, acompanyat d'una antologia d'oracions i de devotes contemplacions.


SANT VICENT FERRER (València 1350-Gwened, Bretanya, 1419)

El setembre del  1398, durant el setge amb què  Carles VI de França, que no reconeixia el papa Benet, va sotmetre Avinyó, Vicent Ferrer va caure malalt. Una llegenda diu que va ésser guarit miraculosament per Crist i els sants Francesc i Domènec i que aquests el van enviar a predicar pel món, per fer que els pecadors es convertissin, ja que la fi del món era propera. Guarit, demanà el permís per deixar la cort papal i li fou concedit, amb el títol de llegat a later. Així, passà la resta de la seva vida com a predicador arreu d'Europa, sobretot als regnes hispànics. Gràcies a la seva capacitat oratòria, el to apocalíptic dels sermons i la seva fama de taumaturg, va obtenir nombroses conversions, tant de cristians com de jueus i musulmans.

Va ser un dominic valencià que recorregué mitja Europa predicant només en valencià la seva visió de la moral i del cristianisme. Va voler acabar amb el Cisma d'Occident, intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII i, en no assolir-ho, demanant a Benet que renunciés al papat. Com que aquest s'hi negà, Vicent treballà perquè les corones de Castella i Aragó no li donessin suport.

Es conserven uns 280 sermons recollits pels seus seguidors. Destaca la seva oratòria, la teatralitat del discurs, els trucs vocals per a persuadir el públic,el to, les inflexions i les pauses, el pas del crit al murmuri confident, jocs de paraules, els diàlegs fingits, la barreja d'apòstrofes i sarcasmes, la burla, l'onomatopeia, etc. Com diu Joan Fuster:

"El predicador explica, conta, amonesta, clama, i el copista malda per retenir per escrit la característica vocal de cada moment. Per ell sabem que mestre Vicent posava una especial calor en la presentació d'escenes reals o fictícies --paràboles o exemples, fets bíblics o hagiogràfics, quadres de la vida quotidiana--, en les quals abunden els diàlegs, i l'orador simulava graciosament les veus dels personatges."



ANSELM TURMEDA (Ciutat de Mallorca 1355- Tunis 1423)

Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman (en àrab, el nom complet, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh at-Tarjumān al-Mayūrqī)


Algunes obres:


Llibre de bons amonestaments. Turmeda el data l'abril de 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosíl.labs que rimen entre ells i un tetrasíl.lab de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal.là" i que tracta de bons ensenyament, "ja que ell mal los haja seguits". "El Llibre de bons amonestaments (1397) fou fins al segle passat una obra molt popular al nostre país i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tracta d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista del nostre autor". (Marfany)


La disputa de l'ase
 
Escrita el 1417. No se'n conserva cap exemplar en català; l'edició és feta sobre una traducció francesa. El fet que la inquisició de Madrid, el 1583 el posàs a l'índex de llibres prohibits degué contribuir a la seva desaparició. "Tant per raons polítiques (el sistema democràtic d'elegir el rei dels animals...) com religioses (les anècdotes anticlericals de l'Ase en la seva polèmica), no quadrava amb l'ortodòxia catòlica de l'Espanya del XVI".

"Anselm  Turmeda exhibeix innegables mèrits de narrador i una gràcia mordaç i despreocupada" (Riquer, p. 296)

Fragment:

Fra Anselm es passeja per un lloc fantàstic i s'hi ajeu a dormir.
Els animals es troben reunits per designar rei, que serà el lleó, i fan grans festes.
Cavalcant, jo, cercant frescura,
em vaig trobar una gran clausura
on hi havia infinit nombre
de flors i fruiters per dar ombra.
Em vaig asseure entre les flors,
i de son dolça tot mon cos
caigué vençut, i em semblava
com entre somnis contemplava
aquells llocs bells, espessos i alts
poblats de tots els animals.
S'hi veien elefants gallards
tigres, lleons i lleopards,
cavalls, muls, ases i someres,
dromedaris, camells, panteres,
vaques i bous, moltons, anyells
i deu mil més; que molts d'aquells
de nomenar-los no tenc manera;
per ben cert, tota bèstia hi era
qui sobre potes caminàs.
I d'ocells tot el que volàs
àguiles, cignes i falcons
perdius, becades i pagons.
Hi havia coloms, gallines,
cucuts, corbs, grives, merles fines,
perdius, papagais, estornells.
I no us penseu que sols ocells;
també moscards, mosques i formigues,
gadelles, xinxes, puces vives,
llimacs, aranyes, escarbats,
abelles, polls. Tots ajustats
en un aplec junts raonaven,
menys els peixons, qui en mar nedaven.
S'havien tots aplegat per elegir rei.
Fou pres acord que el lleó fos rei.

Fra Anselm es desperta amb el renou. Un conill el reconeix i el rei li demana com, essent tan savi, divulga la creença que els homes són superiors als animals, i designa l'ase ronyós de la cua tallada perquè debati amb el frare qui es superior.

LLEÓ:
Frare Anselm, ha pervingut a la nostra reial notícia una certa veu: que vós deis públicment, i sosteniu, predicau i afirmau que vosaltres, fills d’Adam, sou més nobles i de major dignitat que no som entre nosaltres, animals. I encara, el que és pitjor, que deis i creis fermament que Déu tot poderós no ha creat a nosaltres sinó per al vostre servei. I que vosaltres sou, per raó, nostres senyors, i nosaltres vostres vassalls per dret.

FRARE:
Molt alt i poderós príncep i senyor. Sàpiga vostra reial altesa que tot el que vos ha estat dit de mi és veritat. I no vos sàpiga greu, senyor; perquè jo faig comptes de provar-ho per vives raons, si plau a vostra alta senyoria de donar-me'n audiència.

LLEÓ:
Per tal que sapigueu clarament que nosaltres, animals, som de major noblesa i dignitat que no sou vosaltres, i que amb raó i bon dret nosaltres devem ésser vostres senyors i vosaltres nostres súbdits i subjugats, deixant doncs molt nobles i enginyosos animals, els quals en dos o tres mots us farien callar com un mut, volem, i des d’ara delegam, que l’”Ase Ronyós de la Cua Tallada” us respongui, per bé que ell sigui el més malastruc i miserable animal que hi ha en la nostra cort. I per tant, adreceu-vos a ell, dient-li totes les vostres raons i provant que el que haveu dit contra nosaltres és veritat.

L'ase li replica totes les raons.

RAONS DE FRARE ANSELM, REBATUDES PER L’ASE

1. Els homes som ben fets; els animals no teniu proporció de membres.
2. Tenim els cinc sentits corporals i també memòria.
3. Pel nostre bell saber i perquè seguim les vies justes.
4. Per les nostres menges delicades i variades i pels vins i licors.
5. Per les festes, danses i músiques que feim.
6. Déu ens ha donat llei per fer el bé i evitar el mal.
7. Els animals fan mal als blats i a la fruita i roben menjar.
8. Per les belles vestidures de seda i de pell.
9. Tenim reis, prínceps, prelats, filòsofs, rimadors, llauradors...
10. Tots som fets a una semblança i tenim llengua i escriptura.
11. Nosaltres us venem i us compram i us gaurim quan estau malalts.
12. Feim cases per habitar-hi.
13. Nosaltres menjam els animals de la terra, de la mar i de l’aire.
14. Quan morim, l’ànima no mor pas.
15. Som fets i creats a imatge i semblança de Déu.
16. Tenim religions i convents.
17. Posseïm seny natural i ànima intel.lectiva.
18. Som molt nets i duim perfums i molt bones olors.
19. Tenim ciències i en especial l’astrologia, per saber coses a venir.
20. Déu ha volgut prendre carn humana.

FRARE:  Nosaltres, fills d'Adam, som de major dignitat que vosaltres, animals. I això pel nostre bell saber i gran discreció, amb subtilitat d'enteniment i moltes ciències, que nosaltres tenim, pels quals seguim les vies justes i bones i deixam i avorrim les falses i males vies.

ASE: Eh, frare! Eh, frare! Pensar abans de parlar és saviesa, i vós feis el contrari: que parlau abans de pensar; i això és gran i alta follia, mesclada amb major bogeria. Però, jo no vos dic que en els nostres grans i notables animals, ans encara en els més petits, trobareu semblant i major saber, discreció i subtilitat d'esperit, i bon consell, amb prudència millor que no és la vostra. Les abelles apleguen la mel dins les fulles i flors de les herbes i dels arbres i d'altres plantes.  I de la cera fan llurs cases i habitacions, en diverses maneres.  D'altra banda, vosaltres deixau de prendre molts plaers i delits per la temor qui és en vosaltres, dient: "Si jo faig tal cosa, la justícia es podrà adreçar a mi i fer-me perdre mon bé".També heu de sofrir moltes injúries i despits, dels quals no vos gosau venjar per temor de la justícia. (L’ase celebra els seus èxits amb moviments i riallotes. Renou i celebracions dels animals.)

FRARE: Senyor Ase, l'altra raó per la qual nosaltres devem ésser els vostres senyors, és per les belles vestidures que portam, així com porpra, vellut, setí, domàs, cotó, llana, ben folrades d'herminis, martres, llúdrigues.

ASE: Frare Anselm: qui no mira davant cau endarrera. Així vos esdevé, perquè quan parlau no pensau pas el que deis, vist que les vostres paraules són totes contra vosaltres; creient-vos lloar, vos vituperau. Deis clarament que sou lladres, i vos teniu per tals. perquè com vós sabeu, les més nobles vestidures que vestiu, són de seda i de llana. I vós sabeu  prou que els animals de la seda, fan les seves cases de seda per romandre-hi  I vosaltres els ho llevau per força, robant-los per a fer-ne les vostres vestidures. Així és de la llana. Així és de les folradures que vós deis tenir; que són pells dels nostres animals, les quals vosaltres els preneu i robau.

FRARE: Reverendíssim ase, la raó per a provar que nosaltres som de més gran noblesa i dignitat que vosaltres, animals  és que vos donam de menjar i de beure, i vos guardam de calor i de fred, dels lleons i dels llops, i vos feim medicines quan estau malalts. Tot això ho feim per la pietat i misericòrdia que tenim de vosaltres.

ASE:. No ho feis per pietat ni compassió que tingueu de nosaltres, sinó per temor que teniu que no morim; car sense nosaltres no beuríeu gens de llet; ni menjaríeu gens de formatge, mantega ni mató; ni tindríeu gens de llanes per a fer draps, ni pells d'anyells per a fer folradures, ans moriríeu de fred. I aniríeu a peu, i duríeu les càrregues al vostre coll. I de ço que deis que teniu pietat de nosaltres, vosaltres preneu els anyells, vedells i cabrits i els tancau, separant-los de les mares; i els deixau morir de set, per tal de beure'n la llet. ¿Heu vist mai, frare Anselm, que alguns d'entre nosaltres, animals, beguin llet després que són deslletats, i que mamin més? En canvi la vostra glotonia i golafreria és tan gran que hom no la pot dir ni contar. Sou vells i menjau llet.

ASE: I encara, el que és pitjor, preneu els vedells, cabrits i anyells i els matau, i després els escorxau i els especejau; en fregiu les freixures i feis bollir la carn dins l'olla, i la rostiu en presència dels seus pares i mares. Vos dic, encara, que per les diverses classes de viandes de les quals després de grans penes, menjau, vos sobrevenen moltes menes de malalties, així com febres quotidianes, tercianes i quartanes, mal d'estómac i de costat, mal de ronyons, ronyes, poagres, hidropesia, gotes, còlic; i sofriu tantes classes de malalties, com en teniu de viandes.

MOSCA:.  Els sembla que al món no hi hagi honor ni noblesa major que la seva. I quan ells tenen tanta de glòria, nosaltres, mosques, sortint de la immundícia, i amb les mans immundes i sollades i els peus emfemtats, ens posam en la barba del vostre papa, emperador o rei, i ens hi torcam i eixugam els nostres peus i les nostres mans enfemtades. I després, si ens ve en voluntat de pixar o fer de cos, ho feim en llurs barbes i vestidures.

MOSQUIT:  Nosaltres entram a les cambres a despit d'ells i contra llur voluntat, cridant quan ells volen reposar, no deixant-los dormir, mossegant-los i bevent-ne la sang fins que en siguem sadolls.

FRARE: Reverendíssim Ase, l'altra raó per la qual nosaltres som de major dignitat i noblesa que vosaltres, és que nosaltres tenim  ordres, religions i convents, en els quals hi ha molts sants homes menant santa i honesta vida, i els quals, per servir a Déu, han deixat i abandonat tots els plaers mundanals, vivint castament; i mai no prenen mullers; i esquiven els pecats.

ASE: Els homes mundans només prenen una dona per muller, escrivint-li i prometent-li el contracte de maridatge i donant-li l'anell, i els monjos en prenen tantes com en volen sense posar per escrit cap contracte ni donar anells. I tals són els monjos especialment, i la major part de les monges i dones de religió, qui sota l'hàbit de devoció fan sovint bona bugada sense lleixiu, així com féu un frare predicador a una bona dona confessant-se amb ell. Mes per fer-ho curt em callaré el seu fet, com fou ni com no.

"L'ase, en polvoritzar tots els arguments presentats per Turmeda, no fa sinó exposar tots els dubtes del nostre incrèdul i racionalista autor." (Marfany).

"Al Libre de bons amonestaments ja apareix una actitud antimonàstica que trobem acrescuda a la Disputa de l'ase dintre el cos de la raó 15a" on l'ase, a requeriment del lleó, explica set històries de frares per tal de demostrar que cometen els set pecats capitals.  (Riquer, p. 294).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada