dijous, 22 de març del 2012

En defensa de la llengua

La llengua catalana dita mallorquina, menorquina, eivissenca, valenciana, tarragonina, gironina, barcelonina, alacantina, castellonenca,... a cadascun dels territoris on es parla aquesta llengua romànica ha passat al llarg de la seva història per moltes vicissituds. Sobta que després d'aquests anys de democràcia, de tolerància, de respecte, de cohesió es vulgui arraconar una llengua de tants segles d'història. La política empra la llengua com una eina política, per què? quina finalitat pretén obtenir?

Cal recollir la notícia. Quan la paraula democràcia (procedent del grec δημοκρατία), que vol dir que és un Govern en què el poble exerceix la sobirania, perd el sentit i el poble perd valors integradors i li manca la sensibilitat i el respecte pel que és diferent, aleshores cal demanar sentit comú.

Les Illes es mouen pel català, avui a Barcelona

Josep Maria Espinàs, Albert Sánchez Piñol i Julià de Jòdar criden a participar en la marxa Illencs pel Català d'avui al vespre · Anticiparà la gran manifestació de diumenge a Palma
Els escriptors Josep Maria Espinàs, Albert Sánchez Piñol i Julià de Jòdar van cridar ahir a participar en la marxa convocada per Illencs pel Català, que es farà avui, a les 20.30, als Jardinets de Gràcia sota el lema 'Aturem l’extermini del català a les Illes'. Serà una manifestació solidària amb la marxa per la llengua que es farà a Palma diumenge.

Illencs pel Català és una xarxa d’illencs que resideixen a Barcelona preocupats pels retrocessos en política lingüística de les Balears.

La portaveu de l'entitat, Irene Jaume, va explicar ahir en una conferència de premsa que 'la iniciativa responia a la preocupació d'una gran part de la comunitat illenca del Principat, per la situació d'apartheid lingüístic que el govern de José Ramón Bauzá imposa a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera'. En opinió seva, 'les agressions que la llengua i la cultura catalanes sofreixen a les Illes són part d’una planificació perfectament estudiada des dels grups de pressió de la dreta espanyola, especialment la FAES, i que ja s'ha posat en pràctica al País Valencià i a Galícia'. A més, va dir, 'el govern de Bauzá és titella de grupúsculs ultraconservadors, com el Círculo Balear, que no representen el sentiment de la immensa majoria de la gent de les Illes'.

Josep Maria Espinàs va manifestar que se sentia preocupat per 'una situació molt complexa', i va recordar que des dels anys cinquanta del segle passat fins ara havia viscut tot d'agressions contra la llengua catalana; que, malgrat els avenços en alguns àmbits en el conjunt dels Països Catalans, iniciatives com les de l’executiu Bauzá indiquen que 'els enemics del català han anat rearmant-se amb el pas del temps'.

Sánchez Piñol va argüir que no hi havia 'cap mena de conflicte lingüístic al carrer, ni al Principat ni a les Illes'; que, 'quan la llengua pròpia del país es troba en condicions desfavorables, com és el cas del català, allò que hauria de fer un govern decent és defensar-la, no pas atacar-la'.

Julià de Jòdar va proposar de bastir des de la base un moviment en defensa de la llengua 'a tots els racons del país' i va denunciar 'la nul·la determinació de les institucions de Catalunya a l’hora de defensar la cultura comuna de tots els Països Catalans'.

Els Sindicats d'Educació americans se solidaritzen amb la vaga de fam de Jaume Bonet

Jaume Bonet, que fa vint-i-dos dies que manté la vaga de fam en defensa de la llengua, no para de rebre suport de tot arreu. Un dels últims missatges d'adhesió li ha vingut de la Confederació d'Educadors Americans (CEA), que aplega cinc milions de mestres del continent americà. La CEA se solidaritza amb Bonet que 'defensa la llengua pròpia amb una vaga de fam'.

'Els treballadors de l'Educació del continent americà ens afegim a la lluita pel respecte i la preservació de les identitats –diuen en una carta enviada a Jubilats per Mallorca–; una lluita no tan sols en defensa de la cultura pròpia, sinó també per a construir millors condicions de vida i de relació entre els pobles'.

La carta, signada pel president de la CEA, Fernando Rodal, acaba celebrant el respecte a la identitat dels pobles i al dret de mantenir-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada