dijous, 29 de setembre de 2011

Literatura1: La formació de les llengües romàniques. Els primers textos catalans.

Preàmbul:

De les llengües ibèriques al català.

Del 1000 al 218 aC es van establir a la península diferents pobles que parlaven llengües diferents: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs i ibers (les llengües d’aquests pobladors suposen el substrat de la llengua). Al 218 aC els romans van desembarcar a Empúries i aquí va començar la colonització romana, sobretot a partir del segle I aC i des de la zona administrativa amb seu a Tarraco.

Al segle V aprofitant la decadència de l’imperi romà els visigots (la llengua d’aquests pobladors germànics suposa el superstrat) van començar a ocupar diferents territoris (segle V, VI i VII). Al segle VIII va començar la invasió del poble àrab, també anomenada musulmana (que també aporta fonts de superstrat a la llengua). Carlemany que promovia el renaixement amb la cultura llatina cristiana. A partir d'aquí cada cop eren més conscients que la llengua que parlaven era diferent de la llatina.

Amb la caiguda de l’imperi romà el llatí que van portar els romans a cadascun dels territoris dominats es va anar fragmentant i va anar evolucionant en cadascuna de les anomenades llengües romàniques. 

És interessant aquest enllaç on hi ha una presentació de diapositives que resumeix esquemàticament aquesta evolució. Hi ha un seguit de dates que us poden ajudar a comprendre millor la situació.


ELS PRIMERS TEXTOS CATALANS

Es citen com a primers textos el Forum Iudicum (Llibre del Jutge) que és la traducció al català d’un codi de lleis visigòtiques (meitat segle XII).

Les Homilies d’Organyà són un aplec de sis sermons en català, traduïts de l’occità a finals del segle XII o principis del XIII. Alguns estudiosos han volgut fixar la data el 1204. Si d’una banda s’han considerat com el primer text literari escrit en català, d’altra cal valorar també que es considera la primera traducció coneguda entre les llengües romàniques.

Es conserven vuit fulls de pergamí de 120x175 que contenen, sense cap títol i de forma fragmentària, sis sermons corresponents al període quaresmal.

Les Homilies deuen el seu nom al fet d’haver estat descobertes a l’església de Santa Maria d’Organyà, dependent del bisbat de la Seu d’Urgell. L’any 1904 l’historiador Joaquim Miret i Sans va visitar la rectoria i segons sembla va trobar aquest manuscrit. Actualment l’original es conserva a la Biblioteca de Catalunya des del 1913.

Segons els darrers estudis, l’autor de les Homilies podria haver estat canonge agustinià de la catedral de Tortosa. L’autor de la còpia que es va trobar a Organyà seria un dels canonges de la col·legiata de Santa Maria. La lletra és d’una sola mà amb uns trets molt personals

Abans de les Homilies hi havia escrits en català, però eren documents administratius o bé traduccions de textos jurídics llatins, textos de caràcter utilitari. Cal recordar que les Homilies s’emmarquen dins un context històric medieval en què el fet religiós tenia una gran importància. I si es troben en català és perquè la llengua de culte religiós des del 813 amb el Concili de Tours els sermons ja es veien en llengua romanç o vulgar, i no la llatina com fins aleshores.

L’aparició del català escrit és un procés gradual en què les Homilies representen un punt àlgid pel fet de presentar una pràctica escrita força elaborada. Mostren una llengua viva, expressiva i madura.

Per tal que us quedi una mica més gràfic i clar aneu a aquesta presentació del tema, us pot ajudar a entendre els temps en què es va produir i l'evolució. Val la pena que us la mireu.

Un fragment d'aquests sermons de quaresma d'Organyà:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada