dimarts, 13 de setembre de 2011

Lectures prescriptives de llengua i literatura catalanes del Batxillerat

Les lectures prescriptives de l'assignatura Llengua i literatura catalanes per al Batxillerat són les següents:

1r BAT

Llibres de lectura: ( Promoció 2011- 2013)

1. Joanot Martorell, Tirant lo Blanc (versió actualitzada)* Ed. Alfaguara 978-84-7918-424-7
2. Antologia de poesia catalana.* Eds. 62 978-84-297-6042-2
3. Caterina Albert, “Víctor Català”, Drames rurals. Eds. 62 978-84-297-1880-X
4. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Eds. 62 978-84-297-1493-6

2n BAT

Llibres de lectura: (Promoció 2010-2012)

3. Caterina Albert, “Víctor Català”, Drames rurals. Eds. 62 978-84-297-1880-X
4. Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants. Eds. 62 978-84-297-1493-6



* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que figura a continuació.

Joanot Martorell, Tirant lo Blanc. Capítols seleccionats:

X. La resposta definitiva que l’ermità féu al Rei.
XI. Les gràcies que lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità.
XII. Com lo rei anglès donà llicència a l’ermità que anàs a fer les magranes compostes.
XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt
grans festes.
XXIX. Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l’ermità.
XXX. Com Tirant demanà a l’ermità en què pensava.
XXXI. Com Tirant pregà a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.
XXXII. Com l’ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles.
LX. Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.
LXI. La resposta que Tirant féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall que la bella Agnès li havia dat.
LXII. Lletra de batalla tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
LXIII. Com Tirant demanà de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.
LXIV. Lo consell que Jerusalem, rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.
LXV. Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.
LXVI. Lo raonament que lo rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.
LXVII. Com fon feta la batalla de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
LXXXV. Com fon instituïda la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.
XCVIII. Com Tirant ab sos companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.
XCIX. Com lo Mestre de Rodes, ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.
CXVIII. Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’Emperador.
CXXVI. Com Tirant satisféu en les raons que l’Emperador li demanava.
CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava (fins a “Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d’amors” —pàg. 405).
CLVII. Com lo Soldà ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida féu.
CLXIV. Lo consell que los mariners donaren a Tirant.
CLXXXIX. Les grans festes que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà (fins a “L’Emperador prorrogà lo torneig per a l’endemà” —pàg. 630).
CCXXXI. Com Plaerdemavida posà a Tirant en lo llit de la Princesa.
CCXXXIII. Rèplica que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCLX. Resposta feta per l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXI. Com Hipòlit mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que fa l’Emperadriu a Hipòlit (fins a “...que si aquest delit li llevam seria poca
admiració no aumentàs la sua malaltia en major grau que no és.” —pàg. 760).
CCLXXXIII. Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant (fins a “...e la ignorància de la Princesa donà
lloc a la malícia de la Viuda.” —pàg. 805).
CDXXXIV. Com Tirant anà a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.
CDXXXV. Gràcies d’amor que fa Tirant a la Reina.
CDXXXVI. Com Tirant vencé la batalla e per força d’armes entrà en lo castell.
CDXXXVII. Reprensió d’amor que fa la Princesa a Tirant.

(La citació de pàgines es refereix a l’edició de Martí de Riquer, Barcelona: Ariel, 1979.)

Antologia de poesia catalana

1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona: “No el prenatz lo fals marit...”.
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”.
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de seny”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins” de Nou llibret de versos (1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de 1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balanguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia (1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal·ligrames (1920).
23. Joan Salvat-Papasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les gavines (1921).
24. Joan Salvat-Papasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als llavis (1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i de vela (1923).
26. Josep Maria de Sagarra: “Aigua-marina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre segon) (1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, ’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu Rosselló-Pòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del foc (1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946), edició d’Obra poètica completa (1971).
34. J.V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J.V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus... (1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur (1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).



2n BAT MODALITAT: LITERATURA CATALANA ( Promoció 2010 – 2012)

1. Àngel Guimerà, Maria Rosa. Eds. 62  978-82-2976-131-3
2. Joan Maragall, Visions & Cants. Eds 62 978-84-297-5679-1
3. Màrius Torres, Antologia poètica.*Educaula col Educ. 62
4. Salvador Espriu. Antígona Eds. 62 col. Labutxaca  978-84-9254-901-6
5. Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta Eds 62 col. Educació 62 978-84-9267-209-7
6. Maria Àngels Anglada, Quadern d’Aram.   9788492672363

* En les lectures marcades amb un asterisc no serà objecte d’avaluació l’obra completa, sinó la selecció que se us indicarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada