divendres, 9 de març de 2012

Després de deliberacions i més deliberacions sobre un tema que hauria de obvi, resulta que la setència no és contundent.

L'escola catalana sempre ha estat un referent d'innovació i del saber fer pedagògic. La llengua catalana (una llengua llengua romànica que va sorgir ja al s. VIII-IX i que es va estendre per des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant per l'Alguer, conformant la Corona catalanaaragonesa) ha vehiculat una sèrie de coneixements i estratègies d'aprenentatge amb què els alumnes han pogut desenvolupar-se bé per a la vida. Per tant, des de la seva formació la llengua catalana ha estat pròpia dins aquest territori. Ara resulta que la ignorància i el poc respecte per un territori i una gent que els ha acollit fan aixecar polseguera i malestar quan no n'hi ha hagut. És curiós com l'individualisme de certes famílies que viu en una comunitat que l'ha acollit i que segurament ja ha nascut en aquesta comunitat, prioritza el dret individual, però sembla que desconeix unes obligacions i un deure moral al territori que l'acull. En aquest punt sols cal citar les paraules d'Einstein: "Només hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana. Tot i que de la primera no en podem estar segurs"



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada