dijous, 22 de març del 2012

Apunts d'etimologia

Copiem aquest article de Maria R. Mariné del seu bloc titulat Punyetera llengua! Val la pena saber l'origen de les paraules per saber d'on venim:

Res de quadrilogies!

dimecres, 21/03/2012

Si tripliquem, sembla lògic que també puguem quadriplicar. Doncs no, si multipliquem per quatre quadrupliquem. I no és que el català sigui capritxós i ens vulgui complicar la vida més del compte, és una herència directa del llatí. No he sabut trobar cap teoria ferma i clara sobre el tema, però ja en la llengua mare convivien els prefixos quadri- i quadru-, procedents de quattuor (quatre), i, pel que ens ha arribat, es feia servir quadru- quan la paraula prefixada començava per p. Sí, és tan senzill que sembla que no pugui ser.
Per això tenim quadruplicar, quadrúpede i quàdruple però quadrimestre, quàdriceps i quadrícula. I això, esclar, passa en altres llengües romàniques. En francès tenen quadrupler però quadrimestre, en italià quadruplicare però també quadrimestre i en castellà cuadruplicar però cuadrimestre, tot i que la RAE ja accepta cuadriplicar i cuatriplicar (però recomana cuadruplicar). Precisament el castellà va més enllà i tolera la duplicitat formal, per exemple, de cuadrimestre i cuatrimestre.
lavalkiria.jpg
I tant quadri- com quadru- es redueixen a quadr- quan l’arrel següent comença per vocal, normalment a: quadrangular, quadragenari o quadravi (l’avi en cinquè grau!).
Ara bé, ¿Carlos Ruiz Zafón ja prepara l’última entrega de la seva quadrilogia? ¿Spielberg va estirar massa el fil d’Indiana Jones i hauria sigut millor deixar-la en trilogia que fer-ne una quadrilogia? Ara i aquí només puc respondre que res de quadrilogies. En tot cas, tetralogies.
El sufix -logia és una forma del grec lógos, que vol dir ciència, tractat, teoria. I quadri- ja hem vist que ve del llatí. És a dir, que si féssim quadrilogies estaríem barrejant una forma grega amb una de llatina, cosa que només s’admet molt excepcionalment (per exemple, canòdrom). L’equivalent grec del llatí quadri- és tetra-. A més, la tetralogia té l’origen en el teatre grec: eren un conjunt de tres tragèdies seguides d’una peça satírica.
En català, doncs, també hem adoptat els prefixos numerals grecs. No són tan transparents, perquè els nostres nombres deriven del llatí, però deunidó l’ús que en fem. Tenim pentagrames i pentàgons (de cinc línies i cinc costats) i els decasíl·labs són uns dels versos més utilitzats tradicionalment en la poesia catalana (de deu síl·labes).
El que ens indueix a fer servir quadri- en lloc de tetra- és que el grec i el llatí coincideixen en tri- per al tres. Tripliquem i quadrupliquem, però tenim trilogies i tetralogies. Són els danys col·laterals de ser hereus de dues cultures tan potents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada