dimarts, 20 de setembre de 2011

La llengua torna a ser notícia

Ara ha tocat a l'aranès. És curiós com la Constitució espanyola recull la idea d'un estat plurilingüe i els jutges a través del Tribunal corresponent revoquen drets lingüístics dels ciutadans. No s'entén. Ara el govern de la Generalitat de Catalunya presentarà al·legacions al Tribunal Constitucional pel recurs contra la llei de l'aranès.
Aquest pdf es pot consultar al diari vilaweb.

Per què vegeu els antecedents, fixem-nos què posa al preàmbul (recollim un fragment inicial):

"La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és un element fonamental de la identitat pròpia de l’Aran, defensat pels aranesos al llarg dels segles i reconegut i emparat per l’article 11 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Històricament, des de la unió voluntària de l’Aran a la corona catalanoaragonesa pel Tractat d’emparança del 1175, les institucions polítiques del Principat de Catalunya han reconegut i respectat la identitat cultural i lingüística de l’Aran. Aquesta identitat es va poder desenvolupar en el marc d’un règim polític i administratiu especial de la Vall d’Aran, fins que aquest fou suprimit el 1834, amb la imposició en aquest territori del règim administratiu general de l’Estat espanyol i del castellà com a única llengua oficial. El restabliment de l’autogovern de Catalunya el 1979, en el context d’un règim democràtic, va permetre establir un règim de protecció de l’aranès, com a part constitutiva de la pluralitat lingüística de Catalunya i vincle privilegiat de Catalunya amb les terres de parla occitana.

La llengua occitana inclou diverses varietats lingüístiques al llarg de tot el seu territori, repartit en tres estats. Actualment la llengua occitana no disposa d’una autoritat lingüística única per a tot el seu territori. A l’Aran l’autoritat lingüística de l’aranès l’assumeix l’Institut d’Estudis Aranesos des del 29 d’abril de 2008, per acord del Ple del Conselh Generau d’Aran.

Amb aquesta llei, el Parlament de Catalunya fa un pas endavant en el reconeixement i la protecció de l’occità, llengua de comunicació pròpia de l’Aran, a Catalunya. El sentit d’aquesta intervenció legislativa és coherent amb els valors i els objectius de defensa de la pluralitat de llengües que han inspirat la política lingüística catalana. Alhora, mitjançant la promoció d’aquests mateixos valors i objectius en els àmbits espanyol i europeu, el Parlament vol contribuir a la salvaguarda i la difusió del patrimoni lingüístic occità compartit amb altres territoris.

Marc jurídic i evolució legal

En el marc de la Constitució espanyola del 1978, l’article 3.4 de l’Estatut d’autonomia del 1979 va establir que «la parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció». El desplegament legislatiu d’aquest precepte estatutari va permetre configurar un estatut jurídic progressivament reforçat de l’aranès. En un primer moment, la Llei 7/1983, del 15 d’abril, de normalització lingüística, va declarar l’aranès, varietat de l’occità, llengua pròpia de l’Aran, va proclamar certs drets lingüístics dels aranesos i va adreçar als poders públics el mandat de garantir-ne l’ús i l’ensenyament. Més endavant, la Llei 16/1990, del 13 de juliol, del règim especial de la Vall d’Aran, va declarar l’oficialitat territorialitzada de l’aranès, en va millorar les garanties d’ús i ensenyament, i va incloure el manament general d’impulsar-ne la normalització a l’Aran. Posteriorment, la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, va determinar l’aplicació supletòria de la mateixa llei a l’aranès i va incloure disposicions específiques relatives a la toponímia, l’antroponímia i els mitjans de comunicació. La regulació de l’aranès inclou també altres disposicions sectorials, de rang legal i infralegal, que han tendit a equiparar el tractament de l’aranès i el català.
L’aprovació de l’Estatut d’autonomia del 2006 suposa un canvi fonamental respecte a la situació precedent per tal com l’article 6.5 declara l’oficialitat a Catalunya de la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran. Així, l’estatut jurídic d’aquesta s’emmarca directament en l’article 3.2 de la Constitució, que determina que «les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives comunitats autònomes». L’atribució d’un estatus d’oficialitat a aquesta llengua és l’expressió més alta de reconeixement per part dels ciutadans de Catalunya i de les seves institucions. Per mitjà de l’Estatut, l’occità s’integra en l’ordenament jurídic estatal. L’oficialitat de l’occità s’estén, a més, a tot Catalunya, que esdevé així l’únic territori dins l’Estat que reconeix tres llengües oficials. L’Estatut precisa algunes de les conseqüències jurídiques de l’oficialitat de la llengua pròpia de l’Aran, especialment quant als drets lingüístics de la ciutadania. L’article 36 especifica els drets dels ciutadans de l’Aran respecte a l’aranès. L’Estatut disposa l’aplicació a aquesta llengua dels principis de protecció i foment de l’ús, la difusió i el coneixement, i atribueix a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la seva normalització.(...)"

Les llengües minoritàries cal protegir-les perquè són portadores d'una cultura al darrera. Tota cultura és font de riquesa, un patrimoni de la humanitat que cal cuidar i protegir. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada